“La importància del mapa és que, en l’àmbit marí, no s’havia fet de manera homogènia i general agafant tot el litoral català. Algunes comunitats autònomes han fet fanerògames o algun sector de roques, però una metodologia que agafi tot el conjunt dels hàbitats no”, explica Sara Pont Gasau, coordinadora del projecte i cap de servei de Planificació de Patrimoni Natural. Aclareix que al final no deixa de ser una informació cartogràfica. “En l’àmbit terrestre ja anem per la tercera versió de la cartografia del país i la gent hi està habituada. La importància del mapa marí és més la metodologia que hem utilitzat, que és innovadora, i l’abast territorial, molt gran.”

Si es va decidir cartografiar la franja dels primers 50 metres de fondària no va ser perquè tingui major riquesa biològica –“en aigües profundes segur que hi ha biodiversitat molt desconeguda encara”–, sinó perquè és la zona de majors usos i activitats humanes que l’administració ha de regular i vigilar pels potencials impactes negatius: pesca artesanal, motos d’aigua, embarcacions recreatives, ancoratges, extracció de sorres, etc. També és en la majoria de casos el límit dels espais naturals protegits. En darrer terme, des del punt de vista metodològic “com més lluny te’n vas de la costa i més profunditat agafes, més complexitat tecnològica i cost”, conclou.

Els autors del mapa defugen considerar de “major riquesa” les praderies de posidònia o el coral·ligen. “Els fangs o les sorres fangoses que predominen al nostre litoral perquè tenim tres grans rius no són menys rics”, assenyala, i ho compara amb l’espai terrestre. Potser tenim la impressió que hi ha més biodiversitat al Pirineu que als secans de Lleida perquè veiem la vegetació ufanosa i humida, però no és real: “Als secans de Lleida potser està més amagada, per exemple, invertebrats, però de riquesa n’hi ha igualment.” L’objectiu del mapa és cartografiar, no entrar a valorar la qualitat o l’estat de cada hàbitat. Això s’haurà d’abordar a partir d’ara veient l’evolució del retrat fix que s’ha fet.

Dues directives europees determinen quatre hàbitats d’interès comunitari perquè “tant les praderies de fanerògames com el coral·ligen ja se sap que tenen molta biodiversitat; són hàbitats estructurants, com edificis on pots trobar espècies que els utilitzen per reproduir-se, amagar-se o alimentar-se”. En canvi, altres àmbits com els sedimentaris poden canviar o desplaçar-se en poc temps, per exemple, per una riuada pels aiguats.

La prioritat protectora de fanerògames o coral·ligen és conseqüència del coneixement de fa temps que “s’estan degradant”. Es creu que antigament hi havia una presència força continuada i compacta de posidònia, excepte en les desembocadures, una presència que ha retrocedit per l’intens moviment de terres que s’ha fet al litoral amb la construcció de ports, bocanes, molls o emissaris. Les praderies que són més a prop de grans municipis com Barcelona, Badalona o Mataró o d’aquells que tenen molta pressió turística a l’estiu estan més malmeses que les que hi ha mar endins. S’han pogut detectar moltes clapes quan, per anar bé, els de posidònia haurien de ser boscos continus i densos. Un altre element que fa pensar en el seu retrocés és que les praderies dels espais protegits s’han mantingut més estables i compactes. Per la protecció governamental i pels plans locals de temporada, que, per exemple, despleguen un camp de boies sobre la posidònia per amarrar les embarcacions i evitar que aquestes fondegin les àncores. “Tinc la sensació que està en pitjor estat del que hauria d’estar, però això és una anàlisi que encara s’ha de fer.” Pont Gasau admet que la principal sorpresa ha estat la intensa ocupació antròpica: cablejats, emissaris, runes, etc. Tots aquests elements artificials no s’inclouen al mapa perquè l’objectiu era dibuixar els hàbitats i fons marins, però la informació s’ha fet arribar a altres organismes de la Generalitat. Per exemple, s’han localitzat centenars de vaixells enfonsats, que cal classificar entre desballestaments privats i derelictes antics.

Pel que fa al canvi climàtic, l’oceanògraf Emilio García adverteix que en processos com les onades de calor marines hi ha encara poc coneixement per treure conclusions i, fins i tot, hi ha sorpreses com coralls que s’han recuperat després d’haver estat molt perjudicats per una onada de calor de fa una dècada. No se sap si l’augment de temperatura és l’únic factor o el clau, ni que els efectes siguin generals perquè hi ha espècies a les quals no afecta. García confirma, però, que des del 2022 a la costa catalana es registren períodes inusualment llargs de temperatures per sobre de la mitjana gairebé tot l’any, i que la tendència a l’escalfament de les aigües superficials –de les profundes no hi ha encara prou coneixement– beneficia les espècies d’àmbit més càlid, algunes invasores.