Política

Oscar Aparico Pedrosa

Alcalde de la Bisbal d’Empordà (PSC)

“Abans del final del mandat tindrem al dia la xarxa d’aigua”

“Ara hem de fer tots el estudis pertinents per valorar la possibilitat de municipalitzar el servei de l’aigua”

“En els darrers anys s’ha executat entre el 10 i el 15% de les inversions. El repte és passar a un percentatge superior”

El 2024 hem aconseguit invertir més de tres milions, és l’any en què s’ha invertit més La implantació de botigues taller està funcionant i s’estan reobrint molts establiments tancats

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio (PSC), destaca l’acord a què s’ha arribat amb la fins ara empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua, Agbar. Dels quatre milions d’euros d’indemnització que demanava l’empresa, Aparicio explica que al final aquest import serà de només 2.000 , gràcies a l’esforç de negociació que s’ha fet. Ara, segons explica, es renovarà tota la xarxa d’aigua i s’apostarà, en funció de les conclusions d’uns estudis que es faran, per la possibilitat de municipalitzar el servei. L’alcalde posa en relleu la inversió que s’ha fet el 2024, que volta els 3,5 milions d’euros i que és, diu, la més alta que s’ha fet els darrers anys.

Quins són els principals reptes que afronta la Bisbal?
Un de molt important i que a més, i m’agrada dir-ho, ja hem superat. És el tema de la finalització de la concessió de l’aigua. Bona part del mandat l’hem dedicat a gestionar amb èxit posar fi al contracte amb Agbar, tenint sobre la taula el pagament d’una indemnització per part de la companyia d’uns quatre milions d’euros.
Una xifra realment important i que podria trasbalsar l’economia municipal.
Sí, i per això han estat unes negociacions molt dures per assolir un acord per donar per tancat el contracte que teníem amb ells.
Quin import han hagut de pagar?
Uns dos mil euros. Com es pot veure, ha estat una gestió molt i molt complicada. Per això estem satisfets de poder dir que hem superat aquest repte.
De quatre milions a dos mil euros?
Sí i és important remarcar-ho. En campanya electoral tothom ens deia que aquest seria un tema molt complicat; que era un risc, precisament per la indemnització que s’hauria de pagar. Per això ens agrada remarcar i fer públic aquest boníssim acord al qual s’ha arribat. I a banda de l’import que finalment paguem, m’agrada destacar-ho especialment per l’esforç de temps i dedicació que durant tots aquests mesos ens ha comportat.
Què representa haver posat fi a aquest contracte?
D’entrada, poder posar a licitació un contracte pont.
Un contracte pont?
Sí, per què això ens permetrà tenir un marge de temps per estudiar aquest servei; és a dir, saber en quin estat està la xarxa i com funciona.
Amb l’objectiu?
Aquest contracte es farà per tres anys. Ara hem de fer tots el estudis pertinents per valorar la possibilitat de municipalitzar el servei de l’aigua, és a dir, estudiar quina seria la millor opció. Això implicaria o bé municipalitzar-lo o treure a licitació la concessió.
I això ens porta a veure en quin estat es troba la xarxa d’aigua. La Bisbal ha tingut reiterats problemes de fuites i rebentades.
Ara tenim un projecte, a punt de posar a licitaciór, per canviar tota la xarxa d’aigua al municipi. El que volem és fer les inversions que s’haurien d’haver fet en els darrers quaranta anys. Les havia de fer l’Ajuntament, però, com que teníem el litigi amb Agbar, al final l’un per l’altre van quedar pendents.
En què es concreta?
Canviar tota la xarxa d’impulsió dels pous de captació fins al dipòsit. Estem redactant el projecte per fer el canvi de la xarxa del dipòsit a abastament. Aquest és important perquè cada tres o quatre mesos teníem rebentades importants i es tallava el subministrament. Ja vam fer una petita inversió per evitar que la ciutat quedés sense servei. Aquesta era menor, però ha servit per evitar talls. La més rellevant es farà el 2026 i volta el milió d’euros. Aquest és un altre repte important. És a dir, tenir-ho tot lligat per fer-ho. Ara estem redactant el reglament per fer el contracte pont i després vindran aquestes actuacions, el 2026. Abans de final de mandat tindrem al dia tota la xarxa d’aigua.
Més reptes.
L’equilibri de l’hisenda municipal.
Què implica?
Quan vàrem entrar, el capítol 1, el de personal, representava gairebé al 60% del pressupost. Això ha comportat que durant anys no es fes cap inversió amb recursos propis i, a més, ens anàvem endeutant. Hem trencat aquesta dinàmica i ja el baixem per sota el 50%. Això voldrà dir que en el pressupost del 2025, que aprovarem pròximament, tindrem entre 250.0000 i 400.000 euros per invertir amb recursos propis, cosa que ens permetrà actuar en asfaltatges de carreres i voreres. I aquí tenim el tercer repte.
Quin seria?
En els darrers anys només s’ha executat entre el 10 i el 15% de les inversions pressupostades. El repte és, doncs, passar a un percentatge superior. En xifres, els darrers anys la inversió ha voltat el milió d’euros anuals. El 2024 hem aconseguit invertir més de tres milions. Ens interessava molt perquè tenim més de cent projectes pendents d’execució.
I pel que fa els reptes de cara al futur?
Alguns no depenen de nosaltres, sinó que la Generalitat porti a terme unes actuacions. Aquestes són una bassa de laminació perquè es pugui tirar endavant una nova zona de serveis on es farà el nou CAP. L’Ajuntament va expropiar els edificis adjacents per fer una ampliació, però el mateix departament en decantava per fer-ne un de nou. S’ha de fer entre el 2027 i el 2030. En aquesta nova zona amb tota probabilitat també es farà una nova comissaria dels Mossos. A l’actual no es podia créixer i per això ens han demanat uns terrenys. A més, també s’hi preveu un equipament que sempre hem reclamat, un nou geriàtric, i, a llarg termini, un segon institut.
És complex, poder fer el reclamat nou geriàtric?
Estem compromesos a fer-lo sigui amb recursos propis o amb la Generalitat. De fet, tot apunta que s’haurà de fer amb la Generalitat. L’anterior equip de govern va renunciar a una subvenció de 6 milions. Penso que es van precipitar perquè els altres sis que faltaven ja es podien aconseguir. És veritat que els va passar el mateix que amb les Escoles Velles. És a dir, el neguit de no acabar a temps i haver-ho de pagar tot. Finalment, les Escoles Velles es van poder estrenar a temps. Sí que és veritat que va requerir un esforç titànic de totes les àrees implicades, que durant mesos van treballar només en aquest projecte, fent seguiment i control. A més hi va haver una desviació important del pressupost que es va haver d’abordar amb recursos propis. Però es va poder fer.
Afirmar que la Bisbal és la capital de la ceràmica, és una exageració?
En absolut. I es demostra amb l’èxit del Terracotta Museu de Ceràmica, un referent a tot Catalunya, que genera ingressos i aporta prestigi. La implantació de botigues taller està funcionant i s’estan reobrint molts establiments tancats. I, no només en ceràmica, tenim un pla estratègic, juntament amb els municipis del voltant, per dinamitzar-ho. També el que fem d’acord amb les empreses és fer cursos formatius de les seves necessitats reals perquè contractin els participants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.