Política

Canovelles, vila de mestissatge

Les Franqueses, Canovelles i la Roca pertanyen a la conurbació de Granollers, de 105.000 habitants

La ciutat va créixer als seixanta i als setanta amb gent d’Extremadura i Andalusia; ara en ve de tot el món

Des del 1979 sempre hi ha hagut governs municipals socialistes, tres alcaldes amb majoria absoluta

El mercat dels diumenges actualment té prop de 400 parades amb llicència i 400, sense

La ciutat de Canovelles, al Vallès Oriental, és just al costat de Granollers. Gairebé no distingeixes si et trobes en una ciutat o en l’altra, llevat que coneguis molt bé la morfologia urbana de les dues localitats. Les dues ciutats mantenen força simbiosi en temes com ara la mobilitat, ja que comparteixen la xarxa d’autobusos TransGran, que dona servei a les Franqueses, Granollers, Canovelles i la Roca del Vallès, una conurbació al voltant de Granollers per a una població de 105.000 persones. I a través del projecte Escena Gran, pel que fa a cultura, comparteixen programació als teatres de les dues ciutats. Les Franqueses, Canovelles i Granollers també comparteixen la presència del riu Congost, que les separa i a la vegada les uneix en determinats punts de la trama urbana, a través de ponts.

Pol d’atracció d’estrangers

Les ciutats vallesanes de Canovelles, Granollers, Mollet, Parets del Vallès i les Franqueses del Vallès, entre d’altres, per la seva situació propera a Barcelona, ben comunicades, ubicades a prop de l’autopista AP-7 i la C-17, i les línies de tren R2, R3 i R8, són una zona atractiva per a la localització d’empreses i a la vegada per a l’arribada de població catalana, de l’Estat i estrangera, per treballar-hi i viure-hi. Canovelles, amb una població de poc més de 17.000 habitants, té un 19,4% de població de nacionalitat estrangera, per sobre de la mitjana de les comarques de Barcelona, que és del 16,4%. A la dècada dels seixanta i els setanta del segle passat, va rebre una primera onada migratòria de persones provinents en bona part d’Extremadura i Andalusia, i actualment és un pol d’atracció de població estrangera sobretot de l’Àfrica subsahariana i de l’Amèrica Llatina, així com d’altres punts de la geografia catalana i de l’Estat. De fet, segons dades del 2023 de la Diputació de Barcelona, un 47,2% dels canovellins no són nascuts a Catalunya i, dels quals, un 28,3% són nascuts a la resta del món i un 18,3%, a l’Estat espanyol. Un poc més de la meitat de la població, un 52,6%, és nascuda a Catalunya. La població de Canovelles va fer eclosió en la segona meitat del segle XX. Si parem esment en les xifres, veurem que fins al 1950 la població no arribava als 1.000 habitants: era de 631 persones. I la immigració espanyola dels anys seixanta i setanta va fer que als anys vuitanta la població ja fos de 12.138 habitants. En els darrers anys, la identitat ha adquirit una multiplicitat de prismes arran de la segona onada de persones de molts orígens, i la quantitat de població s’ha enfilat fins als 17.025 habitants el 2023.

La Barriada Nova

Canovelles és una ciutat d’acollida, de mestissatge i de convivència de moltes cultures i procedències. Una miscel·lània que es pot comprovar cada dia als carrers i places, als comerços, en el batec diari de la seva activitat econòmica i comercial, i sobretot a la Barriada Nova, on viu bona part de la població estrangera del municipi. A la part baixa del barri, hi ha la comunitat gitana, i més al nord, sobretot al voltant del carrer Séquia, on hi ha molts edificis de pisos en males condicions de salubritat, hi viuen els nouvinguts estrangers. Caminant per aquest carrer, es pot veure com les entrades dels blocs de pisos estan obertes, en mal estat, amb vidres trencats, en un estat de conservació deficient, brutícia... i hi falta aparcament. És aquí on l’equip de govern i l’oposició creuen que convé destinar més esforç per millorar les condicions de vida de la seva població. Tot un repte que, en conjunt, posa a prova l’entesa dels grups polítics canovellins i de la resta d’administracions.

El tipus de població de Canovelles, provinent de zones amb una tradició de vot d’esquerres, és, en part, juntament amb altres factors, l’explicació que la ciutat hagi estat governada des de les primeres eleccions democràtiques per governs del PSC. Des del 1979 fins avui, hi ha hagut tres alcaldes del PSC: Francesc Martos, fins al 2004, que va encadenar set mandats amb majoria absoluta; Josep Orive, fins al 2016, i des d’aleshores i fins avui, Emilio Cordero, tots amb governs amb majoria absoluta socialista.

El mercat dels diumenges

Econòmicament, Canovelles destaca com a pol d’atracció comercial al voltant del mercat setmanal dels diumenges. És un mercat que atreu persones de tot Catalunya, no només del municipi i de la conurbació que formen les ciutats vallesanes de la rodalia. És un dels més importants de tot Catalunya, té 63 anys de vida, i va començar amb només tres parades el 1961. El mercat primigeni estava ubicat a la cruïlla del que ara són els carrers Riera, Prat i Diagonal. I actualment el visiten cada diumenge més de 10.000 persones. És un mercat de referència a la comarca i a Catalunya. El mercat consta de més de 350 parades amb llicència, distribuïdes al llarg dels 2.500 metres lineals de carrer aproximadament. Un mercat que en els darrers anys ha agafat molta volada, però també ha sortit de mare arran de la presència de venedors que no tenen llicència, els denominats manters. Segons càlculs del consistori, són uns 400 els venedors que es dediquen a aquesta activitat. Un fet que desborda la ciutat el dia de mercat, i que posa a prova els cossos de seguretat local, que es veuen incapaços de garantir la seguretat de les persones que hi assisteixen. A més, cal afegir-hi la problemàtica de la neteja un cop ha acabat el mercat, la dificultat de trobar aparcament per anar-hi i, fins i tot, el fet que el comerç local avesat a obrir en diumenge opti per abaixar la persiana aquell dia. El gener d’enguany, l’alcalde va fer una crida a la resta d’administracions, sobretot a la Generalitat, per destinar més agents a vigilar i controlar aquest tipus d’activitat de venda de productes falsificats. Al llarg de tot l’any 2024, s’han dut a terme algunes actuacions conjuntes dels diversos cossos de seguretat per mirar de posar fre a una activitat que no afavoreix el comerç local, i que posa en una situació delicada l’ordre públic a Canovelles. A hores d’ara, el problema no està resolt i el gran repte que té el consistori és trobar-hi solució.

Història
Canovelles, al centre del Vallès Oriental, és un municipi que té una superfície de menys de 7 km². És petit quant a territori, però gran en història. El nom de Canovelles és documentat per primera vegada en un registre per escrit l’any 1008 en un intercanvi de terres entre el senyor Ingilbert i la seva dona, Incúncia, amb l’abat Ot de Sant Cugat. Una ciutat que atresora una important mostra de la història de totes les etapes, des del neolític fins avui. La ciutat d’ara engloba el barri de la Barriada Nova, on hi ha l’ajuntament; els ravals de Bellulla, Can Diviu i Sant Feliu; el veïnat de Sanaüja, i les urbanitzacions de les Àligues, Can Duran, la Quinta Avinguda i Tibel. Altres entitats del terme són la caseria de Can Cuana (o Quana), on es formà el nucli primigeni de Canovelles, i el veïnat de la Serra. També destaca la casa santuari de la Mare de Déu de Bellulla, i l’església romànica de Sant Fèlix, o de Sant Feliu, segons a quina font bibliogràfica s’acudeixi, i té un important dilema amb el seu nom, el torrent d’en Fangues o la font de Can Duran. Però també la domus d’Olivet, d’època romana; el menhir de Ca l’Estrada, i el poblat neolític de Ca l’Estrada 2, que es troben molt ben conservats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.