Més platós, des de Barcelona i Terrassa fins a Ponent
Per capacitat productiva no quedarà. En pocs anys, Catalunya pot disposar de tres grans pols de producció audiovisual. Al Parc Audiovisual de Terrassa s'hi afegeix el projecte Magical del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, que voldria descentralitzar l'activitat del sector des de Ponent. Vicente Marco, director general del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) de Terrassa, pot vantar-se que, tot i la crisi, l'activitat no defalleix, amb 63 produccions el 2010, dues més que l'any anterior. Com diu, “si el nivell òptim és el 70% de dies ocupats, amb un 60% ens hi acostem”. I tampoc es preveu una davallada, amb una dotzena de projectes que aviat començaran a rodar. A més, el parc, equipat amb dos platós, n'acaba de construir dos més. Marco tampoc sap què ens reserva el futur, atès que “les teles, que arrosseguen l'audiovisual, són a Madrid, com les centrals de publicitat”, tot i que, tal com remarca, “a Catalunya tenim l'avantatge competitiu del talent, que ofereix un producte de qualitat”. Marco no té por que hi hagi competència, des del Magical de Lleida o el BZ de Barcelona: “Hem aconseguit la fidelització de les empreses que fan servir les nostres instal·lacions, i a més de les 21 empreses que hi són radicades, d'altres noms molt importants hi són vinculats a través d'un club empresarial”. El Parc Audiovisual reivindica, com diu Marco, la seva condició “d'incubadora de talent, a través de l'escola ESCAC de Terrassa”.
A Lleida, el Magical pretén des del Turó de Gardeny jugar amb una estratègia de doble eix, local i global. Com explica el director gerent, Josep Clotet, “un primer objectiu és generar valor afegit per al sector audiovisual local, de petites productores i de mitjans de comunicació, i procurar que es vertebri. Magical els ofereix complementarietat”. I per exercir aquesta tasca, cal tenir nivell tecnològic i especialització: Magical vol especialitzar-se en 3-D i per això s'ha equipat amb màquines 4-K. Així mateix, estar a quaranta minuts de BCN i a dues hores de Madrid hauria de permetre “establir vincles amb produccions d'abast nacional i internacional, ja que des d'aquí podem dedicar tota mena de serveis a la producció, a més d'aprofitar les 47 hectàrees del Turó de Gardeny com a escenari natural.” Clotet creu que Lleida, on es duen a terme esdeveniments tan importants com el Festival de Cinema Iberoamèrica o un dels més importants certàmens del cinema d'animació, Animac, “ha d'estar inclosa en la planificació de l'administració per donar suport a l'audiovisual”. És previst que abans de l'estiu els estudis de Magical estiguin plenament operatius.
Finalment, hi ha la proposta de bastir a la Zona Franca de Barcelona un altre focus, el projecte BZ, que també vol incloure en els seus 180.000 m² un gran parc audiovisual que, segons Xavier Marcé, assessor del projecte, pot contribuir, davant la creixent globalització de la producció i la distribució, a “aportar talent creatiu i distribuir més eficaçment els seus continguts, i per això és necessari més sinergia entre centres de recerca i l'economia productiva”. Xavier Atance, president de PAC, per la seva banda, creu que BZ “permetrà que empreses que competeixen entre elles desenvolupin de forma conjunta noves possibilitats de negoci, a més de dialogar i reinventar el sector”.