“No s’ha d’oblidar la indústria”

Aquesta és més una percepció psicològica que una realitat que estigui avalada per les dades. Més o menys, el pes de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha anat mantenint estable en el temps, amb alguna fluctuació lleguera després que alguna empresa optés per desplaçar el capital social al País Valencià o a altres llocs, i això va fer semblar que perdés pes, tot i que això era més un acte més simbòlic que un fet. De fet, si alguna cosa caracteritza l’àrea metropolitana de Barcelona és que era líder, i ho segueix sent, de sectors més relacionats amb la tecnologia i les noves tecnologies. I continua sent així.

El PIB sempre s’ha mantingut al voltant del 50%. En algun moment va estar en el 52% i el seu pic va ser quan es va situar en el 56%, per tant sempre s’ha mogut en paràmetres molt estables en la darrera època, ja que les fluctuacions no han estat significatives.

Són les dues cares de la moneda. Si es mira des de la banda més positiva, estem parlant d’un cas d’allò que anomenem “economies d’aglomeració”. Tenir empreses punteres concentrades en el mateix lloc fa que es produeixin sinergies, també des del punt de vista de la mà d’obra. Perquè tenir-ne de qualificada en un mateix espai ajuda la competitivitat de les empreses. Aquest és el punt positiu, però sí que n’hi ha un altre de força negatiu com és des del punt de vista del desenvolupament regional, això pot donar problemes a llarg termini, perquè produeix un desequilibri territorial. Perquè, si tot està concentrat en un únic indret de Catalunya, això provoca un despoblament d’altres zones i, per tant, genera una regió amb zones despoblades, o amb una tendència a la despoblació més dinàmica, i, d’altra banda, una altra zona, la de l’àrea metropolitana, que genera pressió sobre infraestructures o els serveis públics. Per tant, seria recomanable aplicar mesures de cohesió territorial, és a dir, que impulsin zones econòmiques també a Girona, Tarragona i Lleida.

La gestió, a priori, millora com més a prop està del territori. Com més descentralitzada estigui aquesta gestió, més eficient serà.

Sí, perquè hi ha una cosa que és intrínseca d’aquesta zona com és la seva qualitat de vida. I això atreu mà d’obra i empreses estrangeres. La seva posició geogràfica també suma moltíssim, ja que és una porta d’entrada a Europa, al Mediterrani o al sud. I totes aquestes característiques fan que sigui un pol d’atracció ideal per a inversions estrangeres. En tot això també hi ha un però, que és que cal invertir per millorar, o reverir, els aspectes negatius que també té aquesta àrea. Un és l’elevat cost de l’habitatge, i que és un factor negatiu que detrau. Hi ha altres zones que estan atraient empreses tecnològiques a l’Estat, com ara Màlaga, i, per tant, si tu vols competir amb aquestes altres àrees, has de millorar, per exemple, el cost de l’habitatge. Igualment, si d’aquesta gran concentració de població que hi ha a l’àrea metropolitana tu no inverteixes en la mateixa mesura en infraestructures de mobilitat, tothom coincidirà que es provoca un deteriorament d’aquestes infraestructures. I funcionen pitjor ara que fa uns quants anys. Per tant, has d’anar acompanyant tota una inversió en mobilitat i en les seves infraestructures, perquè, si no, aquestes inversions estrangeres potser s’acaben desplaçant cap a altres llocs.

El sector serveis i les noves tecnologies han de ser un punt important. Però jo soc dels que penso que s’ha d’intentar de no posar tots els ous a la mateixa cistella. És a dir, cal complementar aquesta especialització i no deixar de banda la indústria. Cal incrementar la indústria tecnològica i la manufacturera. Això seria l’ideal. No s’ha d’anar, només, cap a serveis d’alt valor afegit. Perquè tenir una economia basada només en aquest pilar la fa feble, ja que, en el moment en què surti alguna altra àrea que sigui millor o més atractiva per a aquestes empreses, allà aniran. I et quedaràs sense res. Això és com en els actius. Quan inverteixes en borsa, has d’intentar tenir la cartera diversificada. És a dir, una economia rica, que pot prosperar, és una economia que, malgrat que tingui una especialització en determinats sectors, sigui forta en diverses branques.

Aquí és on ha d’entrar la política pública, per oferir, per exemple, sòls a preus més raonables o facilitar infraestructures que facin que la mobilitat no sigui un problema i que permetin concentrar indústria fora de l’àrea metropolitana de Barcelona perquè estigui més diversificada al llarg del territori. D’alternatives n’hi ha. Perquè la indústria sempre crea indústria auxiliar. I l’exemple més clar d’això és la Seat, entenent-la com la Seat en si i, sobretot, tot el conjunt d’empreses auxiliars que té al voltant.