L’intent d’entrar al Parlament que no va ser

El dis­po­si­tiu poli­cial per dete­nir Car­les Puig­de­mont va fallar perquè donava per fet que l’expre­si­dent inten­ta­ria entrar al Par­la­ment amb ajut de la mul­ti­tud que l’acom­pa­nyava i el pro­te­gia. Les alar­mes als Mos­sos no van sal­tar fins que es van ado­nar que havia pujat a un cotxe Honda blanc acom­pa­nyat del secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull. Però el vehi­cle no va fer un recor­re­gut lineal perquè va vore­jar per dar­rere el parc de la Ciu­ta­de­lla, on hi ha el Par­la­ment, i fins i tot lla­vors el comis­sari en cap dels Mos­sos, Edu­ard Sallent, va creure que el vehi­cle es podia estar diri­gint a un dels acces­sos al parc. Però ja era massa tard, perquè qui seguia el cotxe eren mos­sos a peu, és a dir, cor­rent dar­rere del vehi­cle. Aquesta és l’expli­cació de la frus­trada detenció que va donar ahir Sallent en presència de diver­sos coman­da­ments del cos i amb la comissària de la pre­fec­tura de Bar­ce­lona, Rosa Bosch, dreta al seu cos­tat durant la llarga com­pa­rei­xença davant dels mit­jans de comu­ni­cació –Sallent i Bosch eren els res­pon­sa­bles de l’ope­ració de dijous.

Amb cara de cir­cumstàncies i reco­nei­xent que al si del cos hi ha “tris­tesa i deso­lació” pel fracàs de la detenció, Sallent va rea­fir­mar que la pri­o­ri­tat del dis­po­si­tiu de 602 agents des­ple­gats als acces­sos del parc de la Ciu­ta­de­lla era garan­tir la nor­mal cele­bració del ple d’inves­ti­dura. Però simultània­ment s’havia de dete­nir Puig­de­mont. De fet, el dis­po­si­tiu es va pla­ne­jar com una mateixa cosa i, pro­ba­ble­ment per això, va fallar per un cos­tat perquè van pas­sar dues coses dife­rents: els mos­sos van haver de con­te­nir algun intent d’entrar al Par­la­ment per part de sim­pa­tit­zants de Puig­de­mont però ell no hi era com espe­ra­ven. El màxim res­pon­sa­ble del cos va asse­gu­rar que el movi­ment espe­rat i pre­vist per la poli­cia era “una con­cen­tració de per­so­nes que donava empara a Puig­de­mont i el pro­te­gi­ria d’una pos­si­ble ope­ració poli­cial” i l’acom­pa­nya­ria fins als acces­sos al Par­la­ment per per­me­tre-li l’entrada amb força. Sallent qua­li­fica de “força violència” la que hau­ria uti­lit­zat el grup de mani­fes­tants que van inten­tar entrar pel pas­seig de Puja­des con­tra els quals es va fer ús del gas pebre per dis­per­sar-los –de fet, “van acon­se­guir tren­car la porta número 5”, segons va expli­car, i lla­vors es va optar pel gas pebre per la ine­xistència de distància entre el grup i el cordó poli­cial.

“La nos­tra pre­visió era fer la detenció en el lloc més idoni d’acord amb els prin­ci­pis de pro­por­ci­o­na­li­tat i opor­tu­ni­tat garan­tint l’ordre públic i el ple d’inves­ti­dura”, va argu­men­tar. Els Mos­sos van situar els vehi­cles i els agents que havien de pro­ce­dir a la detenció als acces­sos a la Ciu­ta­de­lla. El comis­sari en cap també va rei­te­rar que no es plan­te­ja­ven dete­nir Puig­de­mont enmig de la mul­ti­tud que havia estat con­vo­cada per pro­te­gir-lo i defensa que no s’ho plan­te­ja­ria cap poli­cia democràtica, tenint en compte que no es trac­tava “del cap d’una orga­nit­zació cri­mi­nal” sinó “algú que ha estat pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat”. Segons Sallent, el cos va pre­veure que Puig­de­mont, “el que vol fer és el que ha dit, exer­cir la seva par­ti­ci­pació com a electe”. Van pre­veure que l’expre­si­dent inten­ta­ria acce­dir per la Porta 1, l’accés prin­ci­pal des de l’estació de França. Però com que aquí es van con­cen­trar els ultra­dre­tans de Vox, també es va pla­ni­fi­car la pos­si­bi­li­tat que el gruix inde­pen­den­tista intentés entrar amb Puig­de­mont pel pas­seig de Puja­des. Sallent explica que ell i la comissària Mont­ser­rat Estruch, amb qui tenia pre­vist encapçalar la detenció, van anar bas­cu­lant entre les dues por­tes. S’havia de dete­nir un expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que anava acom­pa­nyat per expre­si­dents, pel pre­si­dent del Par­la­ment i per altres càrrecs públics, va recor­dar Sallent per jus­ti­fi­car que els caps del cos fos­sin allà.

El backs­tage de l’esce­nari on Puig­de­mont va fer el breu dis­curs estava blin­dat amb tan­ques embri­da­des i s’hi feia con­trol d’accés. Quan Puig­de­mont aban­dona l’esce­nari acom­pa­nyat del seu advo­cat, Gon­zalo Boye, i Jordi Turull, agents del cos s’inten­ten acos­tar a l’expre­si­dent, però els ho impe­deix “una massa de per­so­nes que for­men un mur”. Tots por­ten bar­rets de palla. Puig­de­mont i Turull es diri­gei­xen a la carpa adja­cent, es posen un bar­ret de palla i, a través del grup, pugen a l’Honda blanc, que emprèn la marxa cap a l’avin­guda Vila­nova.

Quan els agents s’ado­nen que està pas­sant el que no està pre­vist, empre­nen cor­rents la per­se­cució del vehi­cle. Radien en obert a tots els agents del dis­po­si­tiu que Puig­de­mont marxa en cotxe. El cotxe fa alguns girs pels car­rers de sota del parc de l’Estació del Nord i baixa per dar­rere de la Ciu­ta­de­lla. És lla­vors quan Sallent va arri­bar a pen­sar que Puig­de­mont inten­tava acce­dir en cotxe a la Ciu­ta­de­lla, “perquè durant la comi­tiva la gent s’hi aba­lançava, el volien tocar”, i va pen­sar que pot­ser havien optat pel cotxe com a mitjà més segur per acce­dir a la Ciu­ta­de­lla. Però a la cruïlla amb l’avin­guda Icària, el semàfor del car­rer Ramon Trias Far­gas per on baixa el vehi­cle es posa verd i aquest últim fuig men­tre els mos­sos ja no poden con­ti­nuar cor­rent-hi al dar­rere, a tocar de la ronda Lito­ral i allu­nyant-se de Ciu­ta­de­lla. Es com­prova la matrícula del vehi­cle i es passa la infor­mació per a l’ope­ració Gàbia de con­trol d’acces­sos via­ris a Bar­ce­lona a través de la sala de coman­da­ment a Mos­sos i Guàrdia Urbana.

Sobre altres pos­si­bles opor­tu­ni­tats per dete­nir Puig­de­mont, tenint en compte que Turull ha expli­cat que l’expre­si­dent era des de dime­cres a Bar­ce­lona, Sallent afirma que no té cap evidència empírica que això fos així com ahir man­te­nia també que tam­poc tenien cap evidència científica que ja fos a l’exili, a banda de decla­ra­ci­ons de l’entorn de Puig­de­mont.

El comis­sari en cap asse­gura que els Mos­sos no tenen cap indici d’espi­o­natge ni ope­ra­tiu que Puig­de­mont sigui dime­cres a Bar­ce­lona, ni dels Mos­sos ni del CNI ni de la poli­cia espa­nyola. La poli­cia cata­lana detecta Puig­de­mont quan apa­reix des de Ciu­tat Vella cap a Arc de Tri­omf: “No sabem ni com ni quan va arri­bar. Si no, hauríem actuat.” Tam­poc hi ha cap agent a la comi­tiva que acom­pa­nya Puig­de­mont perquè els expre­si­dents i el pre­si­dent del Par­la­ment van refu­sar l’escorta per­so­nal des del dia abans, diu. Pre­gun­tat per un peri­o­dista francès que no s’explica com passa des­a­per­ce­but “el català més cone­gut del món”, Sallent va con­cloure: “No sé si és el català més cone­gut del món, però no el va detec­tar ningú.”