Joe Biden ha estat una figura clau en la política dels EUA durant més de 50 anys. La seva trajectòria, marcada tant per èxits com per tragèdies personals, reflecteix el seu compromís amb el servei públic, la capacitat d’empatia i la resiliència. Després de la seva experiència com a vicepresident al costat de Barack Obama, va ser elegit 46è president i va liderar el país en un dels períodes més turbulents de la seva història recent, en plena sortida d’una pandèmia mundial. Ara, amb la decisió de no aspirar a un segon mandat, Biden ha designat la seva vicepresidenta, Kamala Harris, com a possible successora, i tanca així un capítol crucial de la política nord-americana.

Quan Obama va anunciar Biden com a company de candidatura el 2008, molts van veure en ell un veterà de la política, capaç d’aportar experiència i estabilitat a una campanya plena d’esperança i canvi. Amb més de 30 anys d’experiència com a senador, Biden proporcionava un coneixement profund de les relacions internacionals i una capacitat reconeguda per treballar en equip. La seva naturalesa propera i el seu enfocament centrat en la classe mitjana el van convertir en el complement perfecte per a Obama.

Biden descrivia així el seu paper com a vicepresident: “La meva feina era simple: ser sempre a prop de Barack i ser honest amb ell, encara que li hagués de dir el que no volia sentir.” Durant els seus vuit anys a la Casa Blanca, va ser clau en la negociació de diverses lleis al Congrés, especialment la llei d’assistència accessible, coneguda com a Obamacare. Aquesta va ser una victòria històrica, que Biden va qualificar de “fucking big deal”, una frase que va fer somriure el mateix Obama.

A més de les reformes internes, Biden va tenir un paper destacat en la política exterior. La implicació en la crisi d’Ucraïna i la resposta als reptes del canvi climàtic van fer que es guanyés el respecte internacional. Tot i això, el 2015, la mort del seu fill Beau, a causa d’un càncer cerebral, va posar en pausa la seva carrera política. En una emotiva declaració, va dir: “No veig cap camí al davant. El meu cor està trencat, i ara no estic en condicions de servir el meu país com a president.”

El 2020, amb 78 anys, Biden va assumir un altre repte històric. En plena pandèmia mundial, va anunciar la seva candidatura a la presidència amb la promesa de “restaurar l’ànima” dels EUA. El seu missatge d’unitat i reconstrucció contrastava fortament amb els quatre anys turbulents de la presidència de Donald Trump, en què la divisió i la retòrica incendiària havien polaritzat el país.

El 6 de gener del 2021, només dies abans que Biden prengués possessió, el Capitoli dels EUA va ser assaltat per seguidors radicals de Trump. Aquest atac, que tenia l’objectiu d’interrompre la certificació dels resultats electorals, va deixar el país en estat de xoc. Biden va condemnar fermament els fets afirmant: “Això no són els Estats Units. Aquest és un atac a la democràcia mateixa. La nostra nació és més forta que aquests actes de violència, i la justícia prevaldrà.”

Des del començament del seu mandat, Biden va haver d’afrontar la pressió mediàtica provocada pels escàndols del seu fill, Hunter Biden. Les acusacions relacionades amb els negocis de Hunter a Ucraïna i la Xina, així com el seu passat amb addiccions, van ser armes constants dels seus opositors polítics. Amb un profund sentit de protecció familiar, va defensar el seu fill: “Ha lluitat contra dimonis personals, però és el meu fill i n’estic orgullós.” Tot i que aquests escàndols van ser una distracció recurrent durant el seu mandat, Biden va mantenir una posició ferma i va insistir que “cap acció” del seu fill havia “influït” en les seves decisions com a president.

Un dels moments més controvertits del seu mandat va ser la retirada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan, l’agost del 2021. Tot i que la decisió de posar fi a dues dècades de conflicte era popular entre part de la població, la manera com es va executar va rebre crítiques severes. Biden va defensar la seva decisió amb contundència: “Jo no seré el president que traspassarà aquesta guerra a un altre. Ha arribat el moment que els nostres soldats tornin a casa.”

Tanmateix, les imatges caòtiques de Kabul, amb milers d’afganesos intentant fugir mentre els talibans recuperaven el poder, van generar indignació arreu. Aquest episodi va danyar la imatge de l’administració de Biden i va fer aflorar dubtes sobre la seva capacitat de lideratge en moments de crisi.

Amb les crítiques creixents sobre la seva salut i edat, Biden va decidir no presentar-se a un segon mandat. En el seu lloc, ha donat suport a Kamala Harris, la seva vicepresidenta, com la figura que pot liderar el país en els pròxims anys. “Confio plenament en Kamala. Ha estat al meu costat en els moments més difícils, i estic segur que serà una líder extraordinària per a aquesta nació”, va declarar.

Harris, la primera dona i la primera persona negra a ocupar la vicepresidència, té ara l’oportunitat de marcar una nova etapa en la història dels EUA. Amb la seva experiència i lideratge, heretarà un panorama complicat, però també la determinació d’avançar cap a una societat més inclusiva i justa. Biden deixa un llegat complex. Els èxits tindran com a contrapès els escàndols familiars i les controvèrsies. Cedint el relleu a Harris, tanca un capítol important de la política dels EUA i deixa un país dividit, però amb la promesa de reconstrucció.