La taxa Tobin –que el seu inventor va proposar per a la compravenda de divises per reduir l'especulació en aquest mercat i els antimundialistes per captar diners per ajudar el tercer món- ha estat reactivada per la CE, que no la proposa per evitar volatilitats als mercats financers sinó per recuperar part del que els contribuents europeus han posat en el salvament de la banca. El 29 de setembre, va presentar una proposta d'impost sobre les compravendes d'instruments financers entre entitats financeres en cas que almenys una de les parts estigui establerta a la UE.

L'intercanvi d'accions i bons es gravaria amb un tipus mínim del 0,1% i els altres productes, com els derivats, amb un mínim del 0,01%. Així es podrien recaptar 57.000 milions d'euros a l'any, que es repartirien entre la UE i els estats membres; una part de l'impost es faria servir com a recurs propi per al finançament de la UE, de manera que se substituirien parcialment les contribucions dels estats membres, que podrien decidir augmentar la part corresponent de recaptació gravant les transaccions financeres amb un tipus més alt.

La intenció de l'executiu comunitari és que aquest impost entri en vigor l'1 de gener de 2014, però té poques possibilitats d'èxit, almenys en el conjunt de la UE, ja que decisions com aquesta requereixen l'acord unànime dels estats membres, per l'oposició del Regne Unit, que té por que Londres perdi atractiu com a plaça financera internacional tot i que aplica un impost del 0,5% sobre la compravenda d'accions i els bancs no n'han fugit. L'alternativa que s'estudia és implantar-la únicament a la zona de l'euro, on té el suport d'Alemanya, França i Espanya.

Deu estats de la UE -Regne Unit, Bèlgica, Xipre, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia i Romania- ja apliquen impostos similars, però la CE considera una bona idea harmonitzar la mesura a tota la Unió perquè, com diu el seu president, José Manuel Durão Barroso, en els últims tres anys els estats membres han donat ajuda i “és just gravar les activitats financeres, que en alguns estats no paguen una contribució proporcionada a la societat”. La comissió afirma que el sector financer està infragravat en comparació amb d'altres sectors, i posa com a exemple que gaudeix d'un avantatge fiscal d'uns 18.000 milions d'euros l'any gràcies a l'exempció de l'IVA sobre els serveis financers.

No opina el mateix el president del grup Santander, Emilio Botín. Dimarts, a la IV Conferència Internacional de Banca, a més d'oposar-se a la recapitalització obligatòria de tota la banca europea per cobrir-la de la pèrdua de valor del deute públic, va dir que no es poden anar afegint càrregues al sector, com nous impostos. En la mateixa línia, el president sortint del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, s'ha oposat repetidament a aquesta mesura -que la CE presentarà a la cimera del G-20 del 3 i 4 de novembre a Canes- perquè considerara que provocaria una deslocalització de les activitats financeres fora de la UE. Més contemporitzadora s'ha mostrat l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), segons la qual l'impost hauria de fixar-se a escala mundial i, en defecte d'això, “com a mínim” als 27 països membres de la UE. “Un àmbit d'aplicació més restringit pot provocar la deslocalització de les operacions i fragmentar el mercat interior”, assegura la patronal de la banca espanyola.