Hi ha una part amb la qual no estem gens d’acord, que és el gruix de despesa destinada als sous polítics, i el percentatge que suposa dins dels comptes municipals és gran. Des del govern es pot defensar que només ens podríem estalviar 150.000 euros, però com que el 85% o el 90% del pressupost ja està tot repartit, per a nosaltres 150.000 euros són molts euros. Vam treure de les esmenes la petició de rebaixa d’aquesta partida com un gest per poder-ho negociar posteriorment i intentar arribar a algun tipus d’acord. També vam presentar altres peticions i el govern només ens va admetre 30.000 euros d’augment de despesa, sense atendre la rebaixa que nosaltres demanàvem.

En comunicació i en protocol. Sobretot tenint en compte el tipus de comunicació que es fa, que és unidireccional. Es gasta massa en grans esdeveniments, com el bicentenari, que al final no acaba d’arribar a la ciutadania, però que sembla que al govern i a l’alcalde sí que els agrada molt. Nosaltres destinaríem aquests diners a altres partides, per al foment de l’ocupació, per al petit comerç, per a polítiques d’igualtat…, que creiem que són més necessàries.

Creiem que un govern local, amb les competències que té, hauria de fer com a mínim tres coses. La primera, intentar redistribuir mínimament la riquesa, que bàsicament és intentar que qui més té més pagui i que qui menys té rebi el màxim de serveis possibles. Això, com veiem, no s’ha aplicat en temes com la zona verda. S’ha perdut l’oportunitat de ser més just en clau fiscal i s’ha apujat l’IBI de manera lineal, s’ha engegat una zona verda amb preus iguals per a tothom i s’han aplicat unes tarifes de l’aigua en què situes el 90% de les famílies del Masnou en la mateixa franja de consum i, per tant, tothom paga el mateix. La segona cosa és escoltar la gent. En l’últim Dibaròmetre, un 45% de la ciutadania pensava que el govern potenciava poc o gens la participació i un 54%, que era poc o gens transparent. I, finalment, la tercera cosa seria ocupar-se del dia a dia de la gent. Agafar la cistella i anar al mercat, comprovar com estan les voreres perquè hi puguin passar els cotxets, veure com està la neteja viària, la il·luminació...

Resoldre els problemes d’habitatge i mobilitat, però sobretot l’habitatge, perquè és més urgent. Nosaltres pensem que el Masnou no pot créixer més. És un tema de límits geogràfics i el municipi ja ha arribat a aquest límit. El pacte amb l’Incasòl per fer 77 habitatges queda molt bé per dir que ja s’està complint. S’ha de fer habitatge públic, sí, però ha de ser de lloguer. Doncs la meitat dels que fem són de compra. És molt fàcil fer-te la foto amb 300 persones desesperades que busquen un pis de protecció oficial quan només n’has construït 50. Has estat deu anys sense voler-ne cap, però el que s’ha de plantejar és una regulació i això, òbviament, no és competència municipal, però les esquerres han governat i governen a la Generalitat i en són responsables. Segons la Diputació, al Masnou ara mateix hi ha 508 pisos buits.

Som el desè poble més densament poblat de Catalunya. Tothom que vulgui venir no ho pot fer amb nova construcció. El preu de l’habitatge no baixarà perquè se’n faci més. Passarà justament el contrari, que pujarà. I com més es construeix i més puja el preu, menys diners van a altres sectors productius. Fer habitatges és tan rendible que qui té diners ho prefereix a invertir en indústria o en una altra cosa. Per tant, s’ha de regular, aturar que la gent pugui tenir deu pisos per especular. Cert que l’Ajuntament no ho pot arreglar, però, com a mínim l’alcalde o el regidor responsable ho ha d’explicar; si no, estàs enganyant la gent i li estàs dient que el que falta és construir molt d’habitatge de protecció oficial. S’ha de construir habitatge de protecció oficial, però no per saciar el mercat, sinó per arribar a un tipus de gent que tampoc arriba a l’habitatge de protecció oficial, que és la gent que realment no pot accedir a cap tipus d’habitatge.

Per ser molt respectuós, s’hauria de preguntar a la gent que es mobilitza. Òbviament, qualsevol acció que s’allargui molt en el temps tendeix a la baixa i així és com ho estan visualitzant des del govern. Abans ens venien 150 persones davant del ple i ara ens en venen quinze. Tot i això, jo crec que la gent està molt enfadada. A mi no em queda clar si això ha millorat la mobilitat i s’ha aconseguit que la gent agafi menys el cotxe. No tenim cap dada oficial per afirmar-ho. El que veiem nosaltres és que hi ha gent que es pot moure molt millor ara amb cotxe que abans; per tant, si el motiu de la zona verda era reduir-ne l’ús, doncs no creiem que estigui funcionant. També hi ha gent del Masnou molt enfadada que ha hagut de marxar a viure a un altre lloc i quan torna, per exemple, a casa dels pares, es troba que és un foraster i no pot deixar el cotxe com ho feia abans. Ho gent que ha vingut a treballar al municipi tota la vida aquí i ara li diuen que ha pagar. El problema no s’ha resolt. S’ha de reduir l’ús del cotxe, però s’ha de fer des de la regulació, però també potenciant altres models de mobilitat.

Seguim tenint una única línia d’autobús que fa un recorregut circular que és absurd i que sempre fa tard. Hi ha molt poca aposta per al transport públic i, per tant, més enllà del conflicte de la zona verda, nosaltres ens interessaria veure altres moviments.

Nosaltres no estem ni en contra dels impostos ni a favor de fer discursos en contra dels impostos, perquè hem de tractar la gent com a persones adultes que han d’entendre com s’inverteixen els diners públics. El que sí que veiem és que si tu, com a govern, arribes a la conclusió que has de pujar els impostos, tu també has de fer esforços com a govern, per reduir coses que siguin supérflues i has de mirar de no pujar la despesa política de forma constant. Nosaltres això ho trobem a faltar. El tema de les escombraries és un tema que ve d’Europa i si nosaltres estiguéssim governant l’hauríem d’haver fet igual. Perquè, sent honestos, no hauríem pogut fer una altra cosa. Aquí el tema està també amb el nou model que s’ha escollit aquí, que un model car en el sentit que hi una inversió forta en uns contenidors intel·ligents que encara no sabem com anirà. Els impostos s’han anat apujant, això és una realitat. Però jo crec que ens hauríem de fixar més en realment en què rep la gent de Masnou dels diners que aporta al municipi.

És un tema que és bàsicament tècnic i correspon als professionals. Nosaltres ens hem trobat amb una regidora que té les idees molt clares, siguin bones o dolentes, i amb les quals vam veure poca capacitat de poder incidir. Aquí hi ha hagut un contracte d’escombraries que s’ha hagut d’allargar durant 10 anys i que ha implicat la pujada del 40% de cop. Potser exportar un model de contenidors intel·ligents, que al poble del costat no ha acabat de funcionar, no ha estat la millor idea. Cert que Europa ens demana que reciclem més i crec que la resposta del govern local ha estat aplicar un sistema el més restrictiu possible. No podem valorar perquè encara desconeixem molts detalls, com ara quins dies funcionarà cada fracció o quines mesures es posaran perquè no es faci mal ús. Quan veiem el sistema realment, podrem valorar la seva efectivitat real.

Sí. Tard, però sí. Des del primer dia que vam entrar a l’Ajuntament, ara fa 6 anys en vam fer el nostre cavall de batalla. Era un tema que havíem treballat molt i que havíem insistit molt a estar preparats per quan s’acabés el contracte i quan es va acabar el contracte no s’estava preparat. Llavors la bona notícia és que sembla que ara sí, però la mala notícia és que ara no s’està preparat. Una segona mala notícia és que quan es va acabar el contracte hi havia unanimitat en el ple per portar-ho a terme i en aquests tres anys hi ha hagut gent que s’ha baixat del carro. S’ha creat l’eina, que és l’empresa pública, abans de municipalitzar, i amb aquesta eina s’han començat a posar multes per la zona verda i s’ha generat rebuig per part de la ciutadania. I aquest rebuig temem que també es traslladi cap a l’aigua. Ara esperem que sí, que la municipalització es faci en el temps promès i que arribi aquest novembre d’any que ve, si no ho recordo malament, perquè era el 22 o no, novembre d’aquest any,

Qui ha apretat perquè això fos una realitat ha estat la societat civil des de fa molts anys encapçalada ara per la Plataforma Preservem el Maresme Tota la resta han o hem anat a remolc i crec que se’ls hauria de fer el reconeixement que es mereixen. Nosaltres creiem que s’ha de pacificar la N2 intentant evitar al màxim possible la gentrificació posterior. Aquest és tema que s’hauria de tenir en compte, s’hauria d’estar estudiant com afectarà això a la gentrificació de la primera i segona línia de la mar, no signifiqui que, com ha passat a Barcelona, que et fan un eix verd i els veïns que han estat menjant fum durant anys quan arriba aquest eix no poden pagar el pis. És molt complicat, però s’ha de tenir en compte. I després, òbviament, s’ha d’intentar reubicar el cotxe acompanyat de millores en el transport públic, perquè sino és així col·lapsarà.

El comerç de les noves està morint i per tant està morint el model de poble, morint la vida en els carrers i acabarem sent un poble dormitori. Creiem que cada vegada ho és més, cada vegada costa més que les entitats participin de la vida social. Si es desfà el teixit associatiu comercial et convertiràs en un barri de Barcelona. Per això és urgent reforçar més el comerç, reforçar més les entitats, és molt urgent. No és només que la gent pugui comprar en el seu poble, és que la gent pugui fer vida, més enllà de venir-hi a dormir.

La cosa s’ha complicat perquè ja hi hagut una sentència que multiplica el preu que va preveure pagar l’Ajuntament. Veurem com acaba tot. Nosaltres ja vam advertir que el mètode no era el més apropiat, perquè compromet les finances municipals en un futur on el govern ja no sigui el mateix. A banda que quan es resolgui el litigi s’hauran de destinar més diners per a condicionar l’espai. Pensem que es podria haver arribat a un acord amb l’entitat per tenir el pati obert a la ciutadania. S’hauria d’haver insistit en alguna mena d’acord, però s’ha optat per aquesta via perquè també és un tema molt personal de l’alcalde.

D’aquesta macrocelebració que s’està anunciant? A vegades hi ha la sensació que governen el 2004 i no el 2025. 200 anys per un municipi, i l’alcalde ho sap perquè és historiador, no és tampoc una gran fita. Es tracta d’una independència administrativa, però tot i això se li vol donar molta pompa i gastar-se 70.000 euros i 20.000 euros només en un llibre malgrat els problemes que tenim. No sembla massa correcte. No estem en contra, òbviament, de celebrar un bicentenari. El que estem en contra és de celebrar-ho d’una manera una mica desmesurada. 70.000 euros per un Ajuntament com El Masnou pot semblar que no és una gran xifra, però al final sempre estem en aquest punt:. 100.000 euros dels sous no és molt, 50.000 d’aquesta partida d’aquí no és molt... Potser si ho acabem sumant tot ena donaria per una segona línia de bus que val 250.000 euros. Nosaltres el que veiem és que la ciutadania està vivint la commemoració amb una certa distància per dir-ho de forma elegant.