Al congelador. Així és com la Unió Europea (UE) manté la petició d’oficialitat del català, el basc i el gallec a les diverses institucions comunitàries. La sol·licitud, derivada de les negociacions i acords de l’independentisme català amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, fa mesos que està fora de l’agenda europea i, per ara, no hi ha intenció que hi torni. Així ho ha confirmat Hongria, país que des de l’1 de juliol i fins a finals d’any té la presidència rotatòria del Consell de la UE, la institució que representa els estats.

Com a presidència, el govern hongarès, el més rebel dels socis comunitaris, té el poder de decidir què s’inclou i què no en l’agenda de les reunions de ministres i, per ara, no entra en els seus plans tornar a posar l’oficialitat de les tres llengües sobre la taula en les reunions dels titulars d’Afers Europeus, el fòrum en què s’ha de decidir sobre aquesta qüestió.

Des que l’Estat va deixar de tenir la presidència rotatòria del Consell de la UE al desembre, l’oficialitat del català només s’ha tornat a abordar en una reunió de ministres. Va ser al març, a petició del govern espanyol, però els socis comunitaris tampoc van mostrar especial interès per la qüestió: més que un debat, es va limitar a ser una exposició del govern espanyol sobre els motius per a l’oficialitat i cap altre país hi va voler intervenir.

Així, els ministres europeus van despatxar en menys de deu minuts el punt sobre l’oficialitat del català i, des d’aleshores, la carpeta es manté al calaix europeu, principalment pels dubtes que la iniciativa genera entre els socis comunitaris. La resta de països demanen avaluacions sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat de les tres llengües i no hi ha hagut cap avenç pel que fa a aquests informes, per la qual cosa la petició es manté encallada.

Finlàndia ha estat dels països que, públicament, s’han mostrat més reticents per ara a l’oficialitat del català, temorosa de l’impacte que pugui tenir sobre les seves llengües minoritàries. “Quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, va assegurar el ministre d’Afers Europeus finlandès, Anders Adlercreutz.

El mateix govern espanyol situa Finlàndia i Suècia com els principals esculls per a l’oficialitat del català. Ambdós països tenen governs conservadors, de la família del Partit Popular Europeu, i l’executiu espanyol acusa el PP de posar pals a les rodes per a l’oficialitat de les tres llengües. A banda de les reticències finlandeses, Suècia també ha expressat dubtes sobre el cost de la mesura. “He vist les estimacions i crec que són molts diners”, va dir la ministra d’Exteriors sueca, Jessika Roswall, malgrat que l’executiu espanyol s’ha compromès, en principi, a assumir els costos de les traduccions.

Sigui com sigui, gairebé un any després que es presentés la petició d’oficialitat de les tres llengües, els dubtes entre els socis comunitaris continuen sent els mateixos. L’acció espanyola per convèncer la resta de països s’ha limitat a documents en què s’expressa l’especificitat legal de les tres llengües a l’Estat i per què la seva oficialitat no es podria replicar en altres llengües minoritzades europees.

En tot cas, la majoria de socis comunitaris han avisat des del principi que no faran cap pas respecte a aquesta qüestió sense l’aval legal dels serveis jurídics del Consell de la UE. Ara bé, el govern espanyol encara no ha demanat que s’elabori aquest informe davant uns serveis jurídics que, de moment, també tenen dubtes que la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic de la UE es pugui fer sense reformes dels tractats europeus.

Ara per ara, les converses entre l’executiu espanyol i els serveis jurídics del Consell de la UE sobre la legalitat de l’oficialitat s’han limitat, de moment, a ser informals. La intenció és evitar que un pronunciament negatiu dels serveis jurídics tanqui definitivament la carpeta de l’oficialitat de les tres llengües estatals.

Així les coses, el català no només es troba al congelador al Consell de la UE, sinó també al Parlament Europeu. La petició perquè sigui llengua de treball a la cambra comunitària tampoc ha avançat, estancada amb un informe tècnic demanat per la presidenta, Roberta Metsola, sobre les seves implicacions.

Totes dues institucions mantenen, per ara, refredades les aspiracions europees del català. El debat sobre la continuïtat en el govern de Sánchez va ara més enllà de les llengües a Europa, també.