La resignació sembla dominar Xipre a punt de complir-se els 50 anys anys de la partició, que encara perdura. Cinc dècades després, la línia divisòria de l’illa, amb la seva zona tampó patrullada per l’ONU, continua sent una marca visible de la separació i del conflicte irresolt entre les comunitats grecoxipriota i turcoxipriota. Ciutats fantasmes com ara Famagusta, la que havia arribat a ser una puixant localitat turística; carrers cegats per blocs de ciment, tanques de filferro... tot s’alça com un dolorós recordatori del passat i una mostra, també, de la impotència per reunificar l’illa. Colònia britànica des del 1878, Xipre va obtenir la independència el 1960 després d’una campanya armada de militants grecoxipriotes que buscaven la unió amb Grècia. La nova Constitució garantia representació als turcoxipriotes –al voltant, llavors, del 18% de la població– i prohibia explícitament la partició i la unió amb Grècia o Turquia. El delicat equilibri previst per la carta magna no va poder impedir que aviat esclatessin les violències entre les comunitats, fet que va obligar al desplegament de forces internacionals de manteniment de la pau en alguns dels enclavaments. La fràgil situació política es va complicar quan, el 15 de juliol del 1974, la junta militar que governava a Atenes va instigar un cop contra el nou estat independent i el seu president, l’arquebisbe Makarios, per aconseguir l’enosis o unió amb Grècia. Ankara va respondre al putsch ocupant militarment el terç nord de l’illa, inclosos barris turcs de Nicòsia, la capital. Uns dies després, el col·lapse de les juntes militars d’Atenes i de Nicòsia van acabar donant pas a un govern interí i al retorn de Makarios a la presidència, uns mesos després.

El 30 de juliol, Turquia, Grècia i el Regne Unit acordaven l’establiment d’una línia verda de 180 quilòmetres patrullada per soldats de l’ONU, que divideix l’illa d’est a oest. Segons les autoritats grecoxipirotes, el conflicte va causar 3.000 morts i 1.400 desapareguts. També, desplaçaments de població: uns 162.000 grecoxipriotes i 48.000 turcoxipriotes, segons el Peace Research Institute Oslo.

El 1983, el nord va declarar la seva independència de manera unilateral però la nova República Turca del Nord de Xipre només va ser reconeguda per Turquia, que va mantenir l’ocupació militar al nord de l’illa. La República de Xipre, en canvi, va ser admesa com a membre de la Unió Europea el 2004. Però Xipre continua sent un país dividit que ha vist fracassar tots els intents negociadors per assolir la reunificació. Nicòsia es manté com l’última capital partida del món.