El fons marí al descobert
El ‘Mapa d’hàbitats marins’ del país confirma les àmplies praderies de posidònia de la Costa Daurada
Revela extensos grapissars d’algues calcàries rics en biodiversitat davant del Maresme
Els autors reconeixen sorpresa davant la gran petjada humana de ports, cablejats o emissaris marins
A finals de maig la Generalitat va presentar el Mapa d’hàbitats marins de Catalunya , el retrat de la primera línia submarina del litoral fins als 50 metres de profunditat. Són 189.277 hectàrees des de Colera fins a les Cases d’Alcanar, una superfície submarina fins ara majoritàriament desconeguda bona part de la qual està sotmesa a les pressions de l’activitat lúdica, turística, urbana i industrial litorals, però també a la pressió de l’escalfament creixent del mar i la proliferació d’espècies invasores pel canvi climàtic i la navegació internacional comercial i lúdica. Les víctimes d’aquesta pressió són les espècies marines autòctones, siguin animals o vegetals.
Aquest hipermapa recull una representació detallada del relleu, la profunditat, el tipus de fons i els hàbitats marins identificats i representats al llarg de la costa catalana. En el mapa s’identifiquen 26 hàbitats marins que es distribueixen principalment en tres grans ambients que ocupen fins al 93% de la superfície on s’han fet les prospeccions. Aquests tres àmbits de fons sedimentaris són el de fangs i fangs sorrencs, el de sorres i sorres fangoses i els fons detrítics. La seva distribució és diferent segons el tram de costa. Mentre que entre la Costa Brava nord i el Maresme predominen les sorres i sorres fangoses, entre Barcelona i el delta de l’Ebre són hegemònics els fons fangosos i fangs sorrencs, una diferència que els autors del mapa atribueixen en part als processos de sedimentació majors en el cas dels rius com l’Ebre i el Llobregat –que té a poca distància la desembocadura del Besòs. De fet, també al golf de Roses i a la gola del Ter hi ha un predomini de fons fangosos. Val a dir, però, que la primera línia marina està formada lògicament per sorres al llarg del litoral. Només hi ha les excepcions d’una primera línia de roques entre el cap de Cervera i Roses, entre l’Escala i l’Estartit, entre Begur i Palamós i entre Platja d’Aro i Lloret, coincidint amb el litoral més rocós de la Costa Brava, així com el predomini de sorres entre Blanes i el Masnou. D’aquí cap al sud, fora de la sorra de primera línia de platja, predominen els fons fangosos.
El tercer ambient, molt menor en presència, són els fons detrítics biogènics que conformen una barreja de graves, còdols, sorres i restes d’equinoderms, algues calcàries i curculles, entre d’altres. S’han detectat fons de grapissar o maërl especialment extensos a la Costa Brava sud però sobretot al Maresme, on arriben a ocupar més del 20% de la superfície d’aquesta franja fins als 50 m de fondària. Aquests grapissars formats per algues calcàries constitueixen un ampli conjunt de nínxols ecològics que ofereixen refugi i alimentació a una gran diversitat de flora i fauna marina.
Quatre hàbitats d’interès
Entre els 26 hàbitats identificats, n’hi ha quatre d’interès comunitari que corresponen a coves submarines –submergides totalment o parcial–, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals, així com les conegudes praderies de Posidonia oceanica. Encara que parlem d’“alguers de posidònia” i popularment se l’anomena “alga”, es tracta d’una planta superior amb arrels, tija, fulles, flors i fruits. Una sola planta, que es reprodueix generant clons, pot arribar a ocupar més de 10 km, pesar milers de tones i tenir una vida ancestral de 100.000 anys, de manera que se situa entre els probables organismes vius més vells del món.
Les praderies de posidònia es consideren els ecosistemes més importants de la Mediterrània per extensió i funció en configurar un hàbitat clau per al refugi i l’alimentació de moltes espècies marines. Les praderies són estables i longeves tenint en compte el seu lent creixement.
En trobem en zones de la Costa Brava com ara l’àrea marina del Parc Natural del Cap de Creus, des del Port de la Selva fins davant mateix de Roses, però també nuclis esparsos davant de l’Escala i Sitges, o al llarg del tram de costa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.
Però és, sens dubte, la Costa Daurada el punt de més presència de l’espècie, amb àmplies praderies al golf de Sant Jordi des de l’Ampolla fins a l’Almadrava, davant de l’Hospitalet de l’Infant i Miami Platja, i des de Mont-roig Badia fins a Salou. Cap al nord, hi ha una franja de Torredembarra a Coma-ruga i una àmplia praderia aigües endins de Vilanova i la Geltrú. L’altra colònia important s’allarga des de Mataró fins a Caldes d’Estrac. Les praderies de posidònia ocupen 4.582 ha, un 2,4% de la superfície cartografiada pel mapa.
Mentre la posidònia té importants colònies davant de la desembocadura de diverses rieres que només desguassen al mar quan hi ha aiguats com passa a les costes tarragonines i maresmenques, els alguers de Cymodocea nodosa es localitzen generalment en àmbits més fangosos on sovint hi ha certa influència d’algun riu i que, per tant, tenen més aportació sedimentària de fangs o sorres fangoses com ara les badies del delta de l’Ebre i davant dels aiguamolls de l’Empordà, però també a la sortida dels rius Gaià i Ter. Conjuntament amb altres alguers menors, els de Cymodocea ocupen 2.976 ha, un 1,5%.
Els autors del mapa expliquen que, a diferència dels fons sedimentaris, els rocosos, que també estan inclosos entre els hàbitats d’interès comunitari, són més presents a la costa catalana nord, tot i que representen un percentatge petit del total de 190.000 ha cartografiades. Són fons de substrat dur i compacte, submergits o mig emergits, que poden tenir origen biològic i geològic.
Al llarg del perímetre rocós i abrupte del cap de Creus, destaquen també tres nivells generalment progressius. A mesura que s’avança en aquesta franja mar endins, després de les roques infralitorals –de fins als 30 metres de fondària– es troben roques circalitorals –de 30 a 50 metres– dominades per invertebrats i als peus de les quals predominen els fons detrítics biogènics.
També són clarament perceptibles els espigons antierosió de les platges i els espigons i substrats artificials de ports i marines al llarg de la costa, amb els fangs i sorres fangoses portuàries a l’interior, i en el cas dels ports de Barcelona i Tarragona, també a l’exterior en volums amplis. La coordinadora del mapa, Sara Pont, reconeix que durant el procés d’elaboració s’han vist sorpresos per la intensitat de la petjada artificial humana a la zona prospectada.
Quatre anys de treball i elaboració
Quatre anys de recollida i elaboració de les dades ha requerit el Mapa d’hàbitats de Catalunya. Amb un vaixell s’ha prospectat el fons marí mitjançant un sonar d’escombrada lateral i una sonda multifeix que en temps real transmetien dades als ordinadors del vaixell on es feia el preprocessament i la validació posterior. Així s’ha determinat la geomorfologia del fons, la fondària i la batimetria. S’hi han pres mostres de sediments i s’han filmat imatges per identificar els hàbitats. La franja fins als 10 metres de fondària s’ha prospectat amb un làser de tecnologia lidar des d’un avió que ha recorregut tota la costa obtenint dades en 3D de molt alta resolució. Al final, la integració de totes les dades ha permès elaborar la “primera cartografia” que inclou tot el fons submarí català on la llum solar és present i determinant.
