Almenys 38 persones han estat detingudes aquest dilluns a Nova Caledònia després d’una jornada en que s’han tornat a viure incidents violents com els que es van produir a mitjan maig a l’arxipèlag.

Les autoritats han informat de pertorbacions de l’ordre públic a diversos punts del’arxipèlag del Pacífic, situat a 17.000 quilòmetres de París, sobretot a l’illa principal, la Grand Terre. L’alt comissariat de la República reconeix en una nota de premsa que la nit de diumenge a dilluns ha estat “agitada i marcada per incidents a tota la Grand Terre, l’illa dels Pins i la de Maré”. Les forces de seguretat han hagut d’intervenir per controlar incendis provocats i retirar barricades. La Policia Nacional i la Gendarmeria han desfet diversos bloquejos de carreteres a Dumbéa i a Nouméa, la capital de l’illa gran. En aquesta ciutat s’han produït nombrosos focs, sobretot a Ducos i el barri de Magenta. A Dumbéa han cremat diversos vehicles particulars i també de la policia local. Un incendi a l’Ajuntament de Koumac ha estat ràpidament apagat. L’alt comissariat destaca que l’acció ràpida i determinada dels cossos de seguretat i dels bombers ha permès restablir l’ordre a diferents llocs. També s’han produït talls de carreteres a Païta, Mont-Doré, Boulouparis, La Foa, Bourail i Poya, on les autoritats han reforçat les mesures de seguretat.

Com a mesura de precaució davant un important nombre d’“avalots alcohòlics”, les autoritats han suspès la venda de begudes alcohòliques a partir de dimarts al matí.

Al final del dia la policia ha arrestat dotze persones i els gendarmes, vint-i-sis, afegeix el comunicat. Des de l’inici dels disturbis, el 13 de maig, les forces de seguretat han detingut 1.493 persones.

El repunt dels incidents es produeix l’endemà que el fiscal en cap de Nova Caledònia, Yves Dupas, anunciés el trasllat a presons de la metròpoli de set dels onze independentistes detinguts dimecres com a sospitosos de liderar la revolta de maig contra la reforma del cens electoral. Els detinguts, un dels quals és el líder canac Christian Tein, pertanyen a la Cèl·lula de Coordinació d’Accions sobre el Terreny (CCAT), un grup que les autoritats franceses consideren que és el principal incitador de les protestes, que van provocar nou morts i danys materials per valor de més de mil milions d’euros.

L’origen de l’esclat és el projecte de reforma constitucional que preveia ampliar el cens electoral de l’arxipèlag incloent-hi tots els residents que fa més de deu anys que viuen a l’illa. Els aborígens canacs, la majoria dels quals són independentistes, temien que l’ampliació del cos electoral diluiria encara més el seu pes davant un eventual nou referèndum d’independència.

El president francès, Emmanuel Macron, va suspendre el projecte després de visitar l’arxipèlag i el va retirar definitivament passades les eleccions europees del 9 de juny.