Catalunya té química
Fa anys el sector aporta al voltant del 30% de les vendes a l'exterior i a més monopolitza el 50% del que exporta el conjunt de la química de tot l'Estat. Les exportacions de màquines han perdut pes i les d'aliments n'han guanyat
El sector químic i el de béns d'equipaments sumen el 45% del total de les exportacions catalanes amb un 27% i 18%, respectivament. Els segueix el sector d'automoció i el d'aliments amb un pes inferior d'un 13,5% i un 12,5%.
Sens dubte, la química ha estat la reina de les exportacions a Catalunya. Des de fa anys aporta al voltant del 30% de les vendes a l'exterior i a més monopolitza més del 50% del que exporta el conjunt del sector de tot l'Estat espanyol. El director general de la Federació de la Indústria Química de Catalunya, Juan José Meca, explica que aquest lideratge es deu a la tradició exportadora d'aquesta indústria. “Les empreses químiques catalanes van fer els deures d'internacionalització fa molts anys i per això continuem recollint fruits”, etziba Meca i afegeix que, ara com ara, la majoria de les companyies venen entre un 60% i un 70% a l'estranger.
El cert és que haver estat els avançats de la classe en termes d'obertura internacional justifica a més per què el sector químic va ser un dels pocs que l'any 2009 va mantenir índexs de creixement positius en les seves vendes a l'exterior, mentre quasi la totalitat d'activitats econòmiques van retrocedir en exportacions.
LÍDERS.
En total, en els primers onze mesos de l'any, es van vendre plàstics per valor de 3.730 milions d'euros i medicaments per 2.900 milions d'euros. Des de la Federació Espanyola d'Empreses Químiques, expliquen que no es pot obviar que el plàstic és un material que està present en tots els objectes que ens envolten, i que a més es tracta d'un subsector encara més internacionalitzat.
Per la seva banda, el sector farmacèutic, tot i la important dimensió, és un activitat que produeix bàsicament per al mercat local i les companyies farmacèutiques d'origen català tot just acaben de començar a desplegar els seus ambiciosos plans de creixement internacional.
BENS D'EQUIPAMENT.
Per una banda perquè ha sabut desenvolupar-se tecnològicament i fer-se un lloc en un mercat globalitzat, però a més perquè a mesura que la indústria s'ha anat desplaçant d'Europa cap a d'altres països, i han anat desapareixent les grans instal·lacions fabrils, les empreses de maquinària locals han hagut de fer el salt allà on era el client, si no volien morir.
La major part del 2010, el sector de béns d'equipament català va registrar unes vendes de 8.065 milions d'euros. Si es compara aquesta xifra amb la del 2007, s'aprecia la pèrdua de pes que ha registrat el sector amb la crisi.
Entre 2007 i 2010 les vendes a l'exterior han baixat un 24% i a més el pes de les exportacions de béns d'equipament respecte al total de les exportacions catalanes han perdut quasi 5 punts en tres anys. Joan Tristany, el director general d'Amec, una associació multisectorial d'empreses exportadores de béns d'equipament, explica que aquest sector té la particularitat que el que més l'afecta per al bon funcionament són les limitacions al crèdit i, els darrers anys, la tancada de l'aixeta financera ha estat un escull aquí i arreu. “Comprar maquinària és una inversió i depèn més de la facilitat per accedir al crèdit que dels alts i baixos de l'economia”, matisa Tristany. Per a enguany el director general de l'Amec espera que es recuperin les vendes al voltant del 20%.
Així mateix, l'automoció, especialment castigada per la crisi, també ha baixat pes respecte al conjunt de vendes a l'exterior en passar d'un 14% al 2007 a un 13% al 2010.
LA FORÇA DELS ALIMENTS.
La carn és un dels productes que més volum de vendes aporta al conjunt del sector dels aliments.
Però tan important és saber quin tipus de producte s'exporta com el seu contingut tecnològic. I en això Catalunya també ha de treballar molt. A la distinció segons el contingut tecnològic dels productes que fa l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), s'observa que les exportacions d'alta tecnologia van mostrar un comportament expansiu entre 1998 i 2008, amb una taxa mitjana anual del 7,8%, que va superar la mitjana de Catalunya (6,3%). Amb tot, el 2009 va ser el seu annus horribilis particular ja que van tenir la major davallada registrada que va baixar un 23,7%, gairebé sis punts més que el conjunt de les exportacions, cosa que va afectar el seu pes dins el total, que sí que s'havia mantingut entorn del 14% durant l'etapa expansiva, i es va reduir fins al 12,8% el 2009.
Els nou primers mesos del 2010 el creixement ha estat del 10,7% i el pes dins el total s'ha continuat reduint fins al 12,1%.
Xavier Cuadras, director de l'ESCI, considera que aquesta pèrdua de pes s'ha d'interpretar com a una notícia negativa. “El fet que s'hagin mantingut les exportacions de contingut tecnològic baix ens hipoteca per al futur, ja que procedeixen de sectors que podran ser absorbits més ràpidament per la competència de països emergents”, sentencia Cuadras.
