No hi ha ningú més al govern que tingui dedicació exclusiva, així que qui sempre hi és per parar el cop soc jo. Lògicament, hi ha tasques a les quals si els regidors no hi poden arribar les cobreix l’alcalde, que té dedicació completa.

En clau humana, la solidaritat i el fet que tothom va remar en la mateixa direcció, tothom volia ajudar, tant que al final vaig haver de dir que tothom es quedés a casa, que aquesta era la millor ajuda. Per estar al carrer, ja teníem Protecció Civil i la policia local.

Hi estem treballant, tenim ja tot de projectes començats que hem d’acabar; hem d’accelerar, perquè, si no, no hi arribarem a temps. No m’agrada tenir els carrers aixecats dos mesos abans de les eleccions perquè els veïns acabin dient que estem fent el que no hem sabut fer abans. Aquest 2025 serà un any de començar projectes per millorar les infraestructures del municipi.

Una de les grans actuacions que ja portàvem en cartera la legislatura passada és treballar en diversos carrers, algun de molt malmès, i també s’haurà d’actuar en el clavegueram i totes les instal·lacions. Són carrers que amb el pas dels anys s’han deteriorat molt. S’ha de fer.

Hem aprovat el pressupost i n’estem molt contents. Feia quatre anys que teníem un pressupost prorrogat. No teníem majoria. El 2020 vam aconseguir aprovar uns comptes, amb els quals havíem anat tirant fins ara.

Tenim diverses inversions a fer dins del municipi, per exemple, en millores del mobiliari dels parcs. Els parcs infantils que tenim al municipi, evidentment, també han anat envellint. A la zona esportiva també tenim previsió de canviar-hi el parquet. Tenim un pavelló que té molts anys, però ara mateix no tenim espai per fer-ne un de nou, ni tampoc els diners que farien falta, així que la inversió serà per fer manteniment d’equipaments que ja tenim. Fa vuit anys es va canviar la gespa del camp de futbol i ara ens toca posar el parquet al terra del pavelló.

Aquí vivim de les empreses de l’entorn. Els veïns treballen a Manresa, que és un municipi molt més gran. Treballen als polígons de Manresa, Santpedor, al polígon de Sant Fruitós de Bages... Al nostre entorn hi ha molt polígon, però nosaltres no en tenim. No podem dir que siguem un poble residencial, perquè tampoc tenim grans zones residencials, però sí que és un poble més dormitori, en el sentit que els santjoanencs treballen fora i viuen aquí.

Tenim dos instituts i tres escoles públiques, no n’hi ha cap de concertada; per tant, són públiques totes tres. Això a vegades ho comentem al Departament d’Educació: hi ha pocs municipis que, amb 11.000 habitants, tinguin totes les escoles que siguin públiques i pràcticament noves. N’hi ha una que va començar fa 50 anys, però se li va fer un edifici nou. L’originari tenia moltes mancances, es va tirar a terra i se’n va fer un de nou, ara fa uns 15 anys.

El cert és que feia molts anys que no es modificaven certs impostos. Hem hagut de tocar l’IBI [impost sobre béns immobles], per exemple. Fer això no agrada a ningú, és clar! A cap alcalde li agrada haver d’apujar impostos, a mi tampoc, i va ser dur, però al final veus que s’ha de fer, perquè els equipaments públics generen unes despeses, de llum, aigua i gas, i s’han d’assumir. I tot s’apuja! Vam augmentar l’IBI i també la taxa de residus, que feia 12 anys que no s’havia apujat. Estàvem, per tant, en una taxa molt i molt baixa i, és clar, s’ha hagut de fer un increment més important que si cada any s’haguessin fet les actualitzacions que tocaven, d’un 2%, d’un 3%... Venint de tan avall, hem hagut d’apujar-ho més del que hauria tocat si cada any s’hagués fet el que corresponia.

Aquesta legislatura, la relació amb l’oposició és millor. L’experiència de la relació amb l’oposició en el mandat anterior va ser molt dolenta. Va ser tan dolenta que, en aquestes eleccions del 2023, fins i tot em va costar tornar-m’hi a presentar; no volia tornar a viure el mateix. El 2019 vaig arribar a les eleccions sense unes expectatives concretes. Ningú es pensava que jo guanyaria les eleccions i guanyar-les va fer molt mal, així que estaven molt emprenyats amb mi, per dir-ho d’alguna manera, perquè havia guanyat. Però és que em van votar! Jo vaig fer el que vaig poder, però no vaig anar darrere de ningú per aconseguir vots.

M’havien votat, havia guanyat i l’oposició ho havia d’entendre. I aquesta legislatura s’ha acabat entenent. La veritat és que està anant més bé; sempre intento tenir bona relació amb tothom. Va ser dur, perquè creien que no obtindria cap regidor i vaig passar de 0 a 5, i, és clar, aquest resultat va fer molt mal i no ho van portar gens bé i m’atacaven força. Bé, vull oblidar-ho perquè no va ser gens agradable. El cas és que hi ha bona relació i ara tenim majoria, i això és un gran què, perquè ens permet treballar tranquils.

Totalment. És veritat que ara hi ha moltes formacions polítiques així, més independents, que no pertanyen a cap agrupació més gran i que estan treballant per això. Ara conec alcaldes que són com jo. Em pregunten de quin partit soc; jo soc independent. Som una agrupació nova, no depenem de ningú i intentem fer la nostra feina. El que hem de fer és treballar pel municipi, treballar per a tothom sense cap diferència, pensin el que pensin i votin qui votin cada vegada que hi ha eleccions.