El balanç no pot ser més que positiu, i ho és per diversos motius. El més evident és que, com bé diu, el que semblava impossible de veure no només ha estat possible, sinó que s’ha normalitzat. Això significa que allò que es va viure com un gran canvi, avui ja és una realitat acceptada pels grups i que perdurarà en el temps. També és un balanç positiu perquè el Congrés d’avui s’assembla més a Espanya que el Congrés de les passades legislatures. Es deia que fer servir el català, el gallec o el basc a l’hemicicle rompia Espanya, però és exactament el contrari: la cus. A qui no viu en un territori de realitat plurilingüe, li acosta la realitat de les comunitats amb llengua pròpia, i a qui tenim la sort de la riquesa lingüística, ens permet defensar les nostres idees com les sentim i les pensam, en la nostra llengua. Estam, per tant, garantint també un dret lingüístic dels diputats i de les diputades. Tot això és cohesionador es miri per on es miri i, en conseqüència, bo per al conjunt de la societat.

Ha estat un canvi important i, és clar, ha comportat un procés d’adaptació, però ja està més que assumit. Vam començar per l’ús de les llengües als plens, després vam passar a les comissions, i el mes d’abril passat vam posar a licitació els serveis de traducció, interpretació, transcripció i subtitulació que han de garantir l’ús de les llengües oficials a la cambra durant els propers quatre anys. No ha estat en cap cas senzill, i jo estic enormement agraïda als treballadors i treballadores que no només ho han fet possible, sinó que ho han fet en un temps rècord. A poc a poc tota la maquinària que implica tenir un Congrés multilingüe s’ha anat posant en marxa i amb la licitació es consolida el procés de tot aquest any de feina. La rebuda, tant pel personal de la cambra com pels diputats i diputades, ha estat bona.

Crec que forma part de tot el procés de normalització que comentàvem. El que en un primer moment podia semblar una molèstia o un esforç innecessari, avui es veu amb la normalitat que implica reconèixer el nostre patrimoni cultural i lingüístic. A més, la modificació del reglament per permetre l’ús de les llengües cooficials va coincidir en el temps amb un procés per modernitzar l’hemicicle: això va permetre, com diu, que tant les pantalles que fan servir els diputats per votar com les que s’utilitzen als laterals de l’hemicicle incorporessin noves funcionalitats relacionades amb el plurilingüisme. Fa un any només podies escoltar el ple en castellà, ara pots escoltar-lo en qualsevol de les quatre llengües i decidir si vols traducció simultània a través d’uns auriculars o subtítols a les pantalles.

Sí, i per a mi no hi ha major orgull. Sovint tenc l’oportunitat de coincidir amb grups de visites que es fan al Congrés i aturar-me a xerrar una estona amb ells sobre el nostre dia a dia, sobre els plens, sobre la situació política. És habitual que les visites que venen de territoris amb llengua pròpia ho comentin com un fet positiu, que els fa sentir el Congrés més seu, més proper. També m’ha passat amb periodistes, amb familiars, amb amics... Em passa a mi mateixa, que pens i sent en català i valor enormement que a la casa de la nostra democràcia es puguin defensar idees en la meva llengua.