Política
Manu Reyes
Alcalde de Castelldefels (PP)
“És més greu la contaminació dels avions que la dels cotxes”
“Comparteixo la generació de riquesa a Catalunya, però aquesta no cal que es creï a 15 quilòmetres de Barcelona”
“Castelldefels no pot estar a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat perquè això significarà més avions pel nostre terme”
Crec que el principal ús del club de tennis ha de ser esportiu, però és compatible amb altres usos En els darrers vuit anys va governar gent que proveniade la PAH i no van fer res per l’habitatge
Manu Reyes (Barcelona, 1976) és alcalde de Castelldefels des del 2023. El PP governa amb la llista local Som, i és la segona vegada que Reyes és a l’alcaldia. El seu partit va presidir el govern local entre el 2011 i el 2015, any en què una aliança dels partits d’esquerra el va treure de l’alcaldia. També és diputat del Parlament i president del PP a Barcelona.
Què pensa del projecte d’ampliació de l’aeroport?
Castelldefels no pot estar a favor de l’ampliació perquè això significarà més avions pel nostre terme municipal. L’any passat es va batre el rècord de passatgers, 55 milions, i l’aeroport aspira a arribar als 70 milions. Més passatgers són més avions. Som el municipi més afectat pel soroll i pel nombre de veïns que el pateixen, i reivindiquem ser a totes les meses negociadores. Comparteixo la generació de riquesa a Catalunya, però aquesta no cal que es creï a 15 quilòmetres de Barcelona. Crear riquesa també és crear-la a Girona, a Reus, a Alguaire, a tot el territori. Aprofitem la intermodalitat, que la gent pugui volar a Reus, a Girona, i que agafi un tren ràpid que la deixi al centre de Barcelona en 30 minuts, com passa a Londres.
Castelldefels encara no ha posat en marxa la zona de baixes emissions. Què s’espera?
Crec que és molt més greu el cas dels avions que ens passen per sobre i als quals no podem sancionar. Ja ho vam dir en unes al·legacions a una modificació per fer entrar a la ZBE els vehicles amb etiqueta groga. Hi ha gent amb pocs recursos que no es pot canviar el cotxe, i Castelldefels és a l’extrem de l’àrea metropolitana, envoltada d’un parc natural i amb 180 graus d’obertura al mar. Probablement la nostra contaminació la causen més els avions que els cotxes.
La ZBE és d’obligat compliment per a les ciutats de més de 50.000 habitants.
La normativa diu que tenim de termini fins a final d’any. Som gent respectuosa amb la llei i aprovarem l’ordenança que la regula abans de final d’any. Ja hem encarregat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que redacti el projecte i hem comprat les càmeres i els senyals, que instal·larem al llarg dels propers mesos. Però treballarem perquè el règim sancionador es demori fins al 2030.
També és obligat repercutir el cost de la recollida de residus a la ciutadania. Han optat per bonificar la taxa de la brossa amb l’ús de la deixalleria.
El govern de Pedro Sánchez decideix –suposadament aplicant la normativa europea però que adapta a la seva manera– que tots els ajuntaments hem de repercutir el cost als ciutadans. Ajuntaments que tenien la taxa de la brossa com el nostre l’hem hagut d’actualitzar, fet que ha suposat apujar de 56 euros el rebut a 140 euros. Em sembla un salt brutal. Per això hem decidit bonificar part del rebut als veïns que porten residus a les deixalleries. Podem bonificar fins a 42 euros i que el rebut quedi en 98 euros, perquè la pressió fiscal que ens imposa el govern de Sánchez no sigui tan gran i per generar hàbits de reciclatge. Està funcionant molt bé, la prova és que hem hagut d’ampliar els horaris de les deixalleries.
És suficient? Per què no posen contenidors intel·ligents?
Ho hem vist a altres municipis, com a Pamplona, on ens van explicar que la implantació va ser difícil. Castelldefels rep cada any dos milions de visitants. On acabaran els seus residus si es troben els contenidors tancats i no tenen targeta? Seria pitjor el remei que la malaltia. Hem de ser prudents, i per això hem renunciat a la subvenció de mig milió d’euros per tancar els contenidors. Prefereixo invertir els diners que ens costaria a millorar la freqüència de la neteja.
Quan va arribar a l’alcaldia es va queixar que el govern anterior havia deixat un forat econòmic. Com estan les arques?
Veníem del pressupost del 2022, prorrogat, i en un context inflacionista. El cost de l’aigua, la llum..., tot pujava. Si a un ajuntament li pugen els costos i li baixen els ingressos es genera un dèficit, en aquest cas de 12 milions. El 2024 vam haver d’ajustar ingressos i despeses perquè quadressin. El 2025 hem començat a abaixar la pressió fiscal. L’IBI l’hem abaixat entorn del 3% i l’ICIO un parell de dècimes. També l’impost als vehicles que menys contaminen. Hem reduït despeses supèrflues i ara hi ha un equilibri entre despeses i ingressos. La situació està bastant controlada.
Han apujat el pressupost de la neteja un 15%.
S’ha fet un esforç enorme perquè quan altres partits van municipalitzar el servei no van comprar tots els vehicles i maquinària necessaris. S’havia de donar el titular que el servei passava a ser de l’Ajuntament, quan sempre ho ha estat. Una altra cosa és que es gestioni directament. Com que no es van comprar els vehicles necessaris, els que estan en servei han fet tants quilòmetres que estan atrotinats. El que no es va invertir llavors s’ha d’invertir ara per comprar set camions.
Una inversió important té a veure amb la compra del Club de Tennis Castelldefels (CTC).
El poliesportiu municipal de Can Roca està saturat, amb 5.000 persones en llista d’espera. La ciutat, que ha estat subseu dels Jocs Olímpics i Ciutat Europea de l’Esport, té mancances, i això que aquí es practica esport per sobre de la mitjana de Catalunya. Volem potenciar l’esport perquè és salut i transmet valors d’esforç i superació. No pensem en un equip de màxima competició, sinó a afavorir els hàbits saludables. I hem de començar per tenir equipaments i instal·lacions del nivell que necessita la ciutadania.
El CTC serà exclusivament un equipament esportiu?
Tenim 18.000 metres quadrats d’equipament al centre de la ciutat. Jo crec que el principal ús ha de ser esportiu, per la demanda que tenim, però és compatible amb usos culturals, associatius o educatius. Hi ha un gran potencial, i farem un projecte de participació ciutadana per decidir entre tots què volem. Això no es farà en dos anys, serà un projecte de dos o tres mandats. El primer que volem fer és treballar en el projecte del gimnàs i aparcament, es podran crear 140 places de rotació. Paral·lelament treballarem en el procés participatiu. Jo crec que podria ser un pool d’equipaments, per la proximitat que té amb d’altres.
S’hi podrien fer pisos públics?
Jo crec que l’habitatge s’hauria de fer en una altra ubicació. Però escoltarem els veïns.
La construcció d’habitatge protegit al solar del carrer Arcadi Balaguer ha estat motiu de controvèrsia amb l’oposició. Tres partits plantegen fer-hi 100 pisos i vostès un mercat, un supermercat i 50 pisos.
Hi ha un espai que fa molt temps que és un descampat amb cotxes aparcats provisionalment i d’altres que tocaven una torre que és patrimoni de la ciutat. En els darrers vuit anys ha governat gent que provenia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca [PAH] i no han fet res per l’habitatge. Nosaltres volem donar una solució a aquest espai, garantint 500 places d’aparcament per pal·liar les 400 que es van perdre amb la reforma de la C-245. També obrir una connexió amb l’avinguda Constitució, per permetre que s’arribi directament al pàrquing i es pugui caminar pel centre. Amb el mercat volem donar solucions a les necessitats ciutadanes i fer que esdevingui un referent turístic. Entre els 50 pisos aquí i els que es poden fer al carrer Església tindríem 80 pisos. Prefereixo fer 80 pisos que prometre’n 100 i no fer-ne cap, com fan altres partits. A més, seran tots assequibles, mentre que l’oposició en planteja una part de venda lliure.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.