BARCELONA - 5 febrer 2011 2.00 h

Quan pagar a 120 dies és molt aviat

Les empreses constructores demanen la modificació de la nova llei de morositat, que redueix els terminis de pagament, i recorden que les administracions públiques són les primeres que no compleixen

Obres del TVG entre el Prat i Barcelona. ORIOL DURAN.

Augmenta la pressió per deixar sense efecte la prohibició de pactar els terminis

Francesc Muñoz - BARCELONA

La nova legislació contra la morositat va entrar en vigor el 7 de juliol del 2010, però a mesura que avança el període transitori que es va establir perquè tothom s'hi anés adaptant estan sorgint veus contràries a la norma. Les més recents i potser les més irades provenen del sector de la construcció. I per raons òbvies: és el que tradicionalment ha pagat més tard, per la qual cosa l'adequació és més dolorosa.

Un estudi elaborat el 2010 per la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat –el lobby més actiu en favor de la reforma– revelava que el termini mitjà de pagament a la construcció està en 193 dies, i que les deu primeres constructores espanyoles paguen a 293 dies. En el conjunt dels sectors, a l'Estat els terminis estan en 154 dies, quan a Europa estan en 67.

La llei aprovada pretén que el 2013 els pagaments no excedeixin els 60 dies comptats des que el deutor rep la mercaderia. I per assolir aquesta fita, enguany les empreses ja han de començar a pagar a 120 dies com a màxim. Les constructores han posat el crit al cel perquè entenen que és un torpede a la línia de flotació del sector atesa la situació actual de crisi de demanda i de restricció del crèdit, que els afecta amb especial cruesa. “L'aplicació de la llei en els termes actuals pot causar un xoc importantíssim que condemnaria moltes empreses competitives i ben gestionades a la desaparició”, assegura Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). De retruc quedarien afectades totes les empreses proveïdores de béns i serveis que es vol protegir blindant els terminis de pagament. “Serà pitjor el remei que la malaltia”, adverteix Romero.

LA CLÀUSULA.

Les empreses de l'Estat agrupades a Seopan s'han posat com a objectiu que el govern faci marxa enrere i que restitueixi la clàusula que facultava les parts a pactar una fórmula de pagament alternativa, una de les pedres de toc de la reforma i que entenen que pot presentar problemes jurídics. Pere Brachfield, director del Centre de Morosologia d'EAE i assessor de la Plataforma, en una entrevista a L'Econòmic el desembre passat, assegurava que l'experiència demostra que no hi ha altre camí que actuar per la via imperativa i vetar els pactes: “Una empresa que factura uns 300.000 euros l'any, quina capacitat de negociació té amb una que factura 3.000 milions d'euros? Això són contractes d'adhesió”, assegurava.

Però Romero refusa la imatge que sovint es té d'una indústria formada per empreses molt grans que aprofiten una posició de domini en el mercat per imposar unes condicions de pagament favorables. Explica que a Catalunya, en el subsector de l'obra pública, hi ha unes 160 empreses d'unes dimensions que van de mitjanes a molt petites. Per a totes elles el mercat de l'obra pública ha caigut espectacularment arran dels plans d'austeritat. Fa una setmana, Seopan va fer un balanç de l'obra pública i va denunciar la caiguda d'un 22% (uns 1.396 milions d'euros) a Catalunya i d'un 32% (uns 26.519 milions) a Espanya. Romero reconeix que en aquest àmbit s'està pagant a 180 dies, però denuncia que són les mateixes administracions que promouen les obres les que menys s'estan adaptant a la llei. El president de la CCOC esgrimeix un estudi de la consultora Deloitte sobre els terminis mitjans de pagament a les diferents administracions: l'Estat paga a 157 dies, les comunitats autònomes a 186 dies, la Generalitat a 194 i els ajuntaments a 219 dies. “El que paga més ràpid triplica el termini que estableix la llei per a les administracions (el 2010 era de 55 dies i el 2011, de 50 dies)”, diu Romero.

LICITACIONS Il·lEGALS.

Però el més flagrant és que en alguns contractes d'obra que s'estan licitant s'imposen condicions de finançament per part de la constructora que obliguen a incomplir la normativa. Ara la patronal espanyola, com a part de la seva campanya contra la llei, ha començat a denunciar alguns d'aquests contractes: dels nou projectes recorreguts, un afecta l'empresa de la Generalitat Gisa. Però la CCOC recorda que ja fa molt de temps que l'associació catalana demana la nul·litat dels projectes per aquest mateix motiu i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hi ha sentenciat a favor alguna vegada. Però l'actitud majoritària no és denunciar, perquè la feina és escassa. En aquests moments, hi ha concursos als quals s'arriben a presentar fins a setanta empreses d'obra pública, disposades a acceptar les condicions exigides i no dir res.

Per tot això, Rafael Romero qualifica la reforma de la llei contra la morositat d'“inoperant” i en demana la modificació.

En aquests moments totes les esperances i tots els temors dels contraris i favorables a la norma 15/2010 estan dipositats en la llei d'economia sostenible, convertida en un mitjà per introduir canvis a altres lleis.