A la recerca de la qualitat de vida
Premià de Dalt es manté com un dels vint municipis amb la renda per càpita més alta de Catalunya
La ciutadania valora l’enllumenat, la neteja i la recollida selectiva i suspèn l’accés a l’habitatge
El complex municipal d’esport i de salut, la cirera del pastís per esdevenir un referent en benestar
Coneguda com a Vila Primilia en època romana, Premià de Dalt, amb 6,6 quilòmetres quadrats d’extensió i amb una ubicació privilegiada en una petita vall en plena serralada de Marina, s’aixeca entre els municipis de Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Teià, al Maresme. El poble, que fa pocs anys que ha superat la barrera dels 10.000 habitants, tradicionalment se situa entre els cinc primers llocs en la llista de renda per càpita del Maresme, una comarca que, amb 17.900 euros, segons les últimes dades oficials, consolida el cinquè lloc català darrere del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Garraf. En concret, els premianencs i premianenques tenen una renda per càpita de 23.473 euros (dades del 2021), fet que els col·loca entre les vint poblacions catalanes amb una xifra més alta. Premià de Dalt s’ha desenvolupat de manera disgregada a partir d’un centre antic marcat per la riera de Sant Pere i que també inclou els barris del Remei, de Santa Maria-Santa Anna-Tió –separat per l’autopista i compartit amb Premià de Mar– i de la Floresta. El seu principal desenvolupament ha estat gràcies a les urbanitzacions, l’inici de les quals cal buscar-lo als anys seixanta, quan es van començar a construir habitatges d’estiueig, principalment de gent de Barcelona que finalment s’hi va quedar a viure. De fet, hi ha un important percentatge de veïns i veïnes que es desplacen cada dia a treballar a la capital catalana. Tot i això, aquesta mateixa dècada, a la qual s’afegirà la dels setanta amb el boom de la immigració provinent principalment de Múrcia i Alacant, provocarà un dels creixements més significatius del municipi, que s’acumularà en un primer moment de manera incontrolada al barri del Remei i, especialment, al de Santa Maria-Santa Anna-Tió, també conegut com a “barri Cotet”, que actualment representa el 25% del total de la població. El municipi, com molts altres de la comarca, inicialment arribava fins al mar, però el 1836 el barri marítim se’n va independitzar, es va crear l’actual Premià de Mar i es va iniciar així l’eterna lluita sobre la propietat del gentilici. Amb quatre polígons industrials en funcionament –Buvisa, Feliu Vila, Montseny i la Suïssa–, la seva base econòmica ha estat marcada pel tèxtil i l’agricultura de planta ornamental. En clau social, Premià de Dalt és dels municipis amb un índex d’immigració més baix del Maresme, un 6%, respecte a la mitjana comarcal, del 13,9%, i la gran majoria prové del nord d’Àfrica.
La ciutadania posa nota
L’enquesta sobre la percepció ciutadana dels serveis i l’administració que fa la Diputació de Barcelona als municipis de la demarcació deixa Premià de Dalt en un bon lloc quan es tracta de puntuar sobre la transparència de l’Ajuntament (57,3% “molt/bastant”), el compromís amb el canvi climàtic (70,2% “molt/bastant”) i el foment de la participació ciutadana (62,7%). Els serveis més ben valorats són l’enllumenat públic (7,4 punts d’un total de 10), la neteja (7,3) i la recollida d’escombraries (7,2). La dada més significativa, però, se l’endú la satisfacció de viure al poble, que puja fins al 92,8%, però que ha baixat un punt respecte al 2022.
A l’altra cara de la moneda trobem que els serveis més mal valorats són l’accés a l’habitatge (3,6 punts), l’oportunitat de trobar feina (4,7) i l’aparcament (6,1). Paral·lelament, els cinc problemes més greus del municipi són la seguretat ciutadana (13,7%) i el mateix accés a l’habitatge, que s’ha duplicat respecte al 2022 i passa del 6,1% al 12,8%. Cal precisar, però, que en el cas de la seguretat ciutadana s’ha rebaixat en 10 punts el percentatge del 2023, quan es va registrar una pujada del nombre de robatoris amb força en habitatges i es va multiplicar la presència de màfies vinculades al conreu de marihuana. Aquell escenari va propiciar la controvertida decisió de l’alcalde, Josep Triadó, de contractar els serveis de la polèmica empresa de desnonaments Desokupa. L’onada de crítiques va obligar a trencar el conveni i a mantenir una mena d’assessorament gratuït per part de l’empresa que no es va acabar de desenvolupar. Tot i la mala premsa generada, el mateix alcalde ratifica que va ser una aposta encertada que va agilitar la posada en marxa de noves mesures més efectives contra aquest tipus de delinqüència. Les darreres dades de la Junta Local de Seguretat li donen la raó. El nombre de fets delictius ha baixat un 30% a Premià de Dalt, mentre que a tot Catalunya, un 3%.
El primer any de mandat també s’ha desencallat el pacte amb Educació per a la construcció de l’institut escola Santa Anna, gràcies a la cessió del sòl al departament i a l’assumpció del 30% de les obres per part de l’Ajuntament. Més de dos milions d’euros perquè el centre sigui una realitat el 2026. També hi ha hagut el compromís de revifar la construcció d’habitatge públic al sector de Can Nolla després d’anys d’inactivitat i s’ha reforçat la col·laboració amb el municipi germà de Premià de Mar cedint-li dues aules d’I2 de la llar d’infants municipal del barri Cotet per pal·liar la falta de places públiques. Ha estat un inici de mandat, d’altra banda, amb el convenciment per part del govern, i no tant de l’oposició, que el complex municipal d’esport i de salut començarà a fer-se realitat i a esdevenir el nucli central d’un ambiciós projecte de poble que té el benestar i la qualitat de vida com a reptes principals. El projecte bàsic de l’espai va ser aprovat a principis de novembre de l’any passat i en el darrer número de la revista municipal es feia un recordatori de les característiques que tindrà: piscina coberta de sis carrils d’1,40 metres de fondària per garantir que tothom la pugui fer servir; sis sales per a diferents activitats com ara fitnes, spinning o bootcamp i pistes de pàdel. Això sí, amb tarifes més econòmiques i avantatjoses per a la població de Premià de Dalt, perquè tot, fins i tot la salut, ha de tenir un preu.
