L’enhorabona! És fantàstic treballar per al teu territori i poder-hi aplicar tot allò que has après en altres institucions. I tinc l’avantatge que, quan visito els ajuntaments i els alcaldes i alcaldesses m’expliquen quins són els seus problemes, com que jo n’hi ha que els he viscut a la pròpia pell, m’és molt més fàcil posar-me a les seves sabates. D’altra banda, haver tingut càrrecs fa que tingui més contacte amb altres instàncies quan es tracta de solucionar problemes.

És la realitat que ens trobem. I fins i tot quan parles amb companys de partit! Tothom pensa en Manresa i la C-55. I, si no, hi ha qui gairebé creu que vivim en pobles de muntanya, entre vaques i granges. La Catalunya Central és molt diversa: hi pots trobar una ciutat gran com pot ser Manresa, o com Manlleu, que té més de 20.000 habitants, i també viles molt petites. Per tant, la casuística és diversa. El que comentaré amb l’alcalde d’un municipi gran, com Manresa, i el que comentaré amb l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, per exemple, és molt diferent.

Es tracta de fer un canvi de mirada. M’agrada molt fer aquesta pedagogia, sobretot amb la gent de Barcelona. Parlem de la C-55, i sí, és una de les demandes del territori; se’n parla molt. Però igual d’important que la C-55 són totes les carreteres que ens connecten. Per exemple, a municipis del Berguedà, on és molt difícil viure-hi, perquè no tens serveis, perquè neva, perquè els alcaldes són alcaldes fent una feina gairebé de militància; de fet, tant l’alcalde com el ciutadà que decideix quedar-s’hi a viure, amb unes condicions que no són fàcils. Els contrastos són molt importants i hem de saber defensar tant una cosa com l’altra. Hi ha ajuntaments que et diuen que tenen un sol autobús, i que passa un cop al dia. Per exemple, a Sant Llorenç de Morunys, on passa al matí i a la tarda. Si una persona gran ha d’anar al CAP a Solsona, se’n va a primera hora del matí i no torna a casa fins al vespre. A la Catalunya Central, hi ha nens que van a l’escola en taxi, 60 minuts d’anada i 60 de tornada, fins a l’escola més propera...

L’alcalde va ser regidor nostre, del PSC, i és una persona que ha treballat tota la vida en una farmàcia, és molt conegut. Ell i gent que va marxar de l’antiga Convergència van fer una llista independent. Aquesta fórmula ja ens l’hem trobat en diversos municipis de la Catalunya Central on han fet forat.

Des del PSC fem una valoració molt negativa d’aquest any i mig de govern d’Alternativa i Compromís. És un govern sense rumb, que ha fet un pla d’actuació municipal (PAM) impossible de complir; impossible que el puguin desenvolupar en dos anys. Han fet una declaració d’intencions que pot estar molt bé, però han concretat molt poc i tenim un municipi totalment aturat, aturat i sense rumb. Paper mullat. Des del PSC hem intentat sumar, hem intentat poder aprovar el pressupost amb el govern, però a l’oposició no se la té en compte gairebé per a res. Vam fer propostes molt concretes, per exemple, vam demanar finalitzar el pàrquing de l’escola Joncadella, que era un dels nostres projectes. Vam demanar que ampliessin la partida d’habitatge de 3.000 a 10.000 euros, perquè amb 3.000 euros és impossible poder fer res en un municipi com Sant Joan... Vam fer la proposta de les millores a la zona esportiva, on tenim un pavelló dels anys vuitanta, amb moltes deficiències, i no vam demanar grans inversions, una de les quals era que s’hi posessin endolls per poder assecar el cabell als nens a l’hivern després d’entrenar-se o de jugar un partit. Ens van negar totes les propostes que vam fer.