El títol podria haver estat “Distribució de la riquesa a Espanya”, però he pensat que, de distribució, se’n parla bastant i, de concentració, bastant menys. Per què deu ser? Existeixen multitud d’estudis i informes que demostren sense cap mena de dubte que, a partir del 1979, amb la introducció de les polítiques econòmiques d’oferta per part dels governs de Thatcher, Reagan, Kohl…, la riquesa s’ha anat concentrant en un sector de la societat; a això, hi van contribuir decididament les mesures fiscals posades en marxa per aquests governs. Aquesta tendència cap a la concentració no va canviar amb l’arribada dels governs de la tercera via: Blair, Schröder, Clinton... A Espanya la concentració de la riquesa va variar molt poc al llarg dels governs de Suárez, González, Aznar, Rodríguez Zapatero, Rajoy i Sánchez. Observin els tres gràfics que il·lustren la pàgina. Mostren, entre el 1999 i el 2022, l’evolució de la riquesa acumulada pel 10% més ric de la població, pel 50% més pobre i pel 40% intermedi, així com les línies de tendència. (Elaboració pròpia a partir de la desagregació d’un dels gràfics detallats en el text de Laura delle Femine “La Gran Sucesión de los baby boomers: sus hijos heredarán más riqueza y también desigualdad”, El País, 28-04-2024.)

Penso que poc cal afegir a aquests tres gràfics. Des del 1999, el 10% més ric de la població està tendint a acumular més riquesa, el 50% més pobre tendeix a acumular-ne molta menys i l’acumulació del 40% intermedi tendeix a augmentar, però molt lleument. Com que en estudis de distribució de renda se sol dividir la població en fraccions del 20%, cal destacar que aquest 10% més ric el formen els més rics de la classe alta; el 50% més pobre estaria integrat per la classe baixa, la classe mitjana-baixa i part de la classe mitjana-mitjana, i el 40% intermedi el formaria la classe mitjana-alta, part de la classe mitjana-mitjana i la part baixa de la classe alta, un grup molt heterogeni.

És possible revertir la tendència que els més rics acumulin cada vegada més riquesa i els més pobres cada vegada n’acumulin menys? Penso que sí, però no es farà res sobre aquest tema perquè ja no és necessari revertir aquesta situació. Les poblacions occidentals van millorar molt la seva situació econòmica i social en introduir-se el model de protecció social després de la Segona Guerra Mundial, introducció que es va fer per comprar la pau social i per contribuir al creixement econòmic; polítiques fiscals molt progressives finançaven aquest model de protecció. Avui ja no és necessari comprar cap pau social i la tecnologia cada cop intervé més activament en la generació de PIB; després, la tendència natural cap a la concentració de la riquesa característica del sistema capitalista es pot manifestar obertament tenint en compte que les creixents i necessàries inversions en tecnologia afavoreixen tal acumulació. És a dir, la situació actual anirà a més.