En la recta final de la seva 38a edició, que tancarà diumenge la pianista xinesa Yuja Wang, el Festival Castell de Peralada ha presentat dues produccions pròpies que mostren la seva aposta per conrear el talent jove del país, que sovint es desenvolupa lluny de les nostres fronteres. Aquest és el cas de la compositora Helena Cánovas (Tona, 29 anys), actual directora artística de l’AvantGarten Festival (Liedberg, Alemanya), que dijous va estrenar en el festival la seva primera òpera de cambra, Don Juan no existe, i també del ballarí i coreògraf Aleix Martínez (Barcelona, 32 anys), que avui hi dirigirà Terra llaurada, una gala de dansa en què Martínez i altres joves ballarins i ballarines vinculats a diferents companyies interpretaran nou coreografies de diferents autors, al Mirador del castell de Peralada. Una d’aquestes coreografies és justament la que dona títol a la gala, Terra llaurada, i és una estrena absoluta de Martínez, ballarí solista del Ballet d’Hamburg (Alemanya). Aquesta coreografia té tres parts que funcionaran com a fil conductor de la vetllada, al principi, al mig i al final de l’espectacle.

“El projecte va néixer amb la idea de fer una gala de dansa amb diferents artistes poc vistos aquí, però quan em van proposar la idea, vaig voler aportar-hi alguna cosa més, i la part creativa sempre ha estat el meu motor. Volia que fos una experiència més personal i profunda”, explica Aleix Martínez, que va partir d’un quadre de Joan Miró, Terra llaurada (1923-1924), considerat la seva primera obra surrealista, per crear una coreografia que vol ser alhora un homenatge al paisatge empordanès que envolta el castell de Peralada i també al festival com un espai de creació que es regenera constantment, “com els camps i la mateixa vida”, més ara amb la perspectiva d’un nou auditori. Martínez ho vincula també a l’essència de l’artista: “Vaig veure una foto de Joan Miró dibuixant amb un pal a la sorra de la platja. L’artista de veritat sempre està disposat a començar de zero, encara que l’aigua s’emporti la sorra i el teu dibuix. M’hi vaig sentir reflectit, perquè aquesta idea de tornar sempre a començar té molt a veure amb la meva professió.” En realitat, tot això també es pot aplicar a la gala da dansa d’aquesta nit, que no està previst que es repeteixi: “És una cosa efímera que només succeirà la nit del 10 d’agost. La dansa només existeix en el moment present, i això és una cosa màgica.”

En l’espectacle d’aquesta nit, hi participen ballarins i ballarines catalans i estrangers que estan vinculats professionalment a diferents companyies com ara el Ballet d’Hamburg, el Ballet de Stuttgart, el Ballet Nacional de España i La Veronal. El programa de la nit inclourà també coreografies d’autors com ara John Neumeier, Lorena Nogal, Marco Goecke i Albert Hernández, amb la música en directe interpretada pel músic pirinenc Arnau Obiols. Martínez i Obiols també han treballat junts recentment en l’espectacle Biterna, d’IT Dansa i el Cor Jove Nacional de Catalunya, un espectacle sobre la persecució que van patir les bruixes durant segles, que es va estrenar al Dansàneu i es tornarà a veure l’11 d’octubre en la Fira Mediterrània de Manresa. Amb projectes com Biterna i Terra llaurada, Aleix Martínez, que ja fa molts anys que viu i treballa a Alemanya, aconsegueix també que el seu treball es reconegui a casa. “Així em reconnecto amb les meves arrels”, explica aquest creador inquiet, que està especialment il·lusionar per actuar a Peralada , un festival que coneix bé: “Teníem casa a Pals i de petit em portaven sovint al festival, que per mi ha estat sempre un espai d’excel·lència.”