Perquè crec que les coses no s’han fet bé. Per exemple, tenim un pla general aprovat el 2007 i que va costar onze anys de tramitació. Aquell pla, que va ser aprovat per gent que ara està al govern, no s’ha desenvolupat. D’altra banda, jo tinc una fixació pel tema de l’habitatge públic i no se n’ha fet ni un en deu anys. Deu anys en què només es parla de fer-ne a Can Nolla, així com deu anys en què es ven la idea del projecte de la piscina i el gimnàs, que encara es troba en procés de tramitació administrativa. Jo no he estat mai militant de Junts, però a mi em convocaven a les reunions i en cada trobada plantejava el tema de l’habitatge públic i sempre se’m responia que l’objectiu era fer-ne a Can Nolla, malgrat que tenim la zona de Can Vilar, que és cent per cent de l’Ajuntament, on es podria desenvolupar habitatge públic de manera immediata i que està ignorada per l’Ajuntament des del juny del 2014, fa més de deu anys. Després em vaig assabentar que hi havia un compromís polític de no fer-hi res. Crec que és un tema gravíssim, perquè canviar el rumb per la protesta, tot i ser legítima, de 200 o 300 veïns, no hauria de ser la resposta. I es tractava de portar a terme el compromís del nostre programa electoral de CiU.

Jo no vaig marxar mai de la política local. Vaig renunciar a l’alcaldia de manera voluntària just quan es complien vint anys del dia que hi vaig entrar. Ho vaig fer amb el convenciment que l’equip de govern que deixava continuaria amb el programa que havíem aprovat quan jo era al govern. No ha estat així.

Era el camí natural, després que les negociacions no haguessin arribat a cap acord. Veïns de Premià de Dalt es va presentar amb l’objectiu clar de fer feina, sobretot aquella feina que havia quedat aturada sense cap raó i que calia reprendre perquè era bona per al poble i per a la seva gent. No vam obtenir els resultats esperats, perquè, malgrat quedar segons, Junts va aconseguir una majoria absoluta sense discussió i nosaltres no vam poder ser decisius perquè es pogués formar govern.

D’allò que es prometia en campanya a allò que s’ha fet, hi ha una diferència abismal. Arrosseguem encara el complex esportiu amb piscina municipal i, pel que fa a l’habitatge dotacional, no s’ha posat ni un totxo, quan el pla general permet la construcció de 327 pisos. No se n’ha fet ni un. Vaig demanar el padró del 2015 al 2022, durant els deu anys que vaig fer un pas al costat, i vaig comprovar que en aquest període 1.004 veïns s’havien donat de baixa. No hi figuraven els motius pels quals havien marxat, però estan vinculats a la falta d’habitatge públic de lloguer, principalment, i també de venda, en funció de la demanda dels veïns.

Cadascú pot fer la valoració que cregui més convenient i si va obtenir majoria absoluta vol dir que la major part de la ciutadania li té confiança. Josep Triadó va estar amb mi quinze anys com a regidor i va tocar totes les carteres menys la de Territori, que, curiosament, porta ara. Va voler fer una transformació i oblidar-se del llegat i de la feina feta de Convergència i va posar gent a la llista que amb prou feines sabia on era el consistori. Als meus regidors sempre els deia que el primer any el que calia era conèixer a fons com funcionava la casa i els altres tres s’havien de destinar a entomar els projectes. Em fa la sensació que ara mateix hi ha regidors de govern que, amb força anys a les espatlles, malauradament encara desconeixen aspectes vitals del funcionament d’una administració local i de la demanda dels veïns.

Millorar els serveis que ja tenim. Com ara la neteja viària, que fa pena, i no és culpa del personal sinó que s’ha anat reduint personal de la brigada i no dona l’abast. Part de la feina la fa una empresa privada, que com a mínim hauria d’agafar joves i gent del poble. El manteniment elèctric, que també el feia una empresa local, ara el porta gent de fora. Estem parlant que la inversió de sis o set milions que s’ha de fer en el nou complex esportiu jo la destinaria a millorar els serveis, i que la demanda que existeix per aquest centre es resolgués amb convenis amb altres espais esportius de municipis veïns a un preu raonable.

El que no em convenç és la manera com es fa. Si com a Ajuntament posem el sòl en el projecte i l’inversor hi aporta els diners per fer-hi la seva construcció i explotació, a mi em sembla correcte perquè no hi perdrem un duro de diner públic. Ara, aspectes com que el contracte no prevegi penalitzacions en cas que no es compleixin els acords no em semblen bé. I si ens deixen plantats? Aquestes reflexions no són noves, perquè ja les he dit mil vegades.

Durant els primers dos anys després de deixar l’alcaldia no vaig fer vida pública per no treure protagonisme a l’alcalde Josep Triadó, que havia estat amb mi quinze anys com a regidor. Amb ell no vaig pactar res, perquè estava convençut que es continuaria amb la línia que s’havia marcat amb l’aprovació de tot el govern. Quan hi va haver les segones eleccions després de plegar, vaig creure que el govern no s’atrevia a tirar endavant amb els projectes pendents, igual equivocadament, i em vaig oferir a anar a les llistes per ajudar a arrencar l’apartat d’habitatge públic. L’alcalde va creure però, que faria més feina com a president de la societat municipal La Pinassa. Vaig posar unes condicions que se’m van respectar, inclosa la no percepció de sou, i l’assoliment d’un seguit d’objectius. Entre ells, no compartia el projecte del centre poliesportiu amb piscina municipal i gimnàs, perquè creia que ja hi havia oferta suficient d’aquest tipus a altres municipis veïns amb els quals es podien tancar convenis. També i vam acordar desenvolupar Can Nolla, resoldre els problemes urbanístics del pla d’El Carme, de Can Botey i de Tecla-Sala, on s’havia negociat de fer un geriàtric o un hotel amb el propietari i una contraprestació de 950.000 euros a l’Ajuntament. La llista de temes també incloïa la zona industrial del Mercadal, afectada per l’autopista; el cementiri a la carretera dels Sis Pobles compartit amb Premià de Mar; plaques fotovoltaiques als edificis municipals, fer un canvi d’equipament del que tenim al Sot del Pi pel de la plaça de l’Espolsada, l’estudi per privatitzar el servei de l’aigua potable i l’aparcament soterrani al pati de Sant Jaume i verificar el pla parcial de La Cisa abans de la recepció.

El vaig presentar fa trenta-dos anys. Tot i que va ser aprovat en assemblea per la societat i que contemplava dos nivells i una capacitat per a dos-cents vehicles, Vam sondejar els veïns i hi havia una setantena de persones interessades a reservar una plaça i pensant en pacificar encara més la riera, traient tot l’aparcament. Sant Jaume no tenia que posar ni un duro. Fa cinc anys vaig tornar a posar el tema sobre la taula sense èxit, tot i que Sant Jaume sobreviu per l’aval de l’Ajuntament a la societat d’un préstec de 300.000 euros perquè poguessin fer un seguit de millores i perles subvencions anuals en compensació dels serveis que històricament ha donat i dona a la població.

Hi entro el 2019 i a la primera reunió ja me n’adono que a ningú dels presents se’ls ha informat dels compromisos a què havíem arribat amb l’alcalde. Em diuen que l’arquitecte municipal no pot treballar unes hores per a l’empresa pública i vaig entendre que no hi havia voluntat de tirar endavant. Vaig aguantar un any i vaig presentar la meva dimissió.

És un problema general, no només de Premià de Dalt. Ara, jo no hauria trucat mai als de Desokupa i va ser una decisió molt desencertada que va comportar que l’alcalde hagués de fer un pas enrere i vestir com a conveni d’assessorament un acord molt criticat. Un es pot equivocar molt fàcilment com a alcalde, però acumular desencerts no és de raó. No pot manar només una persona, perquè darrere seu hi ha un partit que hauria d’estar informat i compartir les decisions, que ha estat votat i del qual has de fer de corretja de transmissió. S’ha de seguir el programa que s’ha elaborat i posteriorment ratificat per les urnes. Com a alcalde s’ha d’estar sotmès a les decisions del partit. Si jo m’hagués imaginat que les coses en aquests deu anys s’han fet de la manera que s’han fet no hauria plegat. No pot ser que Can Nolla, per exemple, estigui aturat i no es forci els inversors a començar l’obra, perquè, de mecanismes, n’hi ha i no es pot estar esperant només la bona voluntat d’uns privats. Això sí, cal asseure’s i discutir i obtenir uns resultats que siguin beneficiosos per al conjunt de la ciutadania.

Sí.

Perquè em vaig presentar per ser decisiu en el govern i si ho hagués aconseguit hauria pactat uns canvis substancials. No va poder ser, però sí que és cert que hi ha hagut certs contactes amb l’equip de govern que de moment no han fructificat. No me n’amago. Em vaig plantejar marxar a casa, però al final pesa més la responsabilitat. I crec que no em podré quedar al marge si continuo veient accions que no em convencen i que no toca fer-les. Si no és a través de la col·laboració amb el govern, serà a través d’altres camins.

Per mi, el millor del Maresme. Ens vam vendre la casa que teníem perquè era massa gran i hem estat de lloguer durant més de tres anys fins que recentment l’habitatge de segona mà que s’ajusta a les nostres necessitats. Si no ens hagués importat marxar de Premià de Dalt, segur que en qüestió d’un parell de mesos hauríem trobat casa en un altre lloc del Maresme.