El president francès, Emmanuel Macron, ha mantingut aquest dijous una primera reunió amb responsables polítics de Nova Caledònia per mirar de rellançar un diàleg entre comunitats que posi fi als aval·lots. Segons informa Efe, Macron ha advocat pel retorn a la calma, però ha remarcat que no farà marxa enrere en el pla de París sobre els tres referèndums d’autodeterminació d’aquest territori del Pacífic Sud dels últims anys. “L’apaivagament no pot ser no respectar l’expressió popular que ja s’ha manifestat”, ha dit el president francès.

Macron no ha aclarit si es mantindrà la controvertida llei constitucional que obre el cens electoral de Nova Caledònia als redidents que fa més de deu anys que viuen en aquest territori i que va desfermar l’onada de protestes a primers de la setmana passada.

El cap de l’Elisi s’ha reunit amb líders independentistes com els presidents del govern canac, Louis Mapou, i el president del Congrés regional, Roch Wamytan. També hi han estat presents responsables lleialistes com la presidenta de la província sud (una de les tres que componen el territori), Sonia Backès, o l’alcaldessa de la capital, Numea, Sonia Lagarde. La trobada s’ha fet a la residència de l’alt comissari (delegat del govern) al territori autònom i ha estat precedida per un minut de silenci pels sis morts de la setmana passada, quatre civils i dos gendarmes.

Macron s’ha mostrat partidari de no renovar l’estat d’urgència, declarat pel govern francès la setmana passada i que expira dilluns que ve, però ho ha condicionat a la tornada a la normalitat i que es retirin totes les barricades a carreteres i carrers muntades per grups independentistes.

També ha dit que el reforç de mil policies i gendarmes enviat la setmana passada per reforçar els 1.700 agents ja presents al territori es quedaran “tot el temps que calgui”, fins i tot fins al final dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Aquests darrers s’acaben el 8 de setembre.

La situació a Nova Caledònia ha millorat molt respecte dels pitjors moments de la setmana passada, però no s’ha normalitzat del tot. Bona part de la població continua tenint problemes d’accés a aliments i productes bàsics d’higiene a causa de la destrucció de comerços i les dificultats de desplaçament, segons els mitjans locals.