Els sis-cents gendarmes enviats per París s’han desplegat ja aquest diumenge a Nova Caledònia, territori sota domini francès en el Pacífic, per garantir l’accés a l’aeroport internacional de Numea, inoperatiu des de fa dies pels bloquejos aixecats per independentistes.

En el sisè dia de la revolta dels canacs –independentistes aborígens–, en què s’han registrat sis morts, el govern d’Emmanuel Macron està decidit a “posar ordre a l’illa, costi el que costi”, segons ha dit aquest diumenge el representant del primer ministra a Nova Caledònia, Louis Le Franc, en una al·locució televisada.

En un missatge a les xarxes socials, també el ministre francès de l’Interior, Gérald Darmanin, ha anunciat la posada en marxa d’“una gran operació” per restablir la circulació dels 60 quilòmetres de carretera entre Numea i l’aeroport. Un centenar dels 600 gendarmes desplegats aquest diumenge pertanyen a la unitat d’elit antiterrorista GIGN.

Nova Caledònia, un territori de 270.000 habitants amb prop de la meitat de la població aborigen i amb anhels independentistes, està des de dimecres sota l’estat d’emergència decretat pel govern de Macron, que ja ha desplegat prop de 3.000 efectius a la zona.

El conflicte va esclatar quan, dilluns passat, l’Assemblea francesa va aprovar una reforma constitucional que allarga el cens electoral de Nova Caledònia. La reforma perjudica els independentistes perquè inclou nous votants pro-francesos, cosa que afavoreix la segona comunitat de l’arxipèlag, els caldoches, descendents majoritàriament de colons blancs i favorables a la unió amb França.

Rere la indignació dels joves aborígens canacs que protagonitzen la revolta, hi ha un sentiment d’injustícia per la colonització francesa i l’exclusió social i econòmica, apunta a Efe la investigadora del centre CNRS Isabelle Merle, una de les principals especialistes en la història de Nova Caledònia.

Merle es mostra molt crítica amb l’actitud del govern de Macron, al qual acusa d’haver “atiat el foc amb una reforma que sabien que era inflamable”, la de la extensió del cens electoral. La investigadora considera que una sortida per rebaixar la crisi seria la suspensió de la reforma mentre denuncia “la repressió” per part de l’Estat francès.