La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP29, ha arribat aquest divendres a la seva última jornada sense perspectives d’un acord imminent i, com ja és habitual en aquestes reunions, va de camí de prorrogar-se durant el cap de setmana.

A l’ últim esborrany presentat avui per la presidència àzeri de la COP29 els països desenvolupats, el Nord Global, ofereixen augmentar fins a 250.000 milions de dòlars anuals (uns 240.022 milions d’euros)la seva contribució per a l’objectiu d’1,3 bilions de dòlars anuals (uns 1,24 bilions d’euros) per al 2035.

La proposta, però, no ha convençut les nacions més afectades per l’escalfament global. El països insulars del Pacífic han expressat que la xifra és insuficient “per protegir amb eficàcia el nostre món dels impactes més catastròfics del canvi climàtic”. De la seva banda, els negociadors africans ha rebutjat l’oferta perquè creuen que és “totalment inacceptable i inadequada”. Els grups ecologistes han qualificat d’“inadequat i allunyat de la realitat dels impactes climàtics” el text plantejat per la presidència de la COP29.

La principal qüestió que es dirimeix a la cimera de Bakú (Azerbaidjan) és el “finançament climàtic”. És a dir, quants diners estan disposats a posar damunt la taula els països del Nord Global perquè els països del Sud Global, abandonin els combustibles fòssils per retallar les seves emissions de CO2 i s’adaptin als efectes de la crisi climàtica. Una crisi provocada en bona part pel petroli, carbó i gas que els països rics han cremat durant dècades per impulsar el seu creixement.