Tot i que prop de 240 milions de nord-americans estan convocats a les urnes per decidir qui ocuparà la Casa Blanca durant els pròxims quatre anys, el resultat de les eleccions es decidirà, en gran manera, per uns pocs milers de vots en alguns estats clau. Aquests estats, coneguts com swing states o estats frontissa, tenen un paper central, ja que solen decantar el resultat final als Estats Units. El sistema electoral nord-americà es basa en el Col·legi Electoral, que assigna una quantitat específica de vots electorals a cada estat. Així, el guanyador en cada estat s’endú tots els seus vots electorals, cosa que converteix una petita diferència en el nombre de vots populars en un factor decisiu.

Entre els swing states més destacats hi ha els estats de l’Oest Mitjà –Pensilvània, Michigan i Wisconsin–, que tradicionalment han estat demòcrates, però on en els últims anys ha augmentat el suport als republicans. Aquests estats, amb una gran presència industrial i sindical, han vist créixer el suport a Trump entre els votants blancs sense estudis universitaris, un grup que ell ha captivat amb un discurs proteccionista i en defensa de la indústria nacional.

D’altra banda, el Cinturó del Sol, una regió amb un ràpid creixement demogràfic, també és clau en aquestes eleccions. Arizona i Nevada a l’oest, juntament amb Carolina del Nord i Geòrgia a l’est, tenen una demografia canviant, amb poblacions cada cop més joves i diverses. Tot i haver estat bastions republicans, el canvi demogràfic ha fet que els demòcrates hi obtinguessin victòries recents, com la de Joe Biden el 2020 a Arizona i Geòrgia. Els demòcrates esperen mantenir aquesta tendència, mentre que els republicans lluiten per recuperar aquests territoris.

Florida, que sovint ha estat considerat un dels estats més competitius en la contesa electoral, ha perdut una mica de pes en el càlcul d’aquestes eleccions. En els últims anys, els republicans han consolidat una base sòlida a l’estat, especialment entre les comunitats cubana i veneçolana del sud. Amb els seus 29 vots electorals, Florida, tanmateix, continua sent una peça rellevant en el joc.

La campanya d’aquest any ha girat al voltant de temes com l’economia, els drets socials i la immigració. Després d’un període marcat per la inflació, Trump ha defensat les seves polítiques de reducció d’impostos i ha promès continuar incentivant les empreses per promoure el creixement i la creació de llocs de treball. Harris, en canvi, proposa una economia més inclusiva, amb inversions en infraestructures verdes i programes socials per reduir les desigualtats, dues visions que reflecteixen perspectives oposades sobre el futur del país.

Els drets socials també han estat un terreny de gran confrontació. Harris ha defensat els drets reproductius, el matrimoni igualitari i mesures contra la discriminació racial i de gènere. En canvi, Trump ha mantingut una posició més conservadora, ha defensat valors tradicionals i ha proposat mesures més restrictives sobre els drets LGTBI+ i l’avortament. Aquesta divisió reflecteix la profunda polarització de la societat nord-americana en aquests temes.

La immigració ha estat un dels punts centrals d’aquesta campanya. Trump ha reafirmat el seu compromís de reforçar el control fronterer amb mesures com la construcció de més barreres físiques i més restriccions a l’entrada de migrants. Yali Nuñez, exportaveu del Comitè Nacional Republicà i actualment funcionària de l’administració local a l’estat de Florida, afirma en declaracions a El Punt Avui que “Trump ha posat la seguretat dels nord-americans com a prioritat i es compromet a protegir les fronteres per garantir la seguretat nacional”. Harris, en canvi, aposta per una reforma migratòria integral, que ofereixi vies cap a la ciutadania i protegeixi els drets dels migrants ja establerts. Aquesta proposta s’adreça a un electorat que valora uns Estats Units diversos, però troba resistència en sectors que demanen una política migratòria més restrictiva.

En l’àmbit internacional, els resultats tindran conseqüències clares. Trump ha seguit una política exterior més aïllacionista en qüestionar acords i aliances amb Europa i altres regions, i en adoptar una posició dura amb la Xina. En canvi, Harris ha manifestat la voluntat de recuperar les relacions amb aliats tradicionals i continuar amb acords com l’Acord de París pel clima. Pablo Naranjo, analista polític, comenta en una entrevista amb El Punt Avui que “el futur de les relacions globals dels Estats Units es decideix avui”. “La comunitat internacional està pendent de qui liderarà el país, perquè cada candidat té visions totalment divergents sobre les aliances i els acords comercials”, assenyala.

La participació d’aquestes eleccions es preveu excepcionalment elevada gràcies a l’augment del vot anticipat i per correu. Més de 70 milions de persones ja han votat abans del dia d’eleccions, una xifra rècord que mostra l’interès dels ciutadans en aquests comicis polaritzats.

En anys recents, els votants s’han acostumat a saber el resultat la mateixa nit electoral, tot i que això no és sempre possible. El 2016, Trump va ser declarat guanyador poc abans de les tres de la matinada, però el 2020 no es va determinar un vencedor fins al dissabte següent, després de diversos dies de recompte. En aquell moment, quan els nord-americans se’n van anar a dormir la nit de les eleccions, molts seguidors de Trump confiaven en la seva victòria; tot i això, estats clau com Pensilvània i Nevada encara no havien tancat el recompte, i les projeccions es van endarrerir. Al final, amb el pas dels dies i l’arribada de noves dades de votació per correu, es va declarar Joe Biden guanyador.

Una altra notable excepció recent va ser l’elecció del 2000 entre George W. Bush i Al Gore. Les dues campanyes van entrar en guerra per una disputada contesa a Florida, i la cursa no es va decidir fins al 12 de desembre, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va votar a favor de posar fi al procés de recompte de l’estat i va mantenir Bush com a guanyador certificat i li va lliurar, així, les claus de la Casa Blanca.

Els votants tenen avui l’oportunitat de decidir entre dues visions clarament diferenciades del futur del país, en un moment de profundes divisions internes i reptes globals. Els resultats, que les enquestes preveuen ajustats, seran seguits amb atenció arreu del món, atès l’impacte que tindran més enllà de les fronteres nord-americanes. Aquestes eleccions podrien establir el curs de la pròxima dècada i redefinir els valors i prioritats d’una de les nacions més influents del món.