Focus

Les vendes als països emergents fan forat

Les exportacions de mercaderies a països com el Brasil, la Xina, l'Índia o Rússia han crescut el doble que a les destinacions tradicionals. La paralització del mercat intern anima l'empresa a sortir d'Europa

Que Catalunya guanyi pes en les vendes als BRIC és un procés
de maduració

La tendència sembla que no té marxa enrere, les exportacions de mercaderies catalanes han assolit uns índexs de creixement el doble a països emergents com l'Índia, el Brasil, la Xina o Rússia que als mercats europeus, compradors per excel·lència dels productes catalans, com França Alemanya o Itàlia.

Tot i que el volum és encara molt inferior a les destinacions BRIC (Brasil, Rússia, Índia i China en anglès) que a Europa, el cert és que al llarg del 2010 els percentatges de millora en aquests països han superat el 50% de mitjana. Segons les darreres dades de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex), en els onze primers mesos del 2010, les vendes a Alemanya van augmentar un 10,62% i un 11% a França , mentre que al Brasil ho van fer un 56%, un 58% a l'Índia, per sobre del 44% a Rússia i un 29% a la Xina. El fenomen és un fet significatiu tenint en compte que, malgrat l'obertura de l'empresa catalana, sovint ha estat poc inclinada a fer el salt fora de les fronteres europees. De fet, ara com ara, segons l'Icex, la Unió Europea va comprar el 67% del total de les exportacions catalanes, mentre que la suma dels 4 països BRIC no arriba ni al 5%. Encara hi ha, doncs, molt camí a recórrer.

NOVA ESTRATÈGIA.

Ara bé, malgrat les passes de formiga, sembla que finalment les empreses exportadores catalanes han despertat el seu interès pels mercats que han registrat un creixement del 9,7% en taxa mitjana anual. Josep Maria Cervera, director d'internacionalització de la Cambra de Barcelona, explica que un dels motius d'aquesta obertura a mercats llunyans és que l'empresa està reaccionant estratègicament davant la situació d'estancament que viu l'Estat espanyol i busca mercats amb més creixement que Europa.

Són nombroses les companyies que s'havien guanyat la vida molt bé només venent al mercat local però, ara, amb una demanda interior tan feble, és el moment d'obrir-se a nous mercats. Jacint Soler Matutes, director de la consultora Emergia Partners, dedicada a assessorar empreses en la seva aventura a l'exterior, afegeix: “La internacionalització s'ha convertit en una de les principals receptes per ajudar-les a sobreviure i ja no es conformen només amb els mercats clàssics: França, Alemanya, Portugal i el Marroc”. Està comprovat que totes les empreses que segueixen processos d'internacionalització sobreviuen més que les que no ho fan. “Al cap i a la fi és la millor manera de diversificar el risc, i no només això, és un camí d'aprenentatge ràpid”, diu Cervera.

El darrer informe que ha fet el servei d'estudis de Catalunya Caixa sobre l'economia catalana, dirigit pel catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, preveu que justament l'elevat potencial de creixement de les economies emergents pot impulsar les exportacions catalanes els propers anys.

I no n'hi ha per menys tenint en compte, segons les previsions de l'informe en què un 15% de les exportacions catalanes es destina a àrees amb un creixement potencial del 5% de mitjana del 2011 al 2015, mentre que prop del 74% de les exportacions es destinarà a àrees amb una evolució amb prou feines del 2% de mitjana.

Joan Tristany, secretari general d'Amec, l'associació d'empreses exportadores de béns d'equipament, explica que el Brasil és el mercat on més projectes tenen en marxa les empreses associades, on més s'estan implantant i del qual sol·liciten més informació per a accions futures.

Sens dubte, el Brasil és una destinació que darrerament desperta passions entre les empreses internacionalitzades. Amb dues cites esportives programades de la dimensió dels Jocs Olímpics i el mundial de futbol i totes les inversions que aquestes requereixen, les oportunitats de negoci es multipliquen. Malgrat que el volum encara és petit, fins al novembre del 2010 les exportacions catalanes a aquell país van sumar 525 milions d'euros, una mica menys del que es va vendre a Turquia i quatre vegades menys del que es va vendre a França, però va suposar un increment del 63% respecte al 2007. I això que l'any 2009 va ser un exercici nefast per a les exportacions, també a països que anaven tirant com els BRIC. Així també, per posar un altre exemple, des de l'any 2007 la Xina ha augmentat les compres a les produccions catalanes un 38,5%.

En definitiva, el pes de les noves exportacions catalanes cap a aquest grup de països els tres primers trimestres del 2010 ha estat el doble que el pes que representaven abans de la crisi. Així, que Catalunya guanyi pes en les exportacions a la Xina, l'Índia o el Brasil no deixa de ser un procés de maduració similar al que passa una empresa internacionalitzada. Comença pel que té més a prop i, a mesura que va agafant coneixement, s'obre cap a destinacions més llunyanes i amb més grau de complexitat. “L'exportació és més gran quan més petita és la distància”, explica Jacint Soler Matutes.

El procés no és fàcil ni tampoc se n'obté un resultat immediat. Els mercats emergents són destinacions amb molta més complexitat que Europa, per als quals es necessita tenir musculatura financera i flexibilitat de personal, una combinació de la qual el teixit industrial català, format majoritàriament per pimes, no està especialment sobrat.

BONS EN GESTIÓ.

I no només això, Jacint Soler Matutes explica que Catalunya ha tingut un patró econòmic que ha dificultat les exportacions a països més allunyats. “Som forts en gestió hotelera o tecnologia de processos i serveis que no són fàcils d'exportar”, afegeix.

Per tot plegat tots els experts reclamen que les administracions dediquin moltes més eines i pressupost per ajudar les empreses a exportar. I més si es té en compte que, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya hi ha 19.000 empreses que tenen capacitat i producte per exportar i que no ho fan.

Cervera creu que s'han de redefinir els incentius a les exportacions, i adaptar-les al nou model econòmic. La primera modificació hauria de ser l'anàlisi de les estadístiques. “No té sentit que ara només s'avaluï el valor de les exportacions pels drets reals que es paguen a les fronteres, així els serveis queden exclosos d'aquest còmput”, lamenta Cervera.

La gran majoria dels economistes han posat en les exportacions l'esperança de la recuperació del país. D'aquí la necessitat que les administracions facin bé la seva feina a l'hora de potenciar la sortida a l'exterior de l'empresa catalana. Les xifres van en bon camí, el 2010 va ser un any de recuperació del comerç exterior català, les exportacions catalanes de mercaderies van créixer un 18,29% fins al novembre, més del que han crescut les exportacions d'altres parts de l'Estat.

Catalunya ha estat tradicionalment el territori que més pes ha tingut en les exportacions, de fet habitualment ha superat el 26% del total de les espanyoles. Ara bé, segons un informe de l'Observatorio de la Empresa Multinacional Española (Oeme), creat per Esade i Icex i que dirigeix Pere Puig, Catalunya ha perdut posicions en les inversions a l'estranger respecte a Madrid i el País Basc. Puig assegura que aquest endarreriment es deu a les diferències de teixit empresarial entre els territoris. “Madrid té les seus de les grans empreses que abans eren públiques i que han passat per un reeixit procés de privatització, i al País Basc hi ha grans empreses en energia i serveis que han apostat per la sortida a l'exterior”, matisa Puig, qui entén que Catalunya té moltes més limitacions per invertir a l'estranger, amb una estructura empresarial. “La dimensió compta en les inversions però no tant per a l'exportació”, diu Puig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.