Protecció del connector

En els anys posteriors l’Ajuntament va aprovar un pla de protecció del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Gavà que va comportar la protecció d’una àmplia franja al costat de la riera de Canyars, que passa pel pla de Queralt i desemboca al mar. Es consagrava així la seva funció de corredor ecològic, un disseny que es manté en l’actual pla de Ponent.

Aquell planejament primigeni, del qual ja s’han complert 30 anys, va desembocar en l’actual pla de Ponent. El 2001, l’Ajuntament de Gavà va tornar a posar sobre la taula el projecte d’urbanitzar el pla de Queralt, rebatejat llavors com el pla de Ponent. Es va preveure un increment de l’edificabilitat, dels 400.000 m² que preveia el pla de Carat a 500.000 m². Això suposava pràcticament doblar el nombre de pisos, que serien més petits. En aquell moment es va plantejar un total de 4.750 habitatges, dels quals un 30% protegits. Les xifres finalment han canviat: un màxim de 4.896 pisos, i un 40% de protecció oficial. També ha canviat la distribució de les peces.

Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció i d’Aturem el pla de Ponent, explica que en el planejament del pla de Carat “hi havia menys pisos però més grans, i es pavimentava la riera, la tancaven i la canalitzaven. Arran de les crítiques, l’Ajuntament al cap de deu anys va intentar millorar-ho ambientalment i va decidir concentrar l’edificació més enganxada a Gavà i Castelldefels i deixant una mica de corredor central”. El pla del 1993 era molt agressiu amb el medi natural, segons Grau, que destaca la contundent edificació que es preveia a la part plana. No estava previst construir als turons “perquè hi ha pendents, però el que era pla quedava totalment sepultat” sobre el ciment. La reformulació aprovada el 2006 respectava més l’orografia del terreny i la riera dels Canyars, però amb un increment substancial d’habitatge. “El fet que hi hagi més pisos vol dir més població, més cotxes, més mobilitat, més sorolls... Per a nosaltres no és una millora substancial, perquè se segueix perdent la naturalitat de l’entorn”, diu.

Per a les entitats ecologistes, el sector té un alt valor en tant que connecta el massís del Garraf i el delta del Llobregat, a través de la costa. Tot i que es respecti l’entorn més proper de la riera dels Canyars, la pressió edificatòria i humana, i també la de vehicles, alteraria la natural circulació de la zona d’espècies d’amfibis i mamífers com els cabirols, les fagines i les genetes, i fins i tot d’aus tan protegides com l’àguila cuabarrada, que sobrevola la zona en cerca d’aliment. L’impacte mediambiental és la base del contenciós presentat pel col·lectiu opositor, que assegura que el projecte vulnera disset normatives.

L’Ajuntament fa una lectura radicalment contrària. El consistori deixa clar que no s’edificarà ni al turó del Calamot, ni al de Caçagats ni a la riera de Canyars. Que es protegeix “de manera estricta” el patrimoni natural. Que es mantenen les funcions de connector biològic i paisatgístic entre l’espai agroforestal del Garraf i el delta. El tinent d’alcaldia de Planificació Territorial i Desenvolupament Econòmic Sostenible de Gavà, el socialista Jordi Tort, assenyala que “l’afectació sobre el medi natural és ben poca, perquè el 85% del sector són equipaments o zones verdes”. L’habitatge ocupa el 15% del planejament, i d’aquest, el 40% és protegit. Tort defensa que una de les grans virtuts del pla és la construcció de pisos assequibles. De moment, només s’han construït dues promocions a Can Ribes, un dels quatre barris que configuren el pla de Ponent --els altres tres, sobre el paper, són els de Ca n’Horta, Canyars Sud i Canyars Nord--. Són, respectivament, 143 i 136 pisos en règim de propietat la primera i de propietat i lloguer la segona. Tort destaca un fet que és obvi quan es fa una consulta ràpida als portals immobiliaris: l’oferta de lloguer a Gavà és escassa i cara, com també és elevat el preu del de propietat. Si ens fixem en el lloguer, al portal Idealista només apareixen tres habitatges per sota dels 1.000 euros mensuals. I menys de 20 per sota dels 2.000 euros mensuals. Al barri de Gavà Mar el preu del lloguer arriba als 15.000 euros mensuals. Res a veure amb els preus del lloguer del pisos protegits, que oscil·len entre els 560 euros i els 750, segons destaca el tinent d’alcaldia. La voluntat del consistori, segons Tort, és que del total de pisos públics que s’hi facin, dos terços siguin en règim de lloguer i un terç, de compravenda.

El representant dels ecologistes posa en qüestió aquestes afirmacions. D’una banda, recorda que la construcció de l’habitatge va acompanyada de la construcció de vials, pel que la zona urbanitzada acabarà sent del 40%. D’una altra, defensa que el creixement propi de la ciutat no necessita prop de 5.000 pisos, i que el projecte està pensat en clau metropolitana.

Protestes ciutadanes

L’oposició al pla de Ponent s’ha escenificat amb protestes ciutadanes al llarg dels anys. L’última va aplegar unes 200 persones a mitjans de gener. Van fer una manifestació que va transcórrer pels llocs més sensibles del pla de Ponent on ara mateix s’estan movent coses: l’emplaçament d’un complex de piscines, a tocar de la masia de Ca n’Horta, i la nova estació de Renfe –el més imminent és la construcció del tercer CAP, les obres del qual haurien de començar aquest any–. La ubicació del CAP no està ben valorada pel col·lectiu opositor: “Els dos CAP actuals estan infrautilitzats i es vol construir el tercer a 800 metres d’un d’ells, quan tens Gavà Mar sense serveis sanitaris”, critica Grau. També està sent polèmic el complex de quatre piscines que l’Ajuntament té previst en el pressupost d’aquest any, tant pel context de sequera com perquè la seva ubicació, ara als afores del municipi, implicarà un augment de la mobilitat en cotxe. Per al tinent d’alcaldia de Planificació Territorial, és un argument demagògic referir-se la sequera per qüestionar unes piscines que serviran de “refugi climàtic” quan el problema real, segons Tort, és que “la gestió de l’aigua és molt deficient” per part de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El complex que s’ubicarà a tocar de la masia de Ca n’Horta provoca també suspicàcies pel que fa al destí d’aquesta. Evelí Villuendas, que pertany a Salvem el Calamot-Aturem el pla de Ponent i a l’agrupació local d’ERC, explica que la masia es remunta al 1365, amb una era del 1700 dedicada a feines agràries. Va passar per diverses mans fins que l’Ajuntament la va adquirir fa uns 30 anys. Només s’hi han fet obres de consolidació, en espera de decidir-ne el destí. Els ecologistes proposen que es dediqui a equipament d’educació ambiental o d’interpretació de l’entorn, i que es defugi la temptació de dedicar-lo a un restaurant per donar servei a les piscines. L’Ajuntament nega que aquest sigui el destí de la masia.