Almenys 38 per­so­nes han estat detin­gu­des aquest dilluns a Nova Caledònia després d’una jor­nada en que s’han tor­nat a viure inci­dents vio­lents com els que es van pro­duir a mit­jan maig a l’arxipèlag.

Les auto­ri­tats han infor­mat de per­tor­ba­ci­ons de l’ordre públic a diver­sos punts del’arxipèlag del Pacífic, situat a 17.000 quilòmetres de París, sobre­tot a l’illa prin­ci­pal, la Grand Terre. L’alt comis­sa­riat de la República reco­neix en una nota de premsa que la nit de diu­menge a dilluns ha estat “agi­tada i mar­cada per inci­dents a tota la Grand Terre, l’illa dels Pins i la de Maré”. Les for­ces de segu­re­tat han hagut d’inter­ve­nir per con­tro­lar incen­dis pro­vo­cats i reti­rar bar­ri­ca­des. La Poli­cia Naci­o­nal i la Gen­dar­me­ria han des­fet diver­sos blo­que­jos de car­re­te­res a Dumbéa i a Nouméa, la capi­tal de l’illa gran. En aquesta ciu­tat s’han produït nom­bro­sos focs, sobre­tot a Ducos i el barri de Magenta. A Dumbéa han cre­mat diver­sos vehi­cles par­ti­cu­lars i també de la poli­cia local. Un incendi a l’Ajun­ta­ment de Kou­mac ha estat ràpida­ment apa­gat. L’alt comis­sa­riat des­taca que l’acció ràpida i deter­mi­nada dels cos­sos de segu­re­tat i dels bom­bers ha permès res­ta­blir l’ordre a dife­rents llocs. També s’han produït talls de car­re­te­res a Païta, Mont-Doré, Bou­lou­pa­ris, La Foa, Bou­rail i Poya, on les auto­ri­tats han reforçat les mesu­res de segu­re­tat.

Com a mesura de pre­caució davant un impor­tant nom­bre d’“ava­lots alcohòlics”, les auto­ri­tats han suspès la venda de begu­des alcohòliques a par­tir de dimarts al matí.

Al final del dia la poli­cia ha arres­tat dotze per­so­nes i els gen­dar­mes, vint-i-sis, afe­geix el comu­ni­cat. Des de l’inici dels dis­tur­bis, el 13 de maig, les for­ces de segu­re­tat han detin­gut 1.493 per­so­nes.

El repunt dels inci­dents es pro­du­eix l’endemà que el fis­cal en cap de Nova Caledònia, Yves Dupas, anunciés el tras­llat a pre­sons de la metròpoli de set dels onze inde­pen­den­tis­tes detin­guts dime­cres com a sos­pi­to­sos de lide­rar la revolta de maig con­tra la reforma del cens elec­to­ral. Els detin­guts, un dels quals és el líder canac Chris­tian Tein, per­ta­nyen a la Cèl·lula de Coor­di­nació d’Acci­ons sobre el Ter­reny (CCAT), un grup que les auto­ri­tats fran­ce­ses con­si­de­ren que és el prin­ci­pal inci­ta­dor de les pro­tes­tes, que van pro­vo­car nou morts i danys mate­ri­als per valor de més de mil mili­ons d’euros.

L’ori­gen de l’esclat és el pro­jecte de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que pre­veia ampliar el cens elec­to­ral de l’arxipèlag inclo­ent-hi tots els resi­dents que fa més de deu anys que viuen a l’illa. Els aborígens canacs, la majo­ria dels quals són inde­pen­den­tis­tes, temien que l’ampli­ació del cos elec­to­ral dilui­ria encara més el seu pes davant un even­tual nou referèndum d’inde­pendència.

El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va sus­pen­dre el pro­jecte després de visi­tar l’arxipèlag i el va reti­rar defi­ni­ti­va­ment pas­sa­des les elec­ci­ons euro­pees del 9 de juny.