Allibera. Així defineix l’actriu Victòria Pagès (una de les actrius del repartiment d’Amnèsia) aquest muntatge escrit i dirigit per Nelson Valente. L’obra parla del trasbals familiar de tres germans (i les seves parelles) en cuidar una mare que va patint episodis de demència. Valente, un mestre en retratar famílies insòlites com la que li ha permès situar-se a Barcelona amb El loco y la camisa (fa quatre anys va assumir la primera producció catalana amb els gossos, a la Villarroel), ha volgut captar la realitat d’una família que viuen en un casalot d’un poble de la Catalunya interior. Amnèsia s’estrena aquest dijous i fa temporada fins al 2 de juny a la Sala Petita. La coproducció de la Sala Trono, posteriorment, prepara una gira de tardor, que arrencarà a Tarragona.

Míriam Iscla, que interpreta el personatge de la filla que viu amb la mare i que demana col·laboració de la germana gran (Victòria Pagès) que s’ha desentès tant com ha pogut de la família, com del germà petit (Joan Negrié) , que va marxar per triomfar a la vida i, en realitat, no fa més que sobreviure. El patetisme, doncs, ja arriba dels mateixos germans (i les seves respectives parelles que interpreten Biel Rossell i Màrcia Cisteró, respectivament).

La comèdia va tenyint-se a dramàtica en els 90 minuts del muntatge. Per a Pagès (que ha viscut el cas en la seva família real), l’humor és una vàlvula imprescindible per a superar moments durs. Per això, recomana el muntatge a les persones que estiguin passant aquest tràngol. Iscla insisteix: “No es tracta de riure de la malaltia, sinó amb la malaltia”. De fet, reconeix Arànega, el seu personatge és la veu que, tot i viure en una boira fantasiosa, és la que analitza millor les misèries dels seus fills. Rossell, un jove que és la parella de la germana gran, en tot cas té la mirada més externa, la que es pot identificar millor amb el públic que es mira la discussió des de la barrera.