El candidat Joe Biden va fixar com una de les prioritats de la seva presidència guanyar “la batalla per l’ànima del país”, una metàfora amb què il·lustrava el desig de recosir les ferides d’un país profundament dividit. El mandat escorat a l’extrem de Donald Trump, la retòrica incendiària del líder republicà i l’assalt al Capitoli del 2021 havien deixat uns Estats Units més polaritzats que mai en la història recent del país.

Biden es va fer el propòsit d’unir el país, malgrat les diferències, i aprofitar que els demòcrates no tenien majoria a les dues cambres del Congrés per arribar a grans acords amb els republicans, cosa que va aconseguir parcialment al principi del mandat.

El president, segurament, comptava que Trump, pressionat per la seva actuació en l’assalt al Capitoli i ja fora de la Casa Blanca, acabaria passant a un segon terme i que el Partit Republicà trobaria un nou líder més conciliador que l’actual. No ha estat gens així. Trump no només s’ha consolidat com a líder indiscutible dels conservadors i ha arrasat en les eleccions primàries del partit, sinó que ha mantingut el seu discurs agressiu. Tampoc no sembla que els votants republicans s’hagin cansat de la retòrica de l’expresident i, segons les enquestes, el magnat té tantes possibilitats de conquerir la Casa Blanca com la seva rival demòcrata.

L’“ànima del país” no sembla que pugui ser recosida a curt termini. Els demòcrates confien que una segona derrota consecutiva de Trump faci possible un relleu de lideratge en els republicans amb un tarannà molt diferent.