Amb el pla de Carat, que es va aprovar el 1993. Preveia menys pisos però ocupaven més superfícies i es pavimentava la riera dels Canyars. Arran de les crítiques, l’Ajuntament va intentar millorar-ho, concentrant l’edificació més a prop de Gavà i Castelldefels, deixant una mica de corredor central i fent pisos una mica més petits, per la qual cosa en surten més, 4.896. Més pisos vol dir més població, més cotxes i soroll. No és una millora substancial, perquè se segueix perdent la naturalitat de l’entorn. És un espai amb espècies molt importants des del punt de vista biològic.

Legalment està aprovat i està vigent. Aturem el Pla de Ponent ho té impugnat als tribunals, tot i que el recurs l’ha presentat Ecologistes en Acció perquè té més capacitat de fer el tràmit legal. El que hem denunciat és el projecte d’urbanització, que detalla per on aniran els vials i les obres que s’hi faran, i que té un estudi d’impacte ambiental que pensem que està mal fet. El pla parcial ja no es pot impugnar, el d’urbanització sí i nosaltres diem que l’urbanístic es va aprovar incomplint fins a 17 normatives. Amb la denúncia fem una impugnació indirecta del pla i demanem al jutge que l’anul·li.

Jo crec que és una rèmora del passat. És la lògica dels anys 70 i 80: que el creixement és bo i ara, en plena emergència climàtica i de sequera, tira gasolina al foc perquè comportarà més destrucció territorial, més canvi climàtic i més problemes amb l’aigua. És un contrasentit i la justificació que en fa l’Ajuntament és l’habitatge.

Mai –ni en l’època en què més s’ha construït a Catalunya, fins al 2008, ni quan no es va construir gens, del 2008 al 2012– ha sigut assequible l’habitatge. Perquè les polítiques públiques han estat molt dèbils i les poques que s’han fet només han promogut habitatge protegit de compravenda. Pots solucionar el problema a una família, però després aquest pis entra al mercat i s’acaba la protecció oficial. No hi ha un parc públic que pugui frenar els costos de l’habitatge, i aquest pla no ha de solucionar-ho. Té més sentit construir al sector de la Roca, que és dins del nucli urbà, amb els 400 pisos que s’hi podrien fer a la part de Gavà és suficient per a les necessitats endògenes, però la majoria haurien de ser de lloguer social.

A la zona es connecten ecosistemes molt agredits, com el massís del Garraf i el delta del Llobregat. En 20 anys s’han extingit al delta totes les espècies d’amfibis menys una: per la contaminació de les aigües, per la fragmentació produïda per carreteres i per la presència d’espècies exòtiques invasores. A les basses del Garraf sí que es conserven totes aquestes espècies. Si la contaminació de l’aigua millorés, els amfibis es podrien recuperar, però com arribaran del Garraf al delta si hem urbanitzat l’únic connector que hi ha i els gripaus moren aixafats pels cotxes?

Una altra de molt important és l’àguila cuabarrada, molt protegida en l’àmbit europeu, perquè és el rapinyaire més amenaçat d’Europa. S’ha vist amb radioseguiment que només hi ha tres parelles al Garraf, i una sobrevola el pla de Ponent per anar a caçar eriçons o ratolins a la zona del delta si no en troba al Garraf. És una espècie molt renuent als espais humanitzats. Per tant, en el moment que aquí posis 5.000 habitatges amb llums, cotxes, sorolls i gent, aquesta au ja no hi passarà. També hi ha mamífers, cabirols a la riera dels Canyars, fagines, genetes, espècies que també necessiten aquest tipus d’espais per desplaçar-se i reproduir-se.

És clar que es poden fer les obres de forma menys agressiva que fa 40 anys, per sort. Les plantes són menys sensibles a aquest tipus de contaminació atmosfèrica o acústica. Però hi ha moltes espècies d’animals, molts ocells i mamífers, que encara que no es destrueixi el seu hàbitat, si el voltant és ple d’altres impactes i també de gats urbans, que són grans depredadors, no s’aproparan al corredor ecològic.

Fer ara una piscina en una zona allunyada del nucli on avui no hi viu ningú no té sentit. S’hi haurà d’anar amb cotxe, cosa que provocarà una mobilitat innecessària, i les piscines generaran un consum d’aigua que avui ningú entendria. L’estació de Renfe estaria entre les de Gavà i Castelldefels, a 2 quilòmetres de totes dues. Implicarà gastar molts diners en una construcció que, encara que s’arribés a fer tot el pla de Ponent, donaria servei a poca població i alentiria la circulació de la línia en general. Si s’ha d’invertir en infraestructures, cal millorar l’actual, ja que hi ha avaries freqüents i deficiències a les estacions.

Hi ha les restes de la vil·la romana de Can Valls del Racó, amb una cisterna d’aigua enorme; un poblat ibèric, restes de construccions medievals i de masies. Seria molt interessant que es recuperessin restes que no s’han excavat mai, se’n consolidessin d’altres i formessin part d’una ruta històrica. Demanem que es valori la història i el patrimoni local i no pas que s’arraconi, envoltat de noves urbanitzacions que fan perdre la identitat de Gavà.