Càrrega

Des dels diferents tipus de joguines que troben en els catàlegs fins a com i qui imparteix les assignatures tècniques o com s’interpreta el propòsit de cada carrera. Tot això acaba construint un relat en l’imaginari de les nenes i adolescents que les empeny majoritàriament cap a opcions formatives més vinculades a les humanitats, les cures, etc. El 81% de les persones matriculades en l’àmbit de l’educació són dones; el 83%, en infermeria; el 72,9%, en medicina, i el 77%, en llengües. “Hi ha uns factors socioculturals, d’altres d’individuals de cada persona, així com institucionals i de polítiques educatives, que ja es comencen a detectar a les escoles, fins i tot a les escoles bressol, i que ens condicionen des de petitons”, explica Porras, presidenta de l’STEM Women Congress.

En canvi, però, fins fa poc, moltes de les accions que s’havien engegat per atraure estudiants dones en STEM s’havien focalitzat en les alumnes de batxillerat, quan ja és massa tard.

Hi ha un altre aspecte limitant que està lligat a la càrrega cultural: l’autopercepció. A partir dels sis anys, una nena ja comença a creure que és menys capaç que un nen en relació amb les seves habilitats i competències. Així ho afirma un estudi que ha publicat la revista Science, que alerta que des d’aquests primers anys de vida les nenes ja descarten aquelles activitats que es consideren per a infants “molt intel·ligents”. Aquest fet incideix directament en l’elecció del seu futur acadèmic i professional.

En les Olimpíades Matemàtiques per a estudiants de primària i secundària, hi ha una prova reveladora d’aquesta autopercepció. Fa anys que se celebra una competició de proves matemàtiques mixta, a la qual s’han de presentar els estudiants individualment i en la qual la presència de noies és d’un escàs 10%. Enguany, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), conjuntament amb la UB, la UAB i la UPC, ha organitzat la primera Olimpíada Matemàtica només femenina i el nombre d’inscrites va arribar a 170, el doble que tots els participants en la mixta. “Hem presentat aquesta olimpíada des d’una altra mirada, menys competitiva, més col·laborativa, i que siguin els mestres qui les inscriguin a l’esdeveniment; així hem aconseguit una participació molt superior”, explica Josefina Antonijuan.

L’ONG internacional Girls Make Games fa temps que va veure clar la necessitat de separar nens i nenes en les classes de programació de videojocs. “A partir de quart de primària les perdem en la formació mixta. Hem identificat que se senten aclaparades per la seguretat dels companys, la seva autopercepció perd seguretat i la majoria abandonen”, explicava Belén del Tovar, professora TIC i voluntària de l’ONG, creada a Califòrnia i que es dedica a anar a les escoles a fer tallers gratuïts de programació de videojocs només per a nenes. “No podem negar que tenen una socialització i una experiència vital molt diferent de la d’un home i, si les volem incloure, ens hi hem d’adaptar”, diu Del Tovar, per a qui, a mesura que els videojocs comencin a ser pensats, dissenyats i programats per dones, canviaran radicalment.

Hi ha una unanimitat aclaparadora entre totes les expertes consultades en el fet que la falta de referents és una de les causes clau de la baixa participació de les noies en les carreres STEM. Mireia Usart participa en la transformació digital a les escoles. Tot i que més del 90% de les mestres són dones, el 99% dels responsables de l’àrea TIC als centres educatius de primària són homes.

I si mirem el mercat de treball, actualment només un 25% del total de professionals tècnics de les empreses del sector TIC a Catalunya són dones. Així ho acreditava la primera edició del Baròmetre de la DonaTIC, un estudi impulsat pel Cercle Tecnològic amb la col·laboració de Digital Fems, una organització que impulsa la presència de dones en entorns tecnològics, i el suport del Departament d’Empresa i Treball. La posició amb més presència femenina és la de gestió de projectes IT, amb un 32% de treballadores, mentre que només un 25% es dediquen al desenvolupament i manteniment de programari i un 19%, al desenvolupament d’infraestructures.

Segons l’informe, el talent femení va representar només el 37% de la contractació de professionals tecnològics i el 35% de les promocions internes al llarg del 2021. Ara bé, aquesta dada mitjana varia en funció de qui exerceix el lideratge del negoci: quan les organitzacions tenen equips directius plenament masculinitzats, només el 33% del nou talent és femení, mentre que aquest percentatge augmenta fins al 45% en el cas contrari.

Porras veu en el reskilling (‘reciclatge laboral’) una possible solució: “Les disciplines que estan creixent tenen un altre avantatge, que són multidisciplinàries. A les dones els diria que tenen l’oportunitat de créixer en carreres econòmicament més ben resoltes, ser més independents i ser referents per a les noves generacions.”

“Amb el futbol ha quedat bastant clar que, a la mínima que hem ensenyat les jugadores del Barça, s’ha normalitzat que les nenes juguin a aquest esport i hi ha molts més equips femenins. Doncs en la ciència i la tecnologia s’hauria de seguir la mateixa lògica”, explica Zoila Babot, responsable de comunicació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que agrupa set centres de recerca i que lidera el programa 100tífiques, que justament té com a objectiu visibilitzar i destacar la rellevància i el paper estratègic de les dones en la ciència i la tecnologia. La iniciativa precisament porta dones d’aquests àmbits a les escoles per tal que des de petits vegin que són professions en què també hi ha dones. “De científiques, encara se’n parla, però de tecnòlogues, poquíssim; és molt important que es tinguin referents i que siguin propers”, explica Usart.

I què passa amb les dones que han superat totes aquestes barreres i ja han entrat a la universitat en carreres en què són minoria? “Em sentia com que no era el meu lloc, però m’hi vaig acabar adaptant”, explica Mònica Mateu, que va acabar el grau de telecomunicacions l’any passat. La UPC, per exemple, té un programa per acompanyar les dones en les carreres més masculinitzades, especialment durant els primers anys. I aquí cauen tots els mites d’autopercepció d’inferioritat. Segons l’estudi liderat per Mireia Usart, de la Universitat Rovira i Virgili, el rendiment de les dones en carreres de l’àrea de les STEM, mesurat com el percentatge d’assignatures aprovades respecte a les matriculades, és més alt que el dels homes.

La presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya creu que, malgrat tot, encara cal picar molta pedra. “Moltes dones enginyeres industrials, que formen aquesta minoria quan surten al mercat de treball, assumeixen feines en espais en què no són referents, en àrees menys industrials i més centrades en gestió i, per tant, és un peix que es mossega la cua”, hi afegeix. Hi ha, per exemple, poca dona a peu de fàbrica que n’inspiri d’altres en aquesta línia. “Per això hem començat remenant-ho tot a dins de les organitzacions professionals per guanyar visibilitat i trencar sostres”, avança.