El dispositiu policial per detenir Carles Puigdemont va fallar perquè donava per fet que l’expresident intentaria entrar al Parlament amb ajut de la multitud que l’acompanyava i el protegia. Les alarmes als Mossos no van saltar fins que es van adonar que havia pujat a un cotxe Honda blanc acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull. Però el vehicle no va fer un recorregut lineal perquè va vorejar per darrere el parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, i fins i tot llavors el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, va creure que el vehicle es podia estar dirigint a un dels accessos al parc. Però ja era massa tard, perquè qui seguia el cotxe eren mossos a peu, és a dir, corrent darrere del vehicle. Aquesta és l’explicació de la frustrada detenció que va donar ahir Sallent en presència de diversos comandaments del cos i amb la comissària de la prefectura de Barcelona, Rosa Bosch, dreta al seu costat durant la llarga compareixença davant dels mitjans de comunicació –Sallent i Bosch eren els responsables de l’operació de dijous.

Amb cara de circumstàncies i reconeixent que al si del cos hi ha “tristesa i desolació” pel fracàs de la detenció, Sallent va reafirmar que la prioritat del dispositiu de 602 agents desplegats als accessos del parc de la Ciutadella era garantir la normal celebració del ple d’investidura. Però simultàniament s’havia de detenir Puigdemont. De fet, el dispositiu es va planejar com una mateixa cosa i, probablement per això, va fallar per un costat perquè van passar dues coses diferents: els mossos van haver de contenir algun intent d’entrar al Parlament per part de simpatitzants de Puigdemont però ell no hi era com esperaven. El màxim responsable del cos va assegurar que el moviment esperat i previst per la policia era “una concentració de persones que donava empara a Puigdemont i el protegiria d’una possible operació policial” i l’acompanyaria fins als accessos al Parlament per permetre-li l’entrada amb força. Sallent qualifica de “força violència” la que hauria utilitzat el grup de manifestants que van intentar entrar pel passeig de Pujades contra els quals es va fer ús del gas pebre per dispersar-los –de fet, “van aconseguir trencar la porta número 5”, segons va explicar, i llavors es va optar pel gas pebre per la inexistència de distància entre el grup i el cordó policial.

“La nostra previsió era fer la detenció en el lloc més idoni d’acord amb els principis de proporcionalitat i oportunitat garantint l’ordre públic i el ple d’investidura”, va argumentar. Els Mossos van situar els vehicles i els agents que havien de procedir a la detenció als accessos a la Ciutadella. El comissari en cap també va reiterar que no es plantejaven detenir Puigdemont enmig de la multitud que havia estat convocada per protegir-lo i defensa que no s’ho plantejaria cap policia democràtica, tenint en compte que no es tractava “del cap d’una organització criminal” sinó “algú que ha estat president de la Generalitat”. Segons Sallent, el cos va preveure que Puigdemont, “el que vol fer és el que ha dit, exercir la seva participació com a electe”. Van preveure que l’expresident intentaria accedir per la Porta 1, l’accés principal des de l’estació de França. Però com que aquí es van concentrar els ultradretans de Vox, també es va planificar la possibilitat que el gruix independentista intentés entrar amb Puigdemont pel passeig de Pujades. Sallent explica que ell i la comissària Montserrat Estruch, amb qui tenia previst encapçalar la detenció, van anar basculant entre les dues portes. S’havia de detenir un expresident de la Generalitat que anava acompanyat per expresidents, pel president del Parlament i per altres càrrecs públics, va recordar Sallent per justificar que els caps del cos fossin allà.

El backstage de l’escenari on Puigdemont va fer el breu discurs estava blindat amb tanques embridades i s’hi feia control d’accés. Quan Puigdemont abandona l’escenari acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye, i Jordi Turull, agents del cos s’intenten acostar a l’expresident, però els ho impedeix “una massa de persones que formen un mur”. Tots porten barrets de palla. Puigdemont i Turull es dirigeixen a la carpa adjacent, es posen un barret de palla i, a través del grup, pugen a l’Honda blanc, que emprèn la marxa cap a l’avinguda Vilanova.

Quan els agents s’adonen que està passant el que no està previst, emprenen corrents la persecució del vehicle. Radien en obert a tots els agents del dispositiu que Puigdemont marxa en cotxe. El cotxe fa alguns girs pels carrers de sota del parc de l’Estació del Nord i baixa per darrere de la Ciutadella. És llavors quan Sallent va arribar a pensar que Puigdemont intentava accedir en cotxe a la Ciutadella, “perquè durant la comitiva la gent s’hi abalançava, el volien tocar”, i va pensar que potser havien optat pel cotxe com a mitjà més segur per accedir a la Ciutadella. Però a la cruïlla amb l’avinguda Icària, el semàfor del carrer Ramon Trias Fargas per on baixa el vehicle es posa verd i aquest últim fuig mentre els mossos ja no poden continuar corrent-hi al darrere, a tocar de la ronda Litoral i allunyant-se de Ciutadella. Es comprova la matrícula del vehicle i es passa la informació per a l’operació Gàbia de control d’accessos viaris a Barcelona a través de la sala de comandament a Mossos i Guàrdia Urbana.

Sobre altres possibles oportunitats per detenir Puigdemont, tenint en compte que Turull ha explicat que l’expresident era des de dimecres a Barcelona, Sallent afirma que no té cap evidència empírica que això fos així com ahir mantenia també que tampoc tenien cap evidència científica que ja fos a l’exili, a banda de declaracions de l’entorn de Puigdemont.

El comissari en cap assegura que els Mossos no tenen cap indici d’espionatge ni operatiu que Puigdemont sigui dimecres a Barcelona, ni dels Mossos ni del CNI ni de la policia espanyola. La policia catalana detecta Puigdemont quan apareix des de Ciutat Vella cap a Arc de Triomf: “No sabem ni com ni quan va arribar. Si no, hauríem actuat.” Tampoc hi ha cap agent a la comitiva que acompanya Puigdemont perquè els expresidents i el president del Parlament van refusar l’escorta personal des del dia abans, diu. Preguntat per un periodista francès que no s’explica com passa desapercebut “el català més conegut del món”, Sallent va concloure: “No sé si és el català més conegut del món, però no el va detectar ningú.”