El recompte dels comicis legislatius de l’Iran ha començat aquest matí després que les autoritats decidissin allargar la votació fins a la mitjanit (hora local) a la vista de la poca assistència als col·legis, als quals només havien acudit el 27% votants deu hores després de l’obertura.

Segons les dades preliminars publicades per l’agència estatal IRNA, només el 41% dels més de 61 milions d’iranians cridats a les urnes ha votat en les dotzenes eleccions al Parlament i les sisenes per a l’Assemblea d’Experts, segons les dades preliminars publicades per l’agència estatal IRNA. Es tracta de la participació més baixa des de la constitució de la República Islàmica el 1979, per sota del 42,7% de les legislatives de 2020, que ja van assolir el nivell més baix des de la revolució.

No obstant això, el president de l’Iran, Ebrahim Raisi, ha celebrat l’assistència “oportuna i conscient” del poble a les eleccions. Segons ell, la participació ha suposat un nou “cop per als obstinats adversaris” del país, després del “cop històric a la sedició de l’any anterior”, en al·lusió a les protestes per la mort sota custòdia policial de la jove kurda Jina Amini.

Aquests comicis, els primers des dels disturbis del 2022, s’han celebrat enmig de crides de l’oposició, i fins i tot d’alguns polítics reformistes, a boicotejar el procés arran de la desqualificació de nombrosos candidats. El procés electoral també ha estat marcat per una certa indiferència i apatia entre l’electorat a causa de la mala situació econòmica del país i el desencís polític, accentuat després de les protestes, que van ser durament reprimides. Uns 500 manifestants van morir a mans de les forces de seguretat, 22.000 persones van ser detingudes i vuit d’elles executades, una en públic.