Joe Biden va entomar la presidència del país en un moment molt difícil per a l’economia del país i enmig de la pandèmia de la covid-19. El líder demòcrata va capgirar la política erràtica i, a vegades, negacionista de Donald Trump a l’hora d’afrontar la crisi sanitària, va imposar mesures per minimitzar el contagi i va dur a terme un pla de vacunació per a la població prou reeixit.

També se’n va sortir a l’hora de fer que el país es recuperés econòmicament d’aquell fenomen que va fer tremolar l’estabilitat del món sencer. Els plans d’estímul del govern nord-americà van contribuir a la creació de prop de setze milions de llocs de treball als Estats Units i l’índex d’atur es va situar per sota del 4% durant 28 mesos, una fita que no s’aconseguia des de feia més de mig segle.

Els plans de recuperació econòmica de Biden eren molt ambiciosos. El president pretenia injectar 3,5 bilions de dòlars a l’economia destinats a les classes mitjanes i treballadores per donar-los beneficis com llars d’infants i escoles gratuïtes, subsidis i crèdits, però els republicans al Congrés van limitar l’abast dels ajuts amb l’argument de no fer enlairar la inflació i el deute públic.

De fet, el control de la inflació ha estat un dels principals maldecaps del president. Tot i que la inflació s’ha moderat després d’un increment notable els anys 2021 i 2022, molts nord-americans encara noten a la butxaca l’augment dels preus de bens i serveis de la vida quotidiana que els han fet perdre poder adquisitiu. A tot això cal afegir-hi la creixent preocupació per l’increment del preu de l’habitatge de lloguer i de compra.