Canvi climàtic
Cita contra l’emergència
Arrenca a l’Azerbaidjan la conferència anual de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP29, amb el finançament com a prioritat
La cimera té lloc en un context de noves manifestacions extremes de l’escalfament global, com la que ha patit el País Valencià
Prop de 200 governs participaran en la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP29) que s’inaugura avui a Bakú, capital de l’antiga república soviètica d’Azerbaidjan, i que es prolongarà fins al pròxim 22 de novembre. L’objectiu general de la COP29, l’únic fòrum multilateral d’abast global amb poder de prendre decisions per combatre l’escalfament planetari, és aconseguir que els estats acordin i comparteixin plans d’actuació per fer front de manera conjunta a aquesta emergència i ajudar les comunitats que en resulten més afectades a ser més resilients i adaptar-se a la nova situació climàtica.
En aquest sentit, la prioritat de la conferència serà augmentar les inversions per fer possible aquest procés. Es tracta de fixar un nou objectiu financer (NCQG), un flux de diners des dels països rics als que tenen ingressos més baixos per ajudar-los a consolidar la transició cap a una economia sense emissions de carboni i a adaptar-se a l’impacte de la crisis climàtica. A més d’establir una suma –es parla de bilions de dòlars–, els negociadors de la COP29 hauran d’acordar un calendari precís per al subministrament d’aquests fons i decidir si han de ser majoritàriament en forma de subvencions en lloc de préstecs, per no agreujar la crisi de deute existent en molts dels països receptors. A més de la suma global, s’hauran de determinar els diversos objectius cap on s’hauran de canalitzar aquests diners, si cap a la mitigació de l’impacte del canvi climàtic (prevenció perquè no empitjori), a l’adaptació als seus efectes o a l’ajuda a països per gestionar els danys i les pèrdues per episodis climàtics que ja han tingut lloc o que no es poden evitar.
La cimera multilateral –a què assisteixen també ONG, sindicats, empreses, joves, comunitats indígenes, governs regionals, municipals, etc.– també posarà el focus en l’actualització dels NDC, els plans de cada estat amb els seus compromisos climàtics per anar abandonant els combustibles fòssils i evitar que l’escalfament del planeta superi el grau i mig respecte als nivells preindustrials.
La COP29 arrenca avui a Bakú en un context d’augment continuat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de manifestacions extremes del canvi climàtic, com ara les recents inundacions al País Valencià, els huracans de l’Atlàntic i la sequera a l’Àfrica, que amenaça de fam milions de persones. El planeta, a més, va registrar, l’any passat, un rècord de temperatura, mentre que el 2024 va camí de superar l’objectiu de l’1,5 graus d’increment de les temperatures respecte als nivells preindustrials.
En l’àmbit polític, la conferència ve marcada per la victòria de Donald Trump, un negacionista climàtic que ja planeja tornar a retirar els EUA de l’Acord de París, segons avançava divendres The New York Times, i la polèmica per la celebració de la reunió a l’Azerbaidjan, un país altament dependent dels combustibles fòssils, principal causa de l’escalfament global. La presidència en mans d’un petroestat podria frenar la negociació per accelerar la transició energètica.
Decreixement, la paraula tabú
La transició cap a les energies verdes, però, no és un objectiu que tothom vegi fàcilment a l’abast. “És evident que hem de fer una transició al 100% de renovables, perquè tenim un problema ambiental i climàtic brutal que hem d’aturar com més aviat millor perquè se’ns en va de mare. El que passa és que estem venent la idea que tenim la solució tecnològica a tots els problemes, que tenim unes tecnologies de substitució [de les fòssils], quan no les tenim. Les renovables aporten energia, són una ajuda, això és indiscutible, però no poden cobrir-ho tot, ni de bon tros. Tenen limitacions”, alerta el físic i investigador del CSIC Antonio Turiel.
“No tenim aquesta tecnologia i, a més, és probable que mai no la tinguem. Per tant, el que haurem de fer és reduir. I aquesta és la paraula tabú. El capitalisme està arribant a la seva fi; té problemes d’inviabilitat, no funciona. És un sistema econòmic orientat al creixement infinit en un planeta finit. Home, alguna cosa havia de petar. De fet, ja n’estan petant moltes: tenim tots els problemes ambientals, que són una pila, tenim el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la falta d’aigua, les substàncies contaminants que es dispersen...”, hi afegeix.
La solució passa pel decreixement, segons Turiel. L’investigador del CSIC distingeix entre el decreixement i el descens o la caiguda de l’extracció de recursos energètics, com ara el petroli i l’urani –bàsic per fer funcionar les centrals nuclears–, i de minerals crítics, com ara el coure i la plata, necessària per fabricar plaques fotovoltaiques. “El decreixement és una proposta de pilotar el procés de descens. El descens no el pots evitar; no és una qüestió de més inversió, de més tecnologia. Per tant, com que això és inevitable, intentem fer-ho de manera democràtica –n’hem de parlar entre tots– i, evidentment, planificada, no com s’està fent ara, amb mecanismes d’exclusió.”
