El motor gira el volant cap al verd
oportunitat. La incorporació del cotxe elèctric no serà ràpida ni immediata, però el sector té clar que ha d'apostar per aquest futur, i per això tant fabricants com proveïdors de components avancen ja els seus primers projectes
Ni modes ni desig. El vehicle elèctric ha arribat per quedar-se, i així es desprèn dels moviments que s'estan produint a la indústria de l'automoció sota el convenciment que aquest és un d'aquells trens que no es poden deixar passar. Ara bé, com i quan? Aquestes són incògnites més difícils d'aclarir. Cada país ha fet els seus propis càlculs sobre les previsions de creixement d'aquest mercat (vegeu el gràfic), però sembla evident que el regnat del vehicle elèctric no arribarà d'avui a demà, sinó que requerirà un procés de transició més o menys llarg en funció de múltiples variables, algunes de tan imprevisibles com ara l'evolució de l'economia mundial o el preu del petroli.
En aquesta presa inicial de posicions, Seat ha avançat en el darrer saló de l'automòbil de París un primer prototip de vehicle elèctric, presentat com a IBE, sobre el qual Santi Castellà, responsable d'electromobilitat de la marca, explica: “És un projecte de recerca i no per comercialitzar en sèrie. Ens ha servit per estudiar el disseny i l'arquitectura del futur vehicle elèctric i per guanyar experiència en l'aspecte tècnic”. Seat treballa amb la previsió que serà a partir del 2013 o el 2014 que es donaran les circumstàncies per començar a produir un model elèctric a Martorell, però aleshores caldrà tenir ja tot el projecte a punt, i és en això en el que s'està treballant.
En el cas de l'altre gran fabricant instal·lat a Catalunya, Nissan, els esforços es concentren a convèncer la matriu que la planta de Barcelona és la idònia per encarregar-se de la producció d'algun model elèctric. La companyia espera que aquesta decisió arribi abans de finals d'any, i les esperances estan posades sobretot en l'atracció de la versió verda de la nova furgoneta NV200, que ja s'ha adjudicat en la seva versió de gasolina.
Mentre els fabricants es van posicionant, la indústria de components no perd el temps. Un dels segments on poden sorgir més oportunitats és el de les bateries, ja que és precisament aquest punt el que està més verd. “Avui encara són massa grosses i cares”, diu Castellà. Aquest és el nínxol on Ficosa ha decidit apostar fort. “Hi podrà haver molts tipus de model de vehicle elèctric o híbrid, però tots necessitaran el que anomenem batery pack”, explica el director d'R+D de Ficosa, Vicenç Aguilera. Es tracta, diu Aguilera, d'un producte complex i molt tecnològic, però són justament aquestes especificitats les que poden aportar valor afegit.
Una part dels components per a aquest sistema de bateries es farà a l'antiga planta de Sony de Viladecavalls, adquirida per Ficosa en aliança amb Comsa-Emte. “Té les condicions perfectes per fabricar components electrònics i fer-ne l'acoblament”, afegeix Aguilera. Quant al calendari, de nou la incògnita. Des d'un punt de vista tecnològic, Ficosa podria subministrar aquests sistemes a partir del 2012, però Aguilera puntualitza: “Això vindrà marcat pels fabricants, i de moment els projectes que tenim són a més llarg termini”. A més del negoci de les bateries, Ficosa està adaptant altres components tradicionals a les necessitats dels vehicles elèctrics, com és el cas per exemple del canvi de marxes, on ja estan proveint sèries curtes.
També al grup Estampaciones Sabadell estan molt atents a aquesta adaptació, tot i que en una fase encara molt primària. El seu producte es basa en l'estructura del cotxe, és a dir peces per als bastidors, el xassís i la carrosseria, una part que “segurament no requerirà tantes variacions per adaptar-se al vehicle elèctric”, segons diu el director general del grup familiar, Eduard Jaklitsch. El canvi segurament el provocarà la recerca d'una major reducció del pes d'aquestes peces, una tendència que ja s'està notant en els models amb motor de propulsió per tal de reduir el consum. “Els projectes concrets encara no han arribat, però estarem preparats quan això succeeixi”, diu Jacklitsch.
On ja s'han adjudicat projectes concrets és a Zanini. La companyia catalana de components de plàstic per a l'automòbil ja ha signat un contracte per proveir un disseny específic d'embellidor de rodes a la planta de Renault a Valladolid per al futur model de vehicle elèctric que prepara el fabricant francès i del qual està previst que surtin les primeres 1.240 unitats a finals del 2011. En total, Renault preveu fabricar-hi unes 124.000 unitats del nou Twizy. “Per a nosaltres no suposa un canvi brusc en la concepció del producte, però sí una oportunitat de guanyar nou negoci”, explica el conseller delegat de Zanini, Joan Miquel Torras.
MOTORS LOCALS.
L'equip de Ferrer està treballant en diversos projectes de diferents marques relacionats amb el vehicle elèctric, i de la seva experiència conclou que en general la indústria auxiliar està preparada per assumir la transició. Ara, però, el repte sembla més un altre: “Estem en casos en què el vehicle ja està força avançat i en què es demostra que ara el que cal és avançar perquè la infraestructura estigui preparada”, explica. Sens dubte, la possibilitat de disposar de zones de recàrrega a una velocitat acceptable és un dels aspectes que més marcarà l'èxit del vehicle elèctric, i aquí hi tindrà molt a dir la indústria energètica. “Cal la suma de moltes decisions, per part dels fabricants de cotxes, de l'administració i dels grups energètics; això serà crucial, perquè la base industrial segur que la tenim”, explica el responsable de política industrial de la federació d'indústria de CCOO a Catalunya, Pere Colell. En la base industrial no només s'hi compten les empreses del sector de l'automoció, sinó que firmes relacionades amb el sector elèctric com ara Circutor i Simón també hi són.
INCENTIUS PÚBLICS.
L'altra qüestió és si el vehicle elèctric podrà actuar de revulsiu davant un sector que mira de superar la seva enèsima crisi. “Tot i que diversos fabricants han anunciat plans de fabricació i comercialització de vehicles elèctrics a Europa, el cert és que les xifres anunciades representen una petita part del total”, destaca el director general de la patronal de la indústria de components Sernauto, José A. Jiménez.
En aquest mateix sentit, el secretari d'Indústria de la Generalitat, Antoni Soy, afirma que seria un error pensar en el vehicle elèctric com la salvació per a la indústria del motor. “Sens dubte és una nova oportunitat de negoci, però hem de tenir clar que la indústria que tenim avui dia a Catalunya és una indústria de vehicle tradicional, no podem pensar que d'aquí a quatre anys els carrers estaran plens de cotxes elèctrics”, adverteix.
Per això tant l'administració com la indústria en general parlen d'un procés de transició en què primer hi haurà d'haver una major introducció de vehicles híbrids que combinin l'ecoeficiència dels motors elèctrics amb l'autonomia dels motors de combustió.
Les motos posen la directa
Un dels principals frens actuals del vehicle elèctric és la seva baixa autonomia. Aquest, però, no és un problema per a les motocicletes de baixa cilindrada, ja que el seu ús és fonamentalment urbà i per tant l'autonomia de les bateries elèctriques pot ser suficient per no perdre prestacions. Per això ha estat en aquest terreny on han avançat més les iniciatives comercials i, de fet, tot just aquesta setmana s'ha presentat el primer model de motocicleta elèctrica 100% català, que es començarà a comercialitzar l'any que ve. Es diu Mius 4.0 i és el resultat d'un projecte impulsat per Acc1ó i comandat pel fabricant gironí Rieju amb la participació de cinc empreses catalanes més: Arianetech Ingeniería, JJuan, Guilera, Beon Automotive i Advanced Frame Technology. La Rieju Mius 4.0 valdrà uns 4.000 euros, té unes bateries que es recarreguen en menys de sis hores –per tant, pensades sobretot per a una recàrrega nocturna- i està equipada amb un sistema de diagnòstic accessible mitjançant la connexió a un PC, a través del qual es podrà configurar també la seva potència. L'autonomia serà d'un màxim de 50 km per ciutat i la velocitat màxima, de 75 km/h. Els seus desenvolupadors l'han pensat sobretot per proveir-la per a flotes d'administracions i d'empreses. La producció prevista és de mil unitats per al 2011 i de 2.500 per al 2012.
