Bèlgica, que ostenta la plusmarca mundial sense aconseguir formar govern després d’unes eleccions, amb 541 dies entre 2010 i 2011, podria donar la sorpresa i formar un Executiu en temps rècord després de les eleccions federals i regionals del passat diumenge, on les dretes i els liberals es van fer amb el mapa polític del país, desplaçant a socialistes i ecologistes.

Els liberals valons del Moviment Reformador (MR), grans triomfadors de les eleccions a les regions francòfones de Bèlgica, han anunciat aquest dimarts un acord per a negociar la formació de govern a Valònia (sud) al costat del partit refundat de centredreta Els Engagés (Els compromesos).

També buscaran un acord similar a la regió de Brussel·les (centre) i negociaran conjuntament de cara a la formació del govern central.

“El resultat electoral és tan clar que tenim el deure, com a polítics, de dotar a aquest país de governs al més aviat possible, de posar-nos a la feina directament i no perdre’ns en xerrameca i discussions inútils”, ha dit en conferència de premsa el president del MR, George Louis Bouchez.

En la mateixa compareixença, el líder dels Engagés, Maxime Prévot, ha dit que “les urnes han parlat” i que està disposat a “assumir responsabilitats”.

També el president dels cristianodemòcrates flamencs del CD&V, Sammy Mahdí, ha dit avui que creu que es podrà formar ràpidament un govern federal de centredreta. “Crec que els mapes són bastant clars. Seria una pena que no poguéssim formar govern al més aviat possible. Crec que és necessari un govern de recuperació de centredreta, un govern de reforma”, ha dit Mahdí en clau nacional, pla en el qual prossegueixen encara les consultes del rei Felip dels belgues amb els líders dels partits, sense que el monarca hagi encarregat encara a ningú formar govern.

Pel que fa al govern federal, el partit nacionalista flamenc N-VA, la formació que més escons ha obtingut en tot el país (24 de 150), sembla disposada a buscar una coalició de centredreta per a liderar-lo.

El partit ha aconseguit superar per la mínima a la ultradretana Vlaams Belang a Flandes, que els sondejos col·locaven com a vencedora, i fa temps que el fundador i president de l’N-VA, Bart De Wever, mostra un perfil més moderat i es planteja acostar-se a les posicions més moderades del Partit Popular Europeu (PPE).

Si l’N-VA afegeix els seus 24 escons als 20 del MR i als 14 dels Engagés i als 11 de CD&V sumarien 69 vots dels 76 que necessiten per a la majoria absoluta, a la qual podrien arribar amb liberals flamencs d’Open VLD (7) del primer ministre sortint, Alexander De Croo.

Una altra possibilitat amb la qual especulen els analistes és que es mantingués aquesta coalició de partits però lliurant la prefectura de govern a la liberal francòfona Sophie Wilmès, que ja va exercir com a primera ministra –en funcions– entre 2019 i 2020, durant part d’un dels llargs períodes en els quals Bèlgica no aconseguia dotar-se d’un Executiu després d’unes eleccions legislatives.

En tots dos supòsits es compliria amb l’obligació legal d’incloure en el govern central a partits francòfons i neerlandesos, en un país profundament dividit entre nord i sud.

En aquesta configuració, amb forta orientació cap a la dreta, sembla poc probable que poguessin entrar partits progressistes, molt castigats en les urnes.