Els neerlandesos han començat a votar aquest dijous en les eleccions europees, en un context de canvis polítics radicals després de la victòria a les legislatives de novembre del partit ultradretà PVV de Geert Wilders, que ultima un govern amb la promesa de plantar cara a Brussel·les, informa Efe. La majoria d’estats membres de la UE celebraran les eleccions diumenge, llevat també d’Estònia, on la votació està activada des del 3 de juny.

Als Països Baixos, els col·legis electorals estaran oberts fins a les 21.00 hores d’aquest dijous per elegir els 31 eurodiputats –d’un total de 720– que envien al Parlament Europeu.

Els sondejos els encapçalen, en un virtual empat, el PVV i la llista d’esquerres GL-PvdA, formada per Verds i socialdemòcrates i liderada per l’exvicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans, antic responsable del Pacte Verd. Segons les previsions, aquestes dues llistes obtindrien vuit escons cadascuna a Estrasburg.

L’atenció se centrarà també en les xifres de participació en un país en què, en el cas de les europees, solen ser baixes. En la convocatòria anterior, per exemple, el 2019, només un 41% dels votants neerlandesos van acudir a les urnes, contra el 78% de les legislatives de la tardor en què el partit de Wilders va ser el més votat.

La participació preocupa a tota Europa. En aquest sentit, hi haurà cinc països que permetran a ciutadans menors de 18 anys votar a les europees: Alemanya i Bèlgica ho faran per primer cop a partir dels 16 –Àustria i Malta ja ho permetien– i Grècia, des dels 17.

Als Països Baixos, la immigració s’ha erigit en un dels temes destacats de la campanya i tant Wilders com Timmermans hi han prestat una especial atenció, amb posicions enfrontades sobre el tracte a oferir a refugiats i sol·licitants d’asil.