Totalment igual. Perquè el que ha passat és el que ha passat a tot arreu en situacions similars. Hem estat tres o quatre mesos amb gent que no ho entenia i que es feia notar també en els plens, amb una certa tensió que s’ha acabat normalitzant. Era previsible que passés quan s’implantés una mesura d’aquest tipus que comporta una sèrie de canvis d’hàbits i no és cap cas excepcional.

Sí. N’estic convençut. El que ha millorat notablement és l’aparcament, tot i que tenim una zona excessivament tensa, que és on estem ara. Aquest era l’objectiu: prioritzar l’aparcament per als veïns. Això s’ha acomplert. A més, les mesures preses també han comportat altres canvis, com la millora del bus C15 amb Teià i el Masnou, i ara estem preparant també un dels objectius per a aquest any, implementar una nova línia amb Teià que també cobreixi una part del nostre municipi.

L’habitatge ens continua preocupant molt. Aquí al Masnou té un preu molt elevat i és un sector certament amb molta pressió. Però l’esforç que hem fet aquests últims anys amb diferents promocions i poder adquirir sòl públic per poder fer pisos de protecció oficial ha estat molt important. Per tant, hem pogut desencallar dues promocions com la de la plaça Nova i la de la plaça 1 d’Octubre. Ara la Generalitat ja ha començat a recuperar la propietat dels pisos per a gent gran previstos a l’avinguda Joan XXIII i tenim els 77 habitatges signats amb l’Incasòl. Les hem dissenyat pensant en l’equilibri territorial i també aviat tindrem amb el projecte privat de Can Bernades un 50% d’habitatge de protecció oficial, tant el que és d’obligació de promoció pública com de promoció privada.

Jo crec que sí. Passem d’un contracte molt dolent que, dissortadament, hem hagut d’arrossegar des del 2014, a un contracte en què comencem ja a notar, amb tota la maquinària nova que s’implementa, una millora de la neteja viària. Passarem d’uns contenidors que tenien una capacitat de 1.000 litres a uns amb 3.000 litres molt més dignes. Hi ha un procés d’implementació de les targetes o del sistema de contenidor intel·ligent que s’estendrà de manera progressiva. Hem parlat amb molts altres municipis i hem recollit les diferents experiències per intentar fer-ho al màxim de bé possible. L’objectiu final és anar a l’anomenada taxa justa, en què pagues per les escombraries que fas. Per tant, això també permetrà, a partir del millor reciclatge que pugui haver-hi, beneficiar les famílies. Serà un procés que crec que afrontarem d’una manera positiva i segurament hi haurà problemes que s’hauran de resoldre. A més, prèviament es faran campanyes d’informació i de conscienciació a la ciutadania.

Busca, d’una banda, commemorar una efemèride important com és la constitució d’un municipi. Un municipi de 200 anys, però encara un municipi jove. I de l’altra, és una oportunitat perquè la gent es retrobi, participi en actes i conegui la història local. Però, sobretot, és un moment que ens permet, un cop acabin els actes propis del bicentenari, pensar en el present i també en el futur del municipi. També és una excusa per saber on som i on volem anar com a municipi. Tenim una programació molt densa, moltes activitats, molta participació per part de les entitats del municipi, que s’han bolcat en això.

Jo crec que no, perquè en tenim i, a més, l’hem anat ampliant acollint gent d’arreu que ha vingut a viure-hi els últims anys. És bo que en un municipi hi hagi barreja, que la gent de tota la vida interactuï amb la que ha vingut de fora, perquè això és el que dona vitalitat i consistència a la població.

Som conscients que hi ha hagut retards en el projecte, precisament perquè estem parlant d’una obra que no és gens fàcil. Sé que hi ha divergències sobre quin ha de ser el calendari de les obres i si s’ha de prioritzar l’N-2 o els accessos. Aquí al Masnou ho demanem tot, perquè el que no volem és que s’aturi res i volem que es faci al més aviat possible. Si s’han de coordinar les actuacions ja ho entomarem quan ens trobem en aquell moment perquè qualsevol impediment que es presenti des dels ajuntaments farà que tot plegat vagi més lent. Insisteixo: com a municipi afectat ja anirem gestionant les obres perquè tinguin uns efectes com menys negatius millor en el moment que s’hagin de fer. Ara s’ha acabat el termini de les al·legacions dels accessos de la C-32 i s’han de resoldre. També s’ha d’aprovar el projecte constructiu que redactarà la mateixa empresa que ha fet l’estudi ambiental i l’estudi informatiu. Una empresa que ha de contractar la Generalitat i que té uns terminis per presentar-lo. Ens estem reunint amb el departament per parlar dels detalls de l’N-2, perquè evidentment quan passa per la trama urbana hi ha un nivell de detall molt important: parades de busos, recollida d’escombraries, zones de càrrega i descàrrega... En principi, cap a l’estiu hauria d’acabar l’exposició pública del projecte.

Tot això va lligat perquè aquest pla local estarà condicionat per aquestes dues obres supramunicipals. La transformació de l’N-2 no és només que passi a ser un carrer, sinó que variarà la mobilitat de tot el municipi i afectarà de ple tant els espais pensats per als vianants com la distribució que s’haurà de fer dels vehicles. Uns vehicles privats que haurien d’anar sent substituïts per una mobilitat pensada per al transport públic, com ara la línia de tren.

Plantejar ara el tren en un altre lloc que no sigui a la franja de la costa és inviable. I en el cas que es poguessin resoldre tots els obstacles, jo personalment apostaria per mantenir aquesta línia i fer-ne una altra a l’interior. El que necessitem és més tren i menys cotxes. Per tant, no s’han de treure vies de tren, s’han de posar més vies de tren. El canvi de la mobilitat al Masnou comportarà més espai públic per als vianants i pensar el municipi com no s’havia pensat fa uns anys en què el vehicle era el centre. Evidentment que hi haurà una redistribució més equitativa per sortir del municipi i que els nous accessos de la C-32 ho milloraran. Aquest nou plantejament preveu que la gent que vol arribar al Masnou pugui fer-ho majoritàriament amb transport públic. Si ho vol fer amb cotxe, però, haurà d’assumir que l’haurà de deixar lluny del centre.

Sí, sí. I des del consistori hi posem molta cura, en l’habitatge, perquè sigui així. Evidentment que la majoria de persones que viuen al Masnou no hi treballen, però hi fan vida i en aquest sentit, amb els canvis fets i que es faran en l’espai públic i també amb una forta agenda social i cultural que hem esperonat, tant des de l’Ajuntament com des de les entitats, s’ha potenciat l’arrelament. Som un municipi que té uns espais en què coincideixen moltes activitats, que fomenten la trobada i la convivència. Hem fet un pas endavant amb això, sobretot creant espais públics on la prioritat sigui el vianant i no pas el cotxe, que deixem en segon terme.

Esperant una resolució del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya sobre el planejament urbanístic. L’Ajuntament en aquests moments és propietari del pati, perquè en té la possessió. Estem pendents d’aquesta sentència. I per tant, acabar de resoldre-ho tot confiant que sigui aviat. Crec que, independentment de com vagi, l’interès públic de l’espai és indiscutible. També s’ha de tenir en compte que en aquests moments les relacions amb l’entitat privada són òptimes i, per tant, hi ha una predisposició de les dues parts a arribar a acords.

No, el preu el va marcar el Jurat d’Expropiació. Nosaltres vam fer una valoració al més baixa possible, perquè li costés menys al municipi, i el vam establir en uns 235.000 euros. L’entitat que n’havia estat propietària, pel seu compte, va fer una valoració fora de vida, defensant els seus interessos de manera legítima, però apujant el preu a 3,4 milions. A finals del 2023 el Jurat d’Expropiació va establir que el pati del Casino costava prop d’1,1 milions i l’entitat va presentar recurs. Però insisteixo que ara el més important és que es resolgui el tema urbanístic, i a partir d’aquí, jo crec que tenim les portes obertes. Ells saben que la predisposició està garantida i les ganes de tancar aquest episodi també.

I confiem que vagi tot bé amb l’empresa pública que se n’encarregarà. Primer tindrem un major control directe de l’aigua i, evidentment, aquests beneficis que té en aquests moments l’empresa concessionària revertiran en una millora del servei, sobretot en el procés que hem anat fent de millora de les infraestructures d’abastament en alta. Estem convençuts que era un pas imprescindible.

Els problemes del comerç que tenim aquí no són locals, afecten tots els municipis i són el resultat dels canvis d’hàbits que hi de la població. Però, en canvi, a les zones per a vianants, el comerç millora. Pensar que quan treus els cotxes de la via pública o quan dones preferència als vianants estàs afectant el comerç és un plantejament antic i desfasat. Amb més carrers pensats perquè la gent pugui passejar es beneficia els comerços.

Precisament millorar en aquest sentit l’espai públic donant preferència al vianant. Tenim grans espais comercials al carrer, com ara la zona del centre, que és fantàstica, o l’eix entre el carrer Roger de Flor i la plaça de les Dones del Tèxtil, què és un motor econòmic del municipi. La transformació de l’N-2 també ajudarà a revifar tot un sector que hi havia de comerç aquí a primera línia. En cap cas, però, no revifa que el cotxe estigui més a prop del comerç.

Jo crec que si per una cosa es caracteritza la comunicació de l’Ajuntament és pel rigor institucional i crec que en això som exemplars. El rigor institucional sempre ha estat per damunt de tot i, evidentment, ara el grup polític que governa fa ús dels mitjans que hi ha a la seva disposició. Però ho fa –ho fem– d’una manera impecable.