La municipalització d’alguns serveis està sobre la taula a la Bisbal d’Empordà des de fa anys. Un primer debat es va centrar en la recollida de deixalles. Diversos estudis ho van desaconsellar. Ara torna a ser motiu d’actualitat arran de la possibilitat de fer-ho amb el servei d’abastament d’aigua. No serà fàcil. Calen estudis. Però arribar a aquest punt té un preu; de fet, en té diversos. El primer, i sagnant, és pagar el peatge de no haver mantingut al dia les xarxes. De fet, tampoc és una problemàtica exclusiva de la capital de l’Alt Empordà. Ara fa unes setmanes, i des de les mateixes planes de l’Observatori Municipal, els alcaldes de Peralada, la Jonquera i Llançà comentaven que es veuen obligats a abordar aquesta problemàtica, sobre la qual impacta de ple el canvi climàtic i la necessitat d’estalviar aigua, tot això adobat pels episodis de sequera extrema, que els experts diuen que cada vegada seran més freqüents. A la Bisbal, i després de dècades, ara aquest tema es tornarà a plantejar. L’alcalde, Òscar Aparicio, que capitaneja un govern format pel PSC, que té l’alcaldia, Tots per l’Empordà i Compromís-Junts, diu que tenen partida pressupostària per fer les inversions i els projectes. Els queda, però, el repte de valorar la possibilitat de municipalitzar aquest servei. Una decisió valenta, si bé abans, segons l’alcalde, caldrà fer estudis per valorar-ne la viabilitat. De moment, ja s’està fent el reglament per posar a licitació el servei per un període de dos anys prorrogables i fer les inversions de renovació de les xarxes i els estudis. Però com s’ha arribat fins aquí?

En primer lloc, era imprescindible pel govern arribar a un acord amb Aigües de Barcelona (Agbar) per liquidar el contracte que es va declarar nul el 2010 i pel qual la companyia exigia una indemnització de 2,5 milions d’euros. L’alcalde explica que després de complexes negociacions es va arribar a un pacte segons el qual l’Ajuntament només pagarà 2.000 euros per liquidar el contracte. Això donarà via lliure a licitar-ne un del nou que l’Ajuntament vol fer per dos anys prorrogables, i que serà previ a la possible municipalització del servei d’aigua, si finalment els estudis avalen aquest sistema o, per contra, plantegen fer-ho a través d’una nova concessió. Aquest pacte al qual es va arribar a finals de l’any passat va posar fi a anys de conflicte judicial amb Agbar –abans Sorea–. El pacte també preveu el compromís de la companyia a retirar les demandes contra el consistori. En aquest sentit, l’alcalde celebra que “els veïns no hagin de pagar” i reconeix que per a la ciutat és “molt important girar full” en un tema que feia catorze anys que s’arrossegava. Aparicio posa en relleu que es tracta d’un tema delicat que calia resoldre des de feia temps. En aquest sentit, destaca que la companyia demanava inicialment una compensació de 4,5 milions d’euros per qüestions com el benefici industrial, que es va rebaixar a 2,5 milions i que, finalment, s’ha tancat amb una indemnització de 2.000. La feina no s’atura, doncs. Els treballs per fer les inversions necessàries tiren endavant amb una partida de 730.000 euros –prop del 70% de la inversió total prevista– per a la millora de la xarxa. Una xarxa que, com hem explicat, es troba en mal estat, ja que el manteniment ha estat mínim els darrers anys precisament arran d’aquest conflicte judicial. Aparicio és, però, optimista. Segons explica, i amb els primers informes favorables, semblaria que aquesta seria la millor opció.

Capital de la ceràmica

Amb el projecte de la renovació de la xarxa d’aigua en solfa, la Bisbal té importants reptes, alguns dels quals no en depenen totalment, com ara la construcció d’un nou CAP, una nova comissaria dels Mossos i, a llarg termini, una nova residència d’avis. Amb tot, el projecte avança amb una nova zona d’equipaments. Situada en espai inundable, ara es procedirà a fer una bassa de laminació per poder donar llum verd a la seva urbanització. I, en aquest context de reptes, és important remarcar que la biblioteca, que fa anys que està tancada per un litigi, té moltes possibilitats de poder obrir-se finalment, segons destaca l’alcalde.

Enric Marquès, cap de l’oposició per ERC i exalcalde, posa en relleu com un dels reptes treballar la cohesió social i, molt especialment, les oportunitats lligats a la gran tradició ceramista. En aquest sentit, l’alcalde explica que cada vegada s’estan obrint més locals tancats per a petits artesans que, a més, hi tenen el taller. Una situació a què s’ha arribat treballant. La gran tradició ceramista i terrissera de la capital del Baix Empordà va ser un dels avals perquè fos escollida primera Ciutat Artesana (World Craft City) de l’Europa continental, i el cinquè dels municipis europeus (els altres quatre són insulars, d’Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Dinamarca) d’un total de 53 arreu del món. Així ho va determinar el World Crafts Council Europe (WCC-E) després de la visita que una comitiva d’experts en artesania va fer a la ciutat, arran de la sol·licitud presentada per l’Ajuntament. Esdevenir una ciutat artesana comporta un reconeixement internacional, inèdit fins al moment, del vincle entre els bisbalencs i la ceràmica treballada encara avui de manera artesana en una cinquantena de tallers. I lligat a tot això, des del 2020 s’impulsa un pla sectorial d’enfortiment comercial urbà que, apostant per la ceràmica, ha revisat el model de dinamització i de foment comercial. El treball ha permès planificar sectorialment el comerç en diversos àmbits per encarar el futur davant la gran crisi que viu des de fa anys el comerç local.

Un altre problema és el de l’ocupació. En aquesta línia, i per mirar de revertir la situació, s’ha apostat de valent per fer cursos de formació, però d’acord amb el teixit industrial. Aquest últim trasllada els llocs que necessita cobrir. Segons l’alcalde, això permet que aquests cursos formatius siguin més efectius i que les empreses acabin incorporant a les seves plantilles molts dels seus inscrits. A més, juntament amb cinc municipis del seu entorn, es va crear Origen Empordanet, marca que agrupa productors agroalimentaris de la zona.