Ha estat un semestre més aviat pla, per a la borsa espanyola, que “ha perdut atractiu per a l'inversor per tota la crisi del deute, ja que es continua veient difícil complir el dèficit”, assenyala la gestora d'Agenbolsa Paula Hausmann.

Assenyala dues fases ben clares: un primer trimestre d'evolució relativament positiva, de recuperació de posicions, empesa pel pas ferm dels EUA, i corroborada pels resultats empresarials. En canvi, “en el segon trimestre han ressorgit les preocupacions per la crisi del deute, motivat per Grècia”. A més, les darreres dades macro dels EUA desmenteixen la recuperació dels EUA, que ha rebaixat la seva política d'estímul a l'economia a través dels programes de quantitative easing.

Per Xavier Teixidó, delegat a Catalunya de Renta 4, durant aquesta primera meitat del 2011 l'Ibex 35 s'ha regit per “una anàlisi tècnica, amb una banda ampla de suports i resistències, amb una negociació de volums més aviat discrets, molt afectada per les notícies que venien de Grècia, que ha determinat que es mogués més per la banda baixa, en la forquilla de 9.500 i 11.000 punts”.

Tampoc no ha ajudat a estimular el mercat “l'ajornament de la sortida a borsa d'Atento, per part de Telefónica; el 20% d'atur i que Bankia s'hi hagi pensat tant abans de sortir”. Tanmateix, confia que, un cop sembla arranjada la qüestió de Grècia i es percep que la UE vol continuar endavant amb l'euro, el mercat ho descomptarà de manera immediata, amb recuperacions de fins a 10 punts, els que s'han perdut per la incertesa.

Jaume Fornells, de l'àrea de banca privada de Catalunya Caixa, lamenta que durant tot aquest temps “s'hagi estat més pendent de possibles impagaments, dels credit default swaps (CDS) o les primes de risc dels països, en lloc de parar atenció als resultats empresarials”. Creu que “s'ha caigut en el chartisme de l'especulació, amb la inversió més pendent de l'anàlisi tècnica que no pas de la fonamental”. Insisteix que “no s'estan fent anàlisis del comportament de les companyies que cotitzen, què venen, si tenen un pla d'expansió, però en canvi sí que es té massa en compte si han rebaixat una mica els seus beneficis trimestrals”.

Per Covadonga Fernández, de Selftrade, és clar que “el primer semestre de l'any ha estat bastant negatiu, i si hem vist que alguna mena d'actius encara podien gaudir d'alguna mena de revaloració, com ara els energètics, els índexs selectius han caigut en minusvàlues”.

Segons que explica, “hi ha hagut massa problemes amb els perifèrics, a la qual cosa s'ha afegit que la recuperació de l'economia dels Estats Units no ha estat el que s'esperava, i a més s'ha clos el quantitative easing II”. Amb tot, confia que durant la segona meitat de l'any l'economia del gegant nord-americà “tirarà del carro una altra vegada”. A Europa, però, “continuarem patint el llast que suposa l'amenaça del default , que seguirà planant en l'activitat de la borsa, ja que els mercats es mouen bàsicament per expectatives”.

Des del servei d'anàlisis de Banif, es considera que durant aquesta primera meitat s'ha anat de més a menys. “Unes bones dades macroeconòmiques, que semblaven indicar una recuperació econòmica més sòlida, van animar els inversors, i es va arribar a assolir un pic d'11.165 punts a mitjan febrer”. A partir d'aleshores, però, “es van materialitzar riscos diversos”, com ara la pujada del preu del petroli a causa de les revoltes al nord d'Àfrica, la crisi del deute perifèric, primer amb el rescat sol·licitat per Portugal i després pels problemes de Grècia, que està abocada a una reestructuració del seu deute. També cal afegir la decepció de la frustrada recuperació dels EUA per explicar per què ara l'Ibex malda per recuperar la cota dels 10.000 punts. Així doncs, amb tants entrebancs, a Banif creuen que “la borsa espanyola no ho ha fet gens malament, ja que continua mantenint els mateixos nivells amb els quals va començar l'any”.