Pol d’atracció d’estrangers

Les ciutats vallesanes de Canovelles, Granollers, Mollet, Parets del Vallès i les Franqueses del Vallès, entre d’altres, per la seva situació propera a Barcelona, ben comunicades, ubicades a prop de l’autopista AP-7 i la C-17, i les línies de tren R2, R3 i R8, són una zona atractiva per a la localització d’empreses i a la vegada per a l’arribada de població catalana, de l’Estat i estrangera, per treballar-hi i viure-hi. Canovelles, amb una població de poc més de 17.000 habitants, té un 19,4% de població de nacionalitat estrangera, per sobre de la mitjana de les comarques de Barcelona, que és del 16,4%. A la dècada dels seixanta i els setanta del segle passat, va rebre una primera onada migratòria de persones provinents en bona part d’Extremadura i Andalusia, i actualment és un pol d’atracció de població estrangera sobretot de l’Àfrica subsahariana i de l’Amèrica Llatina, així com d’altres punts de la geografia catalana i de l’Estat. De fet, segons dades del 2023 de la Diputació de Barcelona, un 47,2% dels canovellins no són nascuts a Catalunya i, dels quals, un 28,3% són nascuts a la resta del món i un 18,3%, a l’Estat espanyol. Un poc més de la meitat de la població, un 52,6%, és nascuda a Catalunya. La població de Canovelles va fer eclosió en la segona meitat del segle XX. Si parem esment en les xifres, veurem que fins al 1950 la població no arribava als 1.000 habitants: era de 631 persones. I la immigració espanyola dels anys seixanta i setanta va fer que als anys vuitanta la població ja fos de 12.138 habitants. En els darrers anys, la identitat ha adquirit una multiplicitat de prismes arran de la segona onada de persones de molts orígens, i la quantitat de població s’ha enfilat fins als 17.025 habitants el 2023.

La Barriada Nova

Canovelles és una ciutat d’acollida, de mestissatge i de convivència de moltes cultures i procedències. Una miscel·lània que es pot comprovar cada dia als carrers i places, als comerços, en el batec diari de la seva activitat econòmica i comercial, i sobretot a la Barriada Nova, on viu bona part de la població estrangera del municipi. A la part baixa del barri, hi ha la comunitat gitana, i més al nord, sobretot al voltant del carrer Séquia, on hi ha molts edificis de pisos en males condicions de salubritat, hi viuen els nouvinguts estrangers. Caminant per aquest carrer, es pot veure com les entrades dels blocs de pisos estan obertes, en mal estat, amb vidres trencats, en un estat de conservació deficient, brutícia... i hi falta aparcament. És aquí on l’equip de govern i l’oposició creuen que convé destinar més esforç per millorar les condicions de vida de la seva població. Tot un repte que, en conjunt, posa a prova l’entesa dels grups polítics canovellins i de la resta d’administracions.

El tipus de població de Canovelles, provinent de zones amb una tradició de vot d’esquerres, és, en part, juntament amb altres factors, l’explicació que la ciutat hagi estat governada des de les primeres eleccions democràtiques per governs del PSC. Des del 1979 fins avui, hi ha hagut tres alcaldes del PSC: Francesc Martos, fins al 2004, que va encadenar set mandats amb majoria absoluta; Josep Orive, fins al 2016, i des d’aleshores i fins avui, Emilio Cordero, tots amb governs amb majoria absoluta socialista.

El mercat dels diumenges

Econòmicament, Canovelles destaca com a pol d’atracció comercial al voltant del mercat setmanal dels diumenges. És un mercat que atreu persones de tot Catalunya, no només del municipi i de la conurbació que formen les ciutats vallesanes de la rodalia. És un dels més importants de tot Catalunya, té 63 anys de vida, i va començar amb només tres parades el 1961. El mercat primigeni estava ubicat a la cruïlla del que ara són els carrers Riera, Prat i Diagonal. I actualment el visiten cada diumenge més de 10.000 persones. És un mercat de referència a la comarca i a Catalunya. El mercat consta de més de 350 parades amb llicència, distribuïdes al llarg dels 2.500 metres lineals de carrer aproximadament. Un mercat que en els darrers anys ha agafat molta volada, però també ha sortit de mare arran de la presència de venedors que no tenen llicència, els denominats manters. Segons càlculs del consistori, són uns 400 els venedors que es dediquen a aquesta activitat. Un fet que desborda la ciutat el dia de mercat, i que posa a prova els cossos de seguretat local, que es veuen incapaços de garantir la seguretat de les persones que hi assisteixen. A més, cal afegir-hi la problemàtica de la neteja un cop ha acabat el mercat, la dificultat de trobar aparcament per anar-hi i, fins i tot, el fet que el comerç local avesat a obrir en diumenge opti per abaixar la persiana aquell dia. El gener d’enguany, l’alcalde va fer una crida a la resta d’administracions, sobretot a la Generalitat, per destinar més agents a vigilar i controlar aquest tipus d’activitat de venda de productes falsificats. Al llarg de tot l’any 2024, s’han dut a terme algunes actuacions conjuntes dels diversos cossos de seguretat per mirar de posar fre a una activitat que no afavoreix el comerç local, i que posa en una situació delicada l’ordre públic a Canovelles. A hores d’ara, el problema no està resolt i el gran repte que té el consistori és trobar-hi solució.