Hem de destacar l’assistència de més de 15.000 espectadors que han gaudit dels 36 actes programats fins ara, així com l’alta participació de les nostres entitats. Salou és una ciutat moderna però també és mil·lenària i aprofitem la CCC per fer valdre el nostre patrimoni històric.

Salou era el port natural més important de Catalunya i del Mediterrani espanyol. El rei Jaume I surt de Salou cap a la conquesta de Mallorca amb més de 50 vaixells perquè les condicions geogràfiques feien que fos el millor port de Catalunya. El seu avi, Alfons II, dicta l’any 1194 la carta de població al port de Salou.

La Cella és del 400 aC i pertany a una ciutat grega molt important, Kal·lipolis, com ho demostren les referències de la literatura grega. Era una ciutat internacional de transaccions comercials entre cultures de la Mediterrània. Hem museïtzat la part del jaciment que es troba a Salou i ara falta excavar i rehabilitar la part de la zona portuària. De moment, el que fem és recrear com era aquella ciutat amb una experiència immersiva, que incorporarem a les visites que ja s’estan fent.

La Torre Vella va néixer al segle XVI com una torre de defensa dels atacs dels pirates. Ara la tenim com un museu de l’esmalt –a Europa només n’hi ha dos o tres– i la masia adjacent conté noves sales d’exposicions.

El nostre modernisme és turístic. Les famílies riques de Reus i de Barcelona encarregaven a Domènec Sugrañes la construcció de cases per estiuejar-hi. A més, tenim el primer bloc d’apartaments turístics modernista, el Sol i Mar. Per això hem creat aquesta nova ruta del modernisme i el noucentisme. També volem fer una ruta conjunta de Reus i Salou.

Carles Buïgas és una zona de restauració i de compres que ha guanyat en qualitat de vida i en benestar de les persones. Alhora, és una estratègia perquè els visitants es reparteixin més. I com a zona de vianants permet passejar-hi tot gaudint dels aparadors i de la restauració.

El finançament dels municipis turístics és inexistent. A Salou hem de donar servei a més de dos milions de visitants. El turista no contribueix als serveis que se li presten i el resident sí. Com que no hi ha manera que les autoritats supramunicipals entenguin que els municipis turístics necessitem un nou model de finançament, la taxa podria servir mentrestant. És injust que per participar en els tributs de l’Estat només es tinguin en compte els residents. L’altra solució seria participar en un percentatge de l’IVA que es recapta als municipis. Cal disminuir la càrrega fiscal que suporten residents i segones residències.

De moment no. A més, considero que no és just que cada municipi hagi d’aplicar un recàrrec diferent. De la mateixa manera que els impostos són a tot arreu iguals, aquest recàrrec també hauria de ser igual.

La creació de nous productes turístics, com el patrimoni natural i històric, els esdeveniments, la gastronomia, el shopping i el turisme esportiu. També remarquem que hi hagi un destí turístic com Salou amb vuit denominacions d’origen al seu voltant, un Delta de l’Ebre o uns parcs com PortAventura i Ferrari Land.

Si analitzem el pacte que hi ha hagut al Parlament entre el govern i Comuns, jo diria que hi estem més a prop que mai.

Perquè la condició que ells van posar –l’increment de la fiscalitat– ja està feta. De moment, l’inversor no ha dit que no i ara ja s’hi pot donar llum verda. La pregunta que em faig és què esperen.

Aprovar el pla director urbanístic (PDU). Que l’aprovin i no perdin més el temps! Estan en joc 2.000 llocs de treball directes, 5.000 d’indirectes i una oferta de turisme d’experiència. Tampoc podem oblidar que Hard Rock seria un village molt important –com el de la Roca del Vallès o Las Rozas– d’un turisme que vindria expressament a fer-hi shopping. Això ajudarà a desestacionalitzar la temporada.

Com a territori, s’han comès dos errors. Un, que el tramvia no arribi a l’aeroport, tenint en compte el moviment de la costa. Nosaltres, amb 31.000 habitants, rebem cada any més de 2 milions de visitants. I l’altre és perdre la possibilitat de tenir una estació, tocant a l’aeroport, que ja va ser adjudicada i que només calia començar-la a fer.

L’altre dia em vaig reunir amb la companyia Easy Jet, que justament tenen la seva seu a Luton (Londres). Luton era un aeroport allunyat de l’estació de ferrocarril i han fet una inversió brutal per apropar-la a l’aeroport. I aquí, que hem tingut la possibilitat de fer-ho, anem al revés? A Europa això no s’entén. No estic parlant de fer una estació des de zero, sinó d’una estació que va ser adjudicada.

Crec que l’estació ha d’estar a l’Aeroport de Reus per tenir un hub real d’intermodalitat.

És inviable. Però és normal que l’alcalde de Tarragona defensi la seva ciutat. I per això no s’ha d’escandalitzar ningú. El que no trobo lògic és que ningú defensi l’opció d’una estació que va ser adjudicada i que era a l’aeroport.

Sí. Nosaltres vam presentar al·legacions dient que la propera pista hauria d’anar al sud, a tocar de l’estació que estava prevista, per connectar la nova terminal amb l’estació de trens.

La classe política d’aquest territori es conforma amb el mal menor i per això tenim el que tenim. No hi ha capacitat de lluita pel que es creu que és el millor per al nostre territori.

Si l’àrea metropolitana només ha de servir perquè algú imposi el seu criteri, serà un fracàs. Només faltaria que no poguéssim tenir punts de vista diferents. Si no, això seria un dictadura. Vull pensar que han d’acceptar les discrepàncies. O és que ha de ser un “ordeno y mando”? Al final hem d’arribar a consensos, però el debat ha d’existir, perquè, si no, demostren que no són demòcrates.