“Estem treballant per reconvertir la cimentera en un espai tecnològic”

No hi ha hagut cap aturada; al contrari, el túnel des de Molins de Rei fins a l’estació ja està finalitzat. Ara els treballs es concentren en la connexió amb Sant Joan Despí, a la part de la riera Pahissa, que ens genera un problema de mobilitat a Laureà Miró. Aquesta part és la més complexa de totes. No es tracta de fer un túnel i prou; a Sant Feliu tenim rieres, torrents i el canal de la Infanta. Per tot el subsol hi ha molta canalització d’aigua. Per això, a Sant Feliu agafarem el tren a la planta -2. En l’última reunió que vaig tenir, fa un mes, amb el nou president d’Adif, em va confirmar que el calendari d’acabament de les obres es manté per a l’últim trimestre de 2026. Segurament d’aquí a un mes o dos començaran les obres de l’estació i són quinze mesos. L’ocupació de l’estació antiga va retardar-ho sis mesos. I el que podia haver estat acabat a l’estiu ho tindrem a final d’any. L’obra d’Adif en aquests moments està entre el 60 i el 80% acabada, segons el punt.

L’única diferència que hi ha de les set parts en què dividim els 120.000 m² és la part del pàrquing, l’antic camp de futbol. Allà la gent va votar, i els tres projectes en parlaven, que tot allò fos habitatge, sense comptar amb el trasllat del CAP Rambla, que són més de 8.000 m². És important que puguem cedir un terreny perquè es faci el nou CAP. El terreny on està ubicat actualment el CAP Rambla és municipal i retorna a la ciutat. El que hi volem fer, en el mateix edifici, sense tirar-lo a terra, sinó refent-lo per dins, és habitatge. És l’únic ingredient que no hi era en aquell moment. Hem de redistribuir tots els pisos hipotètics que hi havia allà on anirà el CAP. Hem de planificar les necessitats pensant en una ciutat que superarà els 50.000 habitants. Hem de pensar en els equipaments. D’aquí ve que tinguem el CAP Rambla amb un centre d’urgències, un CUAP. També necessitem que l’equipament del Complex creixi, perquè ara ja ens queda petit de vestidors, les activitats de terra no hi caben, el nostre club ha d’anar llogant piscines a l’Hospitalet, a Molins, perquè tampoc no hi cap. El Juan Carlos Navarro de bàsquet és dels anys 80, i com a capital del Baix Llobregat no tenim un teatre auditori. Allà també l’hi posarem. Perquè tenim un auditori al Palau Falguera de 226 places, on cap escola pot fer el final de curs. Com a capital del Baix Llobregat necessitem un teatre polivalent, un teatre auditori. És un moment important per repensar la ciutat, no el que necessita ara, sinó el que necessitarà amb una població més gran. També hem de pensar si necessitem un altre institut, una altra escola pública... Ho estem treballant amb el Departament d’Educació de la Generalitat.

Parlem d’ecodistricte perquè seria un error construir com han construït fins ara. No donaríem resposta a la transició que s’ha d’implantar. Per nosaltres és una gran oportunitat de no fer un barri nou als afores, sinó crear aquest ecodistricte al mig d’una ciutat que ja existeix, en cases que donaven al darrere de les vies del tren. Parlem de les tres tes: la transició ecològica, la sostenible i la digital. Estem en un moment tecnològic important que ens pot permetre fer aquesta gran transformació, per exemple, en recollida d’aigües pluvials, edificis sense petjada de carboni, plaques solars, edificis sostenibles per si mateixos i amb un retorn a la ciutat. Hi haurà dipòsits d’aigua perquè el terra serà permeable, regenerarem aigua. I tota la zona verda, de 30.000 m², ha d’estar preparada per a una altra sequera. La llum i el sistema semafòric seran smart city, amb sensors. Tot això reduirà les despeses. Crearem pàrquings subterranis. Els cotxes no podran circular horitzontalment, només verticalment. Unifiquem la ciutat de dalt a baix. Serà un gran refugi climàtic... D’aquí ve ecodistricte.

Estem lluitant per aconseguir-la. Encara no hi ha res concretat perquè no han aprovat la redacció. Diuen que si no arriba aquest mes d’abril no serà fins al juny. Estem en aquest impasse.

L’hem notat, sí. Podem dir que la relació és fluida i les necessitats escoltades. El president també ha escoltat la necessitat d’habitatge. Al marge del cobriment, nosaltres oferim sòl a l’Àrea Metropolitana i a la Generalitat. Tenim reserves de terreny tipificades com a equipament i els oferim per a habitatge de lloguer. Estem parlant d’entre 400 i 500 habitatges. Ara ho estem calculant. N’hi ha on hem de canviar el planejament i altres sòls on en el dia d’avui ja es pot construir. Els del cobriment són uns 900, entre privats i públics.

El que fem és recuperar aquell edifici, que estava tancat des del 2011, que era un magatzem i no s’ha fet servir per a res. Retorna a la ciutat. I farem un conveni amb la Generalitat per fer l’escola d’hoteleria a l’Aula Sant Feliu, a davant de l’escola Mestral. Allà traiem l’escola d’adults i la posem al centre de la ciutat; és una reclamació i una necessitat. Així, l’escola d’hoteleria guanya 300 m²; en comptes de tenir-ne 3.000, en tindrà 3.300, i en comptes de fer-se en una nau que s’ha de refer tota, es farà en una escola que ja està muntada, amb aules, lavabos i ascensors. A més, la Generalitat tindrà una despesa menor i podrà començar-la abans. Per a l’escola d’adults, rehabilitem un edifici que ja havia estat escola a la plaça de Catalunya, una casa modernista que recuperarem.

De Can Bertrand, d’entrada, arreglem la part baixa. Hem començat a fer les primeres exposicions i instal·lacions. Quan estiguem en moments de necessitat de fira, tindrem la planta a disposició. Per això vam posar diners al pla d’inversions al pressupost de 2025 per arreglar la primera planta. O sigui que la ciutat hi guanya, la formació hi guanya, l’escola d’hoteleria hi guanya i recuperem una nau històrica de 3.000 m² que anirem arreglant per plantes perquè la ciutat ho necessita.

Jo crec que des que hi som nosaltres sí que exerceix la capitalitat, amb l’ecodistricte, amb el fet de tenir l’escola d’hoteleria al seu lloc, amb la recuperació de Can Bertrand, amb l’impuls de la indústria tecnològica i verda... L’estem exercint, per fi se’ns escolta. Fins ara no ho teníem. Jo recordo al mandat 2007-2011, quan vam entrar a governar, que no hi havia cap cartell que digués Sant Feliu. Deia N-II per anar a Madrid! Hi deia Sant Just i Molins de Rei, però on era el cartell de Sant Feliu? Pensa que tenim algunes de les indústries més importants de tot Europa. Tenim Almirall, l’única indústria farmacèutica d’Europa que inverteix en investigació, l’única que és laboratori i investigació. A més, està portant empreses de fora al voltant per fer un hub. Tenim la Dallant; els sabors i aromes per a l’alimentació de tot l’Estat surten d’aquí. Ara estem treballant amb la cimentera per reconvertir-la. Tenim 300.000 m² perquè hi hagi un espai tecnològic important, no solament per a la comarca del Baix Llobregat, sinó també per a Catalunya.

Hi vam anar amb el paraigua de Catalunya, Barcelona, Generalitat i Àrea Metropolitana, per explicar el terreny que tenim, què volem que hi passi. Necessitem espais per a centres de dades perquè no marxin de Catalunya. Som a 20 minuts de la plaça de Catalunya de Barcelona i a 15 de l’aeroport, amb transport públic. A Barcelona no hi cap tot, però al voltant sí. Tenim espai perquè puguin venir una universitat, un centre de dades dels que no utilitzen aigua, sinó aire...