A Canovelles, en comparació amb molts municipis de la comarca, nosaltres hem aguantat bé. Vam repetir els resultats del 2019, cosa que era difícil. Vam repetir perquè la nostra presència, sobretot a la Barriada Nova, és important. Hem pres molts vots a l’espai d’Iniciativa i de Podem, i vam fer una candidatura molt transversal, l’única. Tenim de número dos l’Assia Cherdal i Roukha i vam tenir a la llista la Bombo Ndir Fall, que després va ser Creu de Sant Jordi, subsahariana, i també hi tenim representat el col·lectiu llatinoamericà.

Quan s’està a l’oposició, tens dues opcions, i més quan hi ha majoria absoluta. L’una és fer el que marca el manual: dir que no a tot, ser populista, a les xarxes socials aprofitar qualsevol cosa per anar al contraatac... Nosaltres sempre rebutgem aquesta via; ens devem a la ciutadania i intentem fer una oposició constructiva. Al principi no va ser fàcil, però després hem estat capaços amb el govern socialista de mantenir una relació, per això els hem aprovat els comptes.

Bàsicament, es va doblar la partida d’integració i ens vam posar d’acord amb tot el tema de les polítiques socials.

En el tema de l’habitatge a la Barriada Nova, no ens n’hem acabat de sortir. Les competències dels ajuntaments en temes d’habitatge són limitades, però sí que es poden fer coses. Per exemple, comprar i tenir dos o tres pisos per a casos d’emergència social: casos de violència masclista, desnonaments, etc.

La rehabilitació de la Barriada Nova, i concretament del carrer Séquia, és indispensable. I ara que ells fan bandera de la necessitat del pla de barris, per aquí collarem. Primer, s’ha de fer un estudi per veure com estan els blocs d’habitatges i, després, fer el pla de rehabilitació. Bona part de la població que hi viu és de l’Àfrica subsahariana, llatinoamericans, magrebins, etc. La comunitat gitana viu més al sud del barri, però les seves cases tenen millors condicions.

Primer, el que s’ha de fer és aconseguir que hi hagi comunicació entre l’Ajuntament i la diversitat. Pel que fa a la festa major, hem demanat que reculli la diversitat del municipi, però encara no la reflecteix. És cert que es fan moltes activitats, però pensem que la realitat encara no queda reflectida. Els canovellins i canovellines que venen de l’Àfrica subsahariana i els llatinoamericans s’haurien de visibilitzar en la festa major.

Se n’està parlant. Hi ha el compromís de treballar en temes d’habitatge social, i esperem que en la negociació del pressupost es pugui concretar. És una necessitat.

Amb l’alcalde, al principi hi va haver diferències per una nau ocupada, que va sortir als mitjans, però en vam estar parlant i ara la relació és bona. És fluida, i per qualsevol cosa que passa em truca. I tot això ajuda; per exemple, en temes de neteja, truquem al regidor i es resol. Amb aquesta oposició constructiva que fem, generem coses positives també en qüestions que fan referència al patrimoni.

En temes de patrimoni, ara fa tres anys vam presentar una moció perquè la casa santuari de la Mare de Déu de Bellulla fos catalogada com a bé cultural d’interès local, i ara està catalogada. I hem millorat amb l’empadronament; al municipi hi havia dificultats. A les persones amb una situació no regularitzada els cal l’empadronament per accedir a la targeta sanitària i a l’escolarització dels fills. Des d’ERC vam presentar una moció en el mandat anterior perquè l’Ajuntament pogués empadronar aquestes persones sense un domicili fix, i va ser rebutjada. Però a finals del mandat passat ho vam reactivar amb En Comú Podem i associacions, es va consensuar amb el PSC i es va aprovar per majoria.