Llinars, poble de destinació
El 2020, l’any de la pandèmia, van superar els 10.000 habitants. Ara, en lloc de tretze regidors n’hi ha disset
L’activitat agrícola i ramadera és ja residual, mentre que creix l’activitat industrial en quatre polígons
Un dels grans projectes de la vila és la restauració i rehabilitació del complex renaixentista del Castell Nou
Ens expliquen que, sovint, quan es pensa en Llinars del Vallès, perdura en l’imaginari la visió d’una economia agropecuària. El somni d’anar a viure a pagès, però a quatre passes de Barcelona. Una urbs de referència, tant per la feina com pels estudis, s’està fent realitat per a moltes persones. Encara que, de pagès, n’hi ha poc. Sobretot arran de la pandèmia, hi ha hagut un important increment anual de la població. I creixent. Això ha representat un canvi molt gros. De fet, l’increment del nombre de llinassencs s’ha traduït en un augment del nombre de regidors en el ple de l’Ajuntament: de tretze, s’ha passat a disset càrrecs electes. El confinament durant la pandèmia va fer que en alguns casos els habitants de la ciutat es replantegessin si no estarien millor vivint en un entorn ple de verd, amb menys habitants per metre quadrat i –potser– amb accés a un habitatge amb un preu no tan desorbitat. Sigui per alguna d’aquestes raons o per tot plegat, Llinars creix. El 2022 eren 10.205 habitants i el 2023 el van tancar amb 10.476. D’aquest total del 2023, gairebé 1.500 són nens de zero a catorze anys. Van passar la barrera dels 10.000 habitants l’any 2020, l’any de la covid-19. Una dada més: el 2023 es va començar la construcció de 112 habitatges. L’Idescat va situar Llinars en el segon lloc del rànquing de municipis de la comarca del Vallès Oriental “constructors”. Cap d’aquestes obres es correspon a habitatge de protecció oficial, però. Fa poc, des del sector de la construcció a Catalunya es manifestava que la paperassa i la falta d’un relleu generacional en la construcció estaven frenant, segons deien, l’ampliació del parc d’habitatges. Això ho va dir el president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana. El cas és que la construcció d’habitatges va a un ritme desigual arreu del territori. I a Llinars rutlla. El que afirma l’APCE pot ser cert, però el cas és que, segons dades publicades aquest mes de novembre, Llinars figura en la llista de les poblacions amb més pisos finalitzats durant l’últim any a tot Catalunya en proporció amb la seva població.
Tornem a la idea que Llinars és un poble de pagès. És cert que Llinars ha estat una vila agrícola, amb molt de pes del conreu de secà –cereals, per exemple– i també de regadiu –al llarg del riu Mogent–. També ha estat un poble ramader, de bestiar boví i oví. El bosc, històricament, també havia estat una font de guanys econòmics. Actualment hi ha unes 200 hectàrees i escaig de terres llaurades, que es correspondrien amb divuit explotacions (dades del 2020 de l’Idescat). Quant al bestiar, si fa o no fa el mateix: el 2020 es va publicar que al municipi hi havia 367 caps de boví. La figura del pastor va acabar sent del passat des del punt en què ja, al segle XX, van augmentar les zones destinades a habitatge habitual i segones residències. Aquesta progressió de la presència humana va anar en detriment de l’agricultura i la ramaderia, que van anar deixant pas a les empreses de serveis i a la indústria. De fet, a l’alcalde, Martí Pujol, amb trajectòria familiar en el sector primari, si se li demana per aquest Llinars agrícola que algú encara s’imagina, ho desmenteix ràpid: “En quedem molt pocs que ens hi dediquem. Em sembla que potser catorze o quinze persones.” Catorze o quinze persones del conjunt de 5.186 llinassencs que són població activa. Per contra, Llinars disposa de quatre polígons industrials: el Mogent, conegut comercialment com a Llinars Park (397.800 m²); el de Collsabadell (90.396 m²); Can Prat (203.700 m²), i una part del polígon Can Tàpies. Del conjunt dels treballadors llinassencs, i segons dades d’afiliació a la Seguretat Social de setembre del 2024, 1.870 estan treballant en la indústria i 2.320, en el sector de serveis. Pel que fa a l’agricultura, hi ha deu afiliacions i 230 més pertanyen a la construcció.
El geògraf Oriol Nel·lo assenyalava en una entrevista feta el 2016 que la Catalunya rural “ha deixat d’existir”. Ara, deia, “les àrees rurals del país són grans espais de serveis”.” Segons un estudi de la Generalitat, Evolució de les explotacions familiars agràries a Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, 2022), el 2020 només un 1,2% de la població es dedicava a l’agricultura.
Demografia i geografia
Tots aquests canvis que s’han anat produint en l’economia del poble al llarg dels anys tenen a veure, diu també l’alcalde, amb dues coses immutables en aquesta vida i que costen un imperi de canviar: la demografia i la geografia. Totes dues, la demografia i la geografia, poden explicar l’evolució, tant del creixement de la població com dels canvis en l’economia. La demografia està sotmesa, inexorablement, al fet de ser a prop d’una gran ciutat i tota la seva conurbació. És Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’àrea d’influència d’aquesta àrea metropolitana cada vegada és més gran. S’escampa. Barcelona s’ha convertit en una ciutat amable per als estranys i esquerpa amb els de casa –sobretot quant a possibilitats per poder pagar un habitatge–. El trist fenomen de la gentrificació empeny de Barcelona cap a fora. Aquest “fora” pot ser –és– Llinars, per exemple. Els 40 km que separen Llinars de Barcelona –quilòmetre amunt, quilòmetre avall– no es veuen –quin remei, en alguns casos– com una gran distància. Ara aquestes són les regles del joc.
Quant al factor geogràfic, per bé o per mal, Llinars és una de les viles del Vallès Oriental per on passa la Via Augusta, una de les principals vies de comunicació de l’imperi romà i la via més llarga de la península, amb 1.500 km de recorregut, que connectava els Pirineus amb Cadis. Si abans hi circulaven carros i cavalls, per l’antic Llinars, ara hi circulen altres ginys, però continua sent un corredor. Només cal pensar el que representa l’AP-7 al seu pas per la vila, accessos inclosos. És important també la connexió ferroviària. Ara, a l’estació, Adif hi està fent treballs per valor de 2 milions d’euros per treure el pas a nivell i substituir-lo per un de subterrani. La idea és millorar la mobilitat i la seguretat.