Quinze anys esperant l’hospital
L’alcalde de Vilanova i la Geltrú espera que el 2027 puguin començar les obres del nou centre sanitari
Ruiz vincula l’impuls a l’equipament comarcal amb la necessitat de tancar un acord pel pressupost de la Generalitat
El batlle desfà polítiques rellevants del govern anterior: externalitza la neteja viària i torna carrils a la ronda Ibèrica
L’any 2010, l’aleshores alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, i la consellera de Salut del moment, Marina Geli, van posar simbòlicament la primera pedra del que havia de ser el nou hospital comarcal del Garraf amb l’obertura d’un procés participatiu per definir la reordenació dels serveis hospitalaris de la comarca i la convocatòria d’un concurs d’idees per a la construcció de les noves instal·lacions, que va guanyar l’equip d’arquitectes Brullet-Pineda. També es va aprovar un pla funcional. El centre, que havia de costar 110 milions d’euros, es construiria just davant de l’actual hospital de Sant Antoni Abat, tindria 210 llits per a pacients aguts, 90 per als de llarga estada, nou sales d’operacions...
Han passat gairebé quinze anys i el més calent és a l’aigüera. El projecte va caure de l’agenda política. Canvis de govern i de consellers l’han anat retardant, alhora que els serveis sanitaris s’anaven “degradant”, en paraules de l’alcalde actual, Juan Luis Ruiz. “La situació és deplorable. No té un altre nom”, admet el batlle. L’edifici de l’hospital de Sant Antoni ha quedat antiquat i petit, s’han anat reduint els serveis que ofereix i no s’hi han fet les inversions que calien, segons denuncia Ruiz.
Ara, però, el nou hospital torna a estar en boca de tothom, en previsió del creixement de la ciutat i el progressiu envelliment de la població. En el marc de la negociació del pressupost de la Generalitat, ERC i el PSC van acordar el febrer passat posar fil a l’agulla aquest 2024. “Hi ha consens generalitzat al territori per part dels professionals de la salut, els agents econòmics, socials i els mateixos municipis, que cal un nou hospital, modern, adequat a les necessitats actuals i futures. I aquest hospital només pot ser a Vilanova”, defensa Ruiz.
L’alcalde addueix que la ciutat augmentarà en població a curt i mitjà termini juntament amb les poblacions veïnes de Cubelles i Cunit, a les quals ha de donar servei. És conscient que l’equipament no serà una realitat tan aviat com voldrien: “És una necessitat urgent. Sabem que a curt termini no passarà, no hi haurà un hospital demà, ni l’any vinent, perquè això té el seu procés, però ja tenim compromisos de la Generalitat.”
Recentment, la consellera d’Economia i Finances, la socialista Alícia Romero, va visitar la capital del Garraf i va anunciar una partida pressupostària per actualitzar el pla funcional, que ha quedat antiquat, sempre que s’aprovi el pressupost de la Generalitat per a l’any vinent. “Hauríem de començar ara amb la redacció del projecte bàsic”, urgeix Ruiz.
Ara per ara, el pressupost de la Generalitat està més que verd. Ahir mateix el president Salvador Illa xutava la pilota endavant fins al “primer trimestre” del 2025. Sigui com vulgui, l’alcalde s’atreveix a posar un horitzó temporal a l’inici de la construcció de l’hospital: “Si l’any vinent es compleix el pressupost, jo crec que es podrien començar les obres el 2027-2028. Abans és impossible pels mateixos terminis d’elaboració, perquè un cop s’acabi el projecte bàsic s’haurà de redactar el projecte executiu. Un any i mig o dos anys no te’ls treu ningú. Si és així, ja podríem estar més que satisfets.”
De fet, aquest és el calendari amb què treballa l’equip de govern municipal amb la plataforma que impulsa el nou hospital comarcal i amb els professionals del sector. “Això no exclou que a curt termini no s’hi hagin de fer inversions, perquè la situació és molt precària”, alerta Ruiz. L’Associació per un Nou Hospital Comarcal, que aglutina cares conegudes com l’exalcalde socialista Sixte Moral o l’actor Sergi López, es va presentar l’octubre passat per donar un nou impuls al projecte.
L’exalcaldessa i cap de l’oposició, la republicana Olga Arnau, és una mica menys optimista que Ruiz i, per l’experiència de retards acumulada, creu que amb sort l’equipament sanitari serà una realitat d’aquí a una dècada. “Vilanova és l’única capital de comarca que no té l’hospital gran a la ciutat”, exposa. “Amb l’hospital comarcal, des de l’any 2010 estem tornant a la casella de sortida”, lamenta.
L’alcalde fa gairebé un any i mig que és al govern municipal i ha revertit algunes de les polítiques de l’anterior executiu. Ruiz va guanyar les eleccions el 2019, però una aliança entre ERC, que va quedar en segona posició, Junts i la CUP va barrar-li el pas. El 2023, però, Ruiz va obtenir una victòria folgada, amb onze regidors, que, combinada amb la forta davallada d’ERC, que va passar de set a tres edils, va deixar-lo amb la necessitat de pactar només amb un sol partit de l’oposició: els comuns.
El desgast d’ERC
L’exalcaldessa Arnau atribueix el desgast d’ERC a un càstig a la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament. “Es van prendre decisions que no van agradar o no es van explicar suficientment perquè agradessin. I si tens a l’altra banda un mestre de l’atac polític amb el seu exèrcit de haters a les xarxes, se’t mengen”, reconeix.
Entre les decisions que Arnau admet que no van agradar hi ha l’eliminació, arran d’un decret llei del govern espanyol del 2020, de 300 llocs d’aparcament de carrers estrets per ampliar l’espai de les voreres per garantir la distància interpersonal a causa de la pandèmia de la covid. En lloc d’eliminar-los i prou, el govern anterior va voler ressituar els aparcaments i va escollir la ronda Ibèrica, que va perdre un carril de circulació per sentit. Amb l’arribada de Ruiz al govern, es restitueixen els carrils perduts en aquesta via.
Una altra decisió que els socialistes han decidit revertir és la neteja viària, que es va municipalitzar el 2022. “No s’ha deixat prou temps per veure si la neteja viària funciona millor i si resulta realment més econòmica”, defensa l’exalcaldessa. En canvi, per a Ruiz, es tracta d’un “gran error” del govern anterior: “No ha funcionat.”
