Càrrega

Des dels dife­rents tipus de jogui­nes que tro­ben en els catàlegs fins a com i qui impar­teix les assig­na­tu­res tècni­ques o com s’inter­preta el propòsit de cada car­rera. Tot això acaba cons­truint un relat en l’ima­gi­nari de les nenes i ado­les­cents que les empeny majo­ritària­ment cap a opci­ons for­ma­ti­ves més vin­cu­la­des a les huma­ni­tats, les cures, etc. El 81% de les per­so­nes matri­cu­la­des en l’àmbit de l’edu­cació són dones; el 83%, en infer­me­ria; el 72,9%, en medi­cina, i el 77%, en llengües. “Hi ha uns fac­tors soci­o­cul­tu­rals, d’altres d’indi­vi­du­als de cada per­sona, així com ins­ti­tu­ci­o­nals i de polítiques edu­ca­ti­ves, que ja es comen­cen a detec­tar a les esco­les, fins i tot a les esco­les bres­sol, i que ens con­di­ci­o­nen des de peti­tons”, explica Por­ras, pre­si­denta de l’STEM Women Con­gress.

En canvi, però, fins fa poc, mol­tes de les acci­ons que s’havien enge­gat per atraure estu­di­ants dones en STEM s’havien foca­lit­zat en les alum­nes de bat­xi­lle­rat, quan ja és massa tard.

Hi ha un altre aspecte limi­tant que està lli­gat a la càrrega cul­tu­ral: l’auto­per­cepció. A par­tir dels sis anys, una nena ja comença a creure que és menys capaç que un nen en relació amb les seves habi­li­tats i com­petències. Així ho afirma un estudi que ha publi­cat la revista Sci­ence, que alerta que des d’aquests pri­mers anys de vida les nenes ja des­car­ten aque­lles acti­vi­tats que es con­si­de­ren per a infants “molt intel·ligents”. Aquest fet inci­deix direc­ta­ment en l’elecció del seu futur acadèmic i pro­fes­si­o­nal.

En les Olimpíades Matemàtiques per a estu­di­ants de primària i secundària, hi ha una prova reve­la­dora d’aquesta auto­per­cepció. Fa anys que se cele­bra una com­pe­tició de pro­ves matemàtiques mixta, a la qual s’han de pre­sen­tar els estu­di­ants indi­vi­du­al­ment i en la qual la presència de noies és d’un escàs 10%. Enguany, la Soci­e­tat Cata­lana de Matemàtiques (SCM), con­jun­ta­ment amb la UB, la UAB i la UPC, ha orga­nit­zat la pri­mera Olimpíada Matemàtica només feme­nina i el nom­bre d’ins­cri­tes va arri­bar a 170, el doble que tots els par­ti­ci­pants en la mixta. “Hem pre­sen­tat aquesta olimpíada des d’una altra mirada, menys com­pe­ti­tiva, més col·labo­ra­tiva, i que siguin els mes­tres qui les ins­cri­guin a l’esde­ve­ni­ment; així hem acon­se­guit una par­ti­ci­pació molt supe­rior”, explica Jose­fina Anto­ni­juan.

L’ONG inter­na­ci­o­nal Girls Make Games fa temps que va veure clar la neces­si­tat de sepa­rar nens i nenes en les clas­ses de pro­gra­mació de vide­o­jocs. “A par­tir de quart de primària les per­dem en la for­mació mixta. Hem iden­ti­fi­cat que se sen­ten acla­pa­ra­des per la segu­re­tat dels com­panys, la seva auto­per­cepció perd segu­re­tat i la majo­ria aban­do­nen”, expli­cava Belén del Tovar, pro­fes­sora TIC i voluntària de l’ONG, cre­ada a Califòrnia i que es dedica a anar a les esco­les a fer tallers gratuïts de pro­gra­mació de vide­o­jocs només per a nenes. “No podem negar que tenen una soci­a­lit­zació i una experiència vital molt dife­rent de la d’un home i, si les volem incloure, ens hi hem d’adap­tar”, diu Del Tovar, per a qui, a mesura que els vide­o­jocs comen­cin a ser pen­sats, dis­se­nyats i pro­gra­mats per dones, can­vi­a­ran radi­cal­ment.

Hi ha una una­ni­mi­tat acla­pa­ra­dora entre totes les exper­tes con­sul­ta­des en el fet que la falta de refe­rents és una de les cau­ses clau de la baixa par­ti­ci­pació de les noies en les car­re­res STEM. Mireia Usart par­ti­cipa en la trans­for­mació digi­tal a les esco­les. Tot i que més del 90% de les mes­tres són dones, el 99% dels res­pon­sa­bles de l’àrea TIC als cen­tres edu­ca­tius de primària són homes.

I si mirem el mer­cat de tre­ball, actu­al­ment només un 25% del total de pro­fes­si­o­nals tècnics de les empre­ses del sec­tor TIC a Cata­lu­nya són dones. Així ho acre­di­tava la pri­mera edició del Baròmetre de la Dona­TIC, un estudi impul­sat pel Cer­cle Tec­nològic amb la col·labo­ració de Digi­tal Fems, una orga­nit­zació que impulsa la presència de dones en entorns tec­nològics, i el suport del Depar­ta­ment d’Empresa i Tre­ball. La posició amb més presència feme­nina és la de gestió de pro­jec­tes IT, amb un 32% de tre­ba­lla­do­res, men­tre que només un 25% es dedi­quen al desen­vo­lu­pa­ment i man­te­ni­ment de pro­gra­mari i un 19%, al desen­vo­lu­pa­ment d’infra­es­truc­tu­res.

Segons l’informe, el talent femení va repre­sen­tar només el 37% de la con­trac­tació de pro­fes­si­o­nals tec­nològics i el 35% de les pro­mo­ci­ons inter­nes al llarg del 2021. Ara bé, aquesta dada mit­jana varia en funció de qui exer­ceix el lide­ratge del negoci: quan les orga­nit­za­ci­ons tenen equips direc­tius ple­na­ment mas­cu­li­nit­zats, només el 33% del nou talent és femení, men­tre que aquest per­cen­tatge aug­menta fins al 45% en el cas con­trari.

Por­ras veu en el reski­lling (‘reci­clatge labo­ral’) una pos­si­ble solució: “Les dis­ci­pli­nes que estan crei­xent tenen un altre avan­tatge, que són mul­ti­dis­ci­plinàries. A les dones els diria que tenen l’opor­tu­ni­tat de créixer en car­re­res econòmica­ment més ben resol­tes, ser més inde­pen­dents i ser refe­rents per a les noves gene­ra­ci­ons.”

“Amb el fut­bol ha que­dat bas­tant clar que, a la mínima que hem ense­nyat les juga­do­res del Barça, s’ha nor­ma­lit­zat que les nenes juguin a aquest esport i hi ha molts més equips feme­nins. Doncs en la ciència i la tec­no­lo­gia s’hau­ria de seguir la mateixa lògica”, explica Zoila Babot, res­pon­sa­ble de comu­ni­cació del Bar­ce­lona Ins­ti­tute of Sci­ence and Tech­no­logy (BIST), que agrupa set cen­tres de recerca i que lidera el pro­grama 100tífiques, que jus­ta­ment té com a objec­tiu visi­bi­lit­zar i des­ta­car la rellevància i el paper estratègic de les dones en la ciència i la tec­no­lo­gia. La ini­ci­a­tiva pre­ci­sa­ment porta dones d’aquests àmbits a les esco­les per tal que des de petits vegin que són pro­fes­si­ons en què també hi ha dones. “De científiques, encara se’n parla, però de tecnòlogues, poquíssim; és molt impor­tant que es tin­guin refe­rents i que siguin pro­pers”, explica Usart.

I què passa amb les dones que han superat totes aques­tes bar­re­res i ja han entrat a la uni­ver­si­tat en car­re­res en què són mino­ria? “Em sen­tia com que no era el meu lloc, però m’hi vaig aca­bar adap­tant”, explica Mònica Mateu, que va aca­bar el grau de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons l’any pas­sat. La UPC, per exem­ple, té un pro­grama per acom­pa­nyar les dones en les car­re­res més mas­cu­li­nit­za­des, espe­ci­al­ment durant els pri­mers anys. I aquí cauen tots els mites d’auto­per­cepció d’infe­ri­o­ri­tat. Segons l’estudi lide­rat per Mireia Usart, de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, el ren­di­ment de les dones en car­re­res de l’àrea de les STEM, mesu­rat com el per­cen­tatge d’assig­na­tu­res apro­va­des res­pecte a les matri­cu­la­des, és més alt que el dels homes.

La pre­si­denta de l’Asso­ci­ació d’Engi­nyers Indus­tri­als de Cata­lu­nya creu que, mal­grat tot, encara cal picar molta pedra. “Mol­tes dones engi­nye­res indus­tri­als, que for­men aquesta mino­ria quan sur­ten al mer­cat de tre­ball, assu­mei­xen fei­nes en espais en què no són refe­rents, en àrees menys indus­tri­als i més cen­tra­des en gestió i, per tant, és un peix que es mos­sega la cua”, hi afe­geix. Hi ha, per exem­ple, poca dona a peu de fàbrica que n’ins­piri d’altres en aquesta línia. “Per això hem començat reme­nant-ho tot a dins de les orga­nit­za­ci­ons pro­fes­si­o­nals per gua­nyar visi­bi­li­tat i tren­car sos­tres”, avança.