Quan falta un mes per a les eleccions presidencials als Estats Units, la tradicional “sorpresa d’octubre” torna a estar en boca de tots els analistes polítics. Durant dècades, aquests esdeveniments inesperats han sacsejat el tram final de les campanyes i han influït de manera decisiva en els resultats. Enguany, tot apunta que la sorpresa d’octubre podria venir del Pròxim Orient, amb el recent atac de l’Iran a Israel, un gir que ha deixat els Estats Units i la comunitat internacional en alerta màxima. Aquest nou focus de tensió mundial pot influir directament en les eleccions de novembre, en què Kamala Harris i Donald Trump es disputen el poder en una cursa ajustada.

L’atac de l’Iran a Israel ha fet escalar la tensió a la regió i ha situat el Pròxim Orient al centre de la política mundial tot posant a prova l’administració Biden-Harris en matèria de política exterior. Harris, que com a vicepresidenta ha estat a l’ombra de les grans decisions, ara afronta un desafiament que pot definir la seva carrera cap a la Casa Blanca. Com gestionarà la crisi? Aquest interrogant és clau, ja que els nord-americans observen amb atenció la seva capacitat de lideratge en temps convulsos.

Per la seva banda, Trump, un ferm defensor de la política de “llei i ordre”, ha aprofitat el conflicte per criticar la gestió demòcrata, en un intent de reforçar la seva imatge de defensor de la seguretat nacional i de pacificador al Pròxim Orient. En un context tan polaritzat, la reacció dels candidats davant aquesta crisi pot tenir un paper crucial a l’hora de decantar el vot d’els ciutadans que encara no tenen clara la seva preferència.

El concepte de sorpresa d’octubre no és nou. Al llarg de la història dels EUA, nombrosos esdeveniments inesperats han canviat el rumb de les eleccions. Un dels exemples més recents i notoris va ser el 2016, quan el director de l’FBI, James Comey, va reobrir la investigació sobre els correus electrònics de Hillary Clinton a només onze dies de les eleccions. Aquesta notícia va transformar la narrativa de la campanya i, per molts analistes, va contribuir a la victòria de Trump.

També és recordat l’any 2004, quan un vídeo d’Ossama bin Laden va aparèixer pocs dies abans dels comicis i va revifar els temors pel terrorisme, fet que va donar impuls a la campanya de George W. Bush, que es va presentar com el líder capaç de garantir la seguretat del país. I encara més enrere, el 2000, George W. Bush va haver d’afrontar la revelació d’un arrest per haver conduït ebri als anys setanta. Tot i que va ser un escàndol de darrera hora, Bush va aconseguir sobreviure políticament i es va imposar en una de les eleccions més disputades de la història.

En aquest context d’incertesa, les enquestes mostren una cursa extremament ajustada entre Harris i Trump. La candidata demòcrata manté un lleuger avantatge a escala nacional, però són els estats clau els que decidiran el resultat. Pennsilvània, Wisconsin, Geòrgia i Arizona tornen a ser el camp de batalla crucial. A Pennsilvània, un estat que ha oscil·lat entre demòcrates i republicans en els darrers cicles electorals, Harris lidera la cursa per un marge estret, però Trump conserva un gran suport entre la classe treballadora. Wisconsin i Arizona semblen estar al costat de Harris, gràcies al suport dels joves i les comunitats minoritàries, mentre que Geòrgia, un antic bastió republicà, s’ha convertit en un estat en disputa per la seva creixent població afroamericana.

La capacitat de gestionar la crisi del Pròxim Orient serà clau en aquests estats, on votants indecisos encara no han decidit a qui donaran suport. Els temes de seguretat nacional i diplomàcia podrien esdevenir factors decisius en el moment de dipositar el vot, especialment si els esdeveniments al Pròxim Orient continuen escalant.

El cicle electoral d’enguany ha estat especialment convuls. Entre els esdeveniments més destacats hi ha hagut dos intents d’assassinat contra Trump, que han alimentat la tensió política al país, així com la sorprenent retirada de Joe Biden de la cursa presidencial. Aquesta última decisió va sacsejar la campanya demòcrata i va situar Kamala Harris com la candidata principal, fet que la converteix en la primera dona i primera persona negra i d’origen asiàtic a tenir l’oportunitat d’accedir a la presidència.

Ara, a mesura que s’acosta el dia de les eleccions, la crisi al Pròxim Orient es perfila com l’element inesperat que podria capgirar la campanya. Els candidats no només han de demostrar la seva capacitat per gestionar una crisi internacional, sinó que també hauran de convèncer els votants que poden garantir la seguretat i l’estabilitat d’un país profundament dividit. La incertesa plana sobre el panorama polític, i tothom es pregunta quin serà el pròxim gran gir que pugui influir en el futur polític dels Estats Units.